Lectura: falta millorar
Els nens espanyols progressen però continuen per sota de la mitjana
Diu l’informe PIRLS 2016, que avalua el nivell de comprensió lectora de nens de nou anys al món, que entendre els textos que es llegeixen és clau per aprendre i per aconseguir l’èxit escolar i laboral. Com diu el refrany que va recollir Cervantes a la seva obra, “qui llegeix molt i camina molt veu molt i sap molt”. Doncs als estudiants espanyols, que en el seu conjunt afirmen que els agrada la lectura, els queda camí per recórrer. No arriben encara a la mitjana de comprensió lectora que registra l’OCDE, malgrat la notable millora registrada en els últims cinc anys. En aquesta primera aproximació a l’estudi, només la comunitat de Madrid voreja l’alt rendiment mentre que Catalunya està per sota fins i tot de la mitjana espanyola.
Si les dades s’analitzen amb deteniment, es veu que les noies són més bones lectores i que els alumnes amb pares lectors i que van a centres privats obtenen notes significativament més altes que els públics.
Els alumnes de 4t de primària del nostre país es troben en un nivell intermedi baix, amb 528 punts en total, lluny del primer de la llista (Rússia, amb 581) i a distància de Malta, l’últim de la cua (452). Més significatiu és que la seva ubicació està 12 punts per sota dels països de l’OCDE i 11 punts per sota de la Unió Europea. Però aquesta puntuació significa que s’ha incrementat 15 punts respecte a l’Estudi Internacional de Progrés en comprensió lectora (PIRLS 2011) elaborat per l’Associació Internacional per a l’Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA) de Boston.
El secretari d’Estat d’Educació, Marcial Marín, va valorar ahir aquesta millora dels alumnes. “Som el segon país que ho ha fet millor ” en els últims cinc anys, va dir. “Millora gràcies que hem augmentat el percentatge d’alumnes que tenen afició per la lectura, el 56% dels enquestats, vint punts més que la mitjana de l’OCDE”. Per Marín també és rellevant que s’hagi rebaixat del 6% al 3% el percentatge d’alumnes endarrerits o que tres de cada quatre professors se sentin satisfets amb la seva professió, un dels percentatges més alts de tot el món. “És per estar contents i satisfets i avançar amb aquell desitjat Pacte Social i Polític per l’educació”, va recalcar.
Catalunya, una de les set autonomies analitzades, ha obtingut una mitjana de 522 punts, per sota del conjunt d’alumnes espanyols, però per sobre del País Basc (517), els estudiants del qual obtenen la pitjor nota de totes. En canvi, Madrid, Astúries, La Rioja i Castella i Lleó estan, per aquest ordre, per sobre de la mitjana. Madrid, amb 549 punts voreja el nivell alt de rendiment.
Aquests resultats que no es corresponen amb el pes econòmic i de desenvolupament que representa Espanya al món, amaguen una bona notícia: l’equitat. Si eliminem el 5% dels millors i els pitjors lectors de l’aula, s’observa que s’escurça la distància respecte a la mitjana de l’OCDE i de la UE. Això és significatiu ja que països com Singapur o els Estats Units tenen un alt rendiment en general però presenten una baixa equitat.
El 12% dels alumnes del conjunt de 24 països de l’OCDE rendeixen a un nivell avançat de comprensió lectora el que és similar a la UE. Aquest és el resultat d’amitjanar economies amb alta proporció de bons estudiants, com Singapur (29% de les aules) i Rússia (26%) al costat dels que tenen menys proporció com Espanya, clarament a un nivell inferior amb un 6%, a prop de Bèlgica, França o Xile (entre un 3 i un 4 per cent). Només La Rioja s’acosta a nivells internacionals amb un 10% xifra que dobla la de Catalunya on el 35% de l’aula comprèn el que llegeix bé o molt bé però un 24% està fins i tot a un nivell baix o molt baix.
Les dades espanyoles han sorprès els autors de l’estudi per tal com preveien que fossin millors atenent només al rendiment dels nens en altres matèries com matemàtiques i ciències que han estat avaluades periòdicament amb estudis com el TIMSS 2015, publicat el novembre de l’any passat. Així, Espanya hauria de tenir cinc punts més de comprensió lectora dels que ha obtingut realment. En aquest sentit cal interpretar que a les escoles catalanes s’ha millorat en matemàtiques
MÉS BONS RESULTATS Espanya obté una puntuació de 528, 15 més que el 2011, però inferior a l’OCDE
DIFERÈNCIES AUTONÒMIQUES Madrid voreja el nivell alt de rendiment, mentre que Catalunya està en un grau inferior
ALUMNES A LA CLASSE El 35% de l’aula comprèn bé o molt bé el que llegeix, però un 24% no ho fa gens
DESFAVORITS
Els alumnes nens, de centres públics i de famílies amb menys economia i cultura
però no tant en comprensió lectora ja que és l’única comunitat autònoma que obté una mitjana inferior a l’esperada davant Astúries, Madrid i La Rioja que milloren, o a la resta, que es manté. A nivell mundial, sorprèn Finlàndia, amb 17 punts més dels que caldria esperar.
L’informe analitza també la variabilitat dels alumnes i com influeixen els diferents condicionaments com el gènere, l’origen socioeconòmic o el nivell cultural familiar en el seu nivell de comprensió de la lectura. En aquest sentit, a tots els països són millors les noies que els nois, excepte a Portugal on el rendiment és similar. I no és una anècdota aritmètica ja que es distancien fins a 13 punts de mitjana. Això és significatiu, segons els autors, perquè en detectar-se a una edat primerenca (9 anys) a diferència d’altres estudis internacionals que avaluen als 15 anys, com PISA, es considera que és una clau per constatar la necessitat d’implementar polítiques d’igualtat a fi de garantir el màxim desenvolupament educatiu. Les diferències van entre els 6 punts d’Àustria i els 22 de Finlàndia (nova sorpresa). La puntuació espanyola és de 532 les noies i 524, els nois.
Lamentablement, també hi ha diferències molt significatives quant a l’avantatge socioeconòmic familiar (una diferència de 61 punts a Espanya) i el tipus de centre educatiu, amb una distància de 20 punts entre el públic i el privat, a favor d’aquest últim.