La Vanguardia (Català)

Visió cristiana a través de sis pel·lícules

El catedràtic d’Història i Cinema Josep Maria Caparrós recomana films per a aquestes dates

- Barcelona

Forma part de la selecta escola de catedràtic­s que van introduir els estudis cinematogr­àfics a la universita­t espanyola. Josep Maria Caparrós (Barcelona, 1943) va emular la tradició de grans universita­ts nordameric­anes avalades per la indústria de Hollywood. Amb aquest propòsit, Caparrós va fundar el 1983 el Centre d’Investigac­ions Film-Història i es va convertir en el primer catedràtic d’Història Contemporà­nia i Cinema a la Universita­t de Barcelona. Autor de més de 40 llibres especialit­zats en cinema i història, és membre de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogr­àfiques d’Espanya i ha impartit cursos en universita­ts d’EE.UU i la Gran Bretanya. Ha seguit el renaixemen­t del fenomen religiós en el cinema i d’aquí surt aquesta llista de sis pel·lícules que recomana als lectors per a aquestes festes.

1. Que bonic que és viure. Qui la visiona per primera vegada es troba una pel·lícula intel·ligent i irònica. Posa en relleu l’amor en majúscula en un context social de diferèncie­s socials, seqüela de la crisi de Wall Street i la II Guerra Mundial. Un film que arriba al cor, de Frank Capra. “Un cineasta que va aconseguir que el públic somiés despert”, explica Caparrós. “Un exemple de producció protestant, tan important i influent als EUA, central per als valors tradiciona­ls de la família”, afegeix. Capra eleva l’esperit de l’espectador, amb una cinta solidària atapeïda de moments d’alt voltatge emocional a càrrec d’un James Stewart excepciona­l.

2. L’Evangeli segons sant Mateu. Lectura de l’Evangeli, fidel i respec- tuosa, per part d’un cineasta marxista. El film plasma els episodis més caracterís­tics de la vida pública de Jesús. I no s’oblida de cap tema doctrinal d’aquest Evangeli. Pasolini és un director honest que va deixar de banda els seus sentiments personals i no va fer de la predicació de Crist una anàlisi marxista. “Vista avui, com ahir, L’Evangeli segons sant Mateu és una obra de categoria que es manté vigent com a peça artística”, apunta Caparrós. La narració és senzilla i sòbria, amb silencis, mirades, grans primers plans i tràvelings expressius. “Plena de sensibilit­at i lirisme que captiva l’espectador”, assegura.

3. Un home per a l’eternitat. No era fàcil plasmar en dues hores d’imatges els últims dies de Sir Thomas More. Fred Zinnemann, cineasta d’un geni artístic singular (Sol davant el perill y D’aquí a l’eternitat ) va aconseguir una gran posada en escena. El director es limita a recrear la vida exemplar de More sense caure en judicis de valor, evocant aquest període convuls amb el màxim d’objectivit­at i distanciam­ent. Paul Scofield (Thomas More) aconseguei­x ser a tota hora el centre. Captiva l’espectador i li expressa els sentiments més íntims, més subtils del personatge. Un dels films religiosos més intel·ligents “perquè el llenguatge és jove i som davant d’un personatge de totes les èpoques”, diu el professor. El film planteja temes com el compromís cristià en la política, la vida de família, la defensa de la fe o la llibertat de consciènci­a. 4. Prefereixo el Paradís. Estem davant un aconseguit biopic de sant Felip Neri, considerat el sant de l’alegria, un joglar de Déu. Gigi Proietti és la clau de l’èxit del film. El veterà actor, bregat en els escenaris més exigents, acosta la gent a Déu amb un somriure autèntic i amb una mirada humil i lluminosa. Proietti encarna un personatge versemblan­t que viu de la seva relació amb Déu. El film mostra alguns fets miraculoso­s de sant Felip Neri, amb el colofó de la caritat.

5. Popieluszk­o. Narra un període clau de la història contemporà­nia de Polònia a través de la vida i martiri del pare Jerzy Popieluszk­o, heroi de Solidarnos­c. El sacerdot, assassinat l’octubre del 1984 per la policia, va prendre part en la resistènci­a al comunisme. La pel·lícula és un fresc de l’actuació de l’Església i de Solidarnos­c contra la dictadura de Jaruzelski als vuitanta. Combina imatges documental­s amb ficció. 7.000 actors i extres van prendre part en el rodatge .

6. Nativitat. La història. Pel·lícula evangèlica amb una clara intenció ecumènica. Una obra d’art que porta a descobrir una de les pàgines més boniques de la història de la humanitat. El públic pot captar un moment tan transcende­ntal com l’Encarnació a través d’un diàleg molt ben elaborat entre l’Àngel i María. Una concepció sobrenatur­al que la directora Catherine Hardwicke plasma en escenes impecables. El personatge de Maria respon a la iconografi­a tradiciona­l d’una persona jove, que va de la perplexita­t al goig. Hardwicke transmet amb mestria un missatge precís a totes les confession­s cristianes. S’emmarca en el nou cinema religiós en el qual ja han pres partit Foxfaith i Disney.

 ?? MONTSE GIRALT ?? Josep Maria Caparrós va conversar de cinema religiós amb La Vanguardia al seu despatx de Barcelona
MONTSE GIRALT Josep Maria Caparrós va conversar de cinema religiós amb La Vanguardia al seu despatx de Barcelona

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain