Pas­se­jar amb pa­rau­les

Jor­di Co­ro­mi­nas pu­bli­ca el seu pas­seig de nou di­es a peu per Pa­rís i Flo­rèn­cia, sen­se mò­bil

La Vanguardia (Català) - - SUMARI - Bar­ce­lo­na

Jor­di Co­ro­mi­nas ha con­ver­tit en un lli­bre els nou di­es que va de­di­car a pas­se­jar pels car­rers de Pa­rís i Flo­rèn­cia amb el mò­bil apa­gat, sen­se pren­dre no­tes ni se­guir cap rumb.

El gè­ne­re del pas­seig li­te­ra­ri, a ca­vall en­tre la des­crip­ció i la di­va­ga­ció, ha tin­gut èpo­ques de gran es­plen­dor, amb cims com Bau­de­lai­re, Zweig, Wal­ter Ben­ja­min, Ro­bert Wal­ser i Jo­sep Pla. Hi deu ha­ver al­gu­na co­sa tre­men­da­ment vi­gent –o eter­na– en l’art del pas­seig amb sen­tit, ja que fa poc au­tors ac­tu­als com Ser­gio Chej­fec o Jor­ge Car­ri­ón han pu­bli­cat obres que s’ads­cri­uen al gè­ne­re; l’es­pec­ta­cle te­a­tral de Marc Ca­e­llas que re­crea els pas­se­jos de Wal­ser va es­go­tar lo­ca­li­tats a l’úl­tim fes­ti­val Kos­mo­po­lis, al CCCB, i fins i tot s’aca­ba de fun­dar una edi­to­ri­al de­di­ca­da al te­ma, Flâ­neur, que co­men­ça amb La pas­se­ja­da, de Wal­ser, i El ne­bot de Witt­gens­tein, de Tho­mas Bern­hard.

L’úl­ti­ma apor­ta­ció a tot aquest mag­ma és obra de Jor­di Co­ro­mi­nas i Ju­lián (Bar­ce­lo­na, 1979). El seu mè­to­de va ser ra­di­cal: apa­gar el te­lè­fon mò­bil i no pren­dre no­tes du­rant els nou di­es que va re­cór­rer, a peu i en so­li­ta­ri, els car­rers de Pa­rís i Flo­rèn­cia, guiat úni­ca­ment per la in­tu­ï­ció, sen­se par­lar amb la gent i sen­se por­tar ni tan sols una guia de vi­at­ges, fent fo­tos de tot el que li cri­da­va l’aten­ció. Des­prés, quan tor­nés al seu pis de Bar­ce­lo­na, ja ho es­criu­ria tot tal com ho re­cor­dés. El re­sul­tat ha es­tat El úl­ti­mo li­bro de la vi­e­ja Eu­ro­pa (Sí­lex).

“Go­o­gle Maps, des de la pers­pec­ti­va de la ge­ne­ra­ció No­ci­lla, se’ns pre­sen­ta­va com la ul­tra­mo­der­ni­tat. Ens fe­ia creu­re que te­ní­em el món a l’abast, però és fals; no­més si pas­se­ges t’ado­nes dels ma­ti­sos i et pots cre­ar els teus pro­pis re­fe­rents. Pas­se­jar és una re­bel·lió, im­po­sar el temps lent. Pen­sar en cal­ma”.

“El flâ­neur, per de­fi­ni­ció, és el que pas­se­ja sen­se cap ob­jec­tiu. El viatge no s’aca­ba mai, tot viatge et por­ta a un al­tre”. Ell va fent llis­car les se­ves opi­ni­ons amb “to­tal lli­ber­tat”, dei­xant cau­re co­ses com “la so­bre­va­lo­ra­da Rayu­e­la” i pro­vo­cant en el lec­tor la sen­sa­ció d’ha­ver en­trat en una mà­qui­na del temps, ja que es

“Pas­se­jar és una re­bel·lió, im­po­sar el temps lent, con­vi­dar a pen­sar en cal­ma en l’era de Go­o­gle Maps”

cap­bus­sa en di­ver­sos epi­so­dis del pas­sat. “Avui sem­bla que vis­quem en la im­me­di­a­te­sa del pre­sent, però jo rei­vin­di­co el pas­sat, pen­so en les co­ses que van pas­sar als es­pais que re­cor­ro”. Una al­tra afi­ció és “de­tec­tar la men­ta­li­tat dels po­bles a tra­vés de les fa­ça­nes. Les fa­ça­nes de Bar­ce­lo­na són bar­ro­ques i de nou-ric, amb aque­lla pe­tu­làn­cia del prin­ci­pal que es mos­tra al car­rer per­què ve­gin com vi­vim; les de Pa­rís són lli­ses, i de­no­ten una bur­ge­sia ja con­so­li­da­da que no ne­ces­si­ta mos­trar-se”. Tot es­quit­xat de re­fe­rents his­tò­rics, li­te­ra­ris, ar­tís­tics... que es bar­re­gen amb els per­so­nals o ín­tims. Mo­di­a­no, Coc­te­au, Gi­de i Pla són al­guns dels au­tors ana­lit­zats, ai­xí com la sec­ció Des­de el Mo­li­no, que Santiago Ru­siñol es­cri­via per a La Vanguardia des de Pa­rís amb di­bui­xos de Ra­mon Ca­sas.

Pa­rís i Flo­rèn­cia són du­es ciu­tats “im­mò­bils en l’àm­bit es­tè­tic”, re­pre­sen­ta­ti­ves de la qües­tió eu­ro­pea, “aquell es­pai am­pli on no te­nim ne­ces­si­tat de pas­sa­port; ara Eu­ro­pa a la fi és nos­tra”.

Co­ro­mi­nas, tam­bé cone­gut per les se­ves per­for­man­ces po­è­ti­ques amb una tú­ni­ca –bus­queu Lo­o­po­e­sia a YouTu­be–, és au­tor de di­ver­ses no­vel·les i obres de pe­ri­o­dis­me i po­e­sia, tant en ca­ta­là com en cas­te­llà. Ara ul­ti­ma un al­tre lli­bre de pas­se­jos per Bar­ce­lo­na, una no­vel·la en cas­te­llà i un as­saig so­bre Ca­sas i Ma­net. Però, so­bre­tot, es pas­se­ja pel cen­tre de la ciu­tat i tot ti­pus de car­re­rons.

CRIS­TI­NA GALLEGO

Jor­di Co­ro­mi­nas fo­to­gra­fi­at fa poc pas­se­jant per Bar­ce­lo­na

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.