Vi­sió cris­ti­a­na a tra­vés de sis pel·lí­cu­les

El ca­te­drà­tic d’His­tò­ria i Ci­ne­ma Jo­sep Ma­ria Ca­par­rós re­co­ma­na films per a aques­tes da­tes

La Vanguardia (Català) - - RELIGIÓ - Barcelona

For­ma part de la se­lec­ta es­co­la de ca­te­drà­tics que van in­tro­duir els es­tu­dis ci­ne­ma­to­grà­fics a la uni­ver­si­tat espanyola. Jo­sep Ma­ria Ca­par­rós (Barcelona, 1943) va emu­lar la tra­di­ció de grans uni­ver­si­tats nor­da­me­ri­ca­nes ava­la­des per la in­dús­tria de Hollywo­od. Amb aquest pro­pò­sit, Ca­par­rós va fun­dar el 1983 el Cen­tre d’In­ves­ti­ga­ci­ons Film-His­tò­ria i es va con­ver­tir en el pri­mer ca­te­drà­tic d’His­tò­ria Con­tem­po­rà­nia i Ci­ne­ma a la Uni­ver­si­tat de Barcelona. Au­tor de més de 40 lli­bres es­pe­ci­a­lit­zats en ci­ne­ma i his­tò­ria, és mem­bre de l’Aca­dè­mia de les Arts i les Ci­èn­ci­es Ci­ne­ma­to­grà­fi­ques d’Es­pa­nya i ha im­par­tit cur­sos en uni­ver­si­tats d’EE.UU i la Gran Bre­ta­nya. Ha se­guit el re­nai­xe­ment del fe­no­men re­li­gi­ós en el ci­ne­ma i d’aquí surt aques­ta llis­ta de sis pel·lí­cu­les que re­co­ma­na als lec­tors per a aques­tes fes­tes.

1. Que bo­nic que és viure. Qui la vi­si­o­na per pri­me­ra ve­ga­da es tro­ba una pel·lí­cu­la in­tel·li­gent i irò­ni­ca. Po­sa en re­lleu l’amor en ma­jús­cu­la en un con­text so­ci­al de di­fe­rèn­ci­es so­ci­als, se­qüe­la de la cri­si de Wall Stre­et i la II Guer­ra Mun­di­al. Un film que ar­ri­ba al cor, de Frank Ca­pra. “Un ci­ne­as­ta que va acon­se­guir que el pú­blic so­mi­és des­pert”, ex­pli­ca Ca­par­rós. “Un exem­ple de pro­duc­ció pro­tes­tant, tan im­por­tant i in­flu­ent als EUA, cen­tral per als va­lors tra­di­ci­o­nals de la fa­mí­lia”, afe­geix. Ca­pra ele­va l’es­pe­rit de l’es­pec­ta­dor, amb una cin­ta so­li­dà­ria ata­pe­ï­da de mo­ments d’alt vol­tat­ge emo­ci­o­nal a càr­rec d’un Ja­mes Stewart ex­cep­ci­o­nal.

2. L’Evan­ge­li se­gons sant Ma­teu. Lec­tu­ra de l’Evan­ge­li, fi­del i res­pec- tu­o­sa, per part d’un ci­ne­as­ta mar­xis­ta. El film plas­ma els epi­so­dis més ca­rac­te­rís­tics de la vi­da pú­bli­ca de Je­sús. I no s’obli­da de cap te­ma doc­tri­nal d’aquest Evan­ge­li. Pa­so­li­ni és un di­rec­tor ho­nest que va dei­xar de ban­da els seus sen­ti­ments per­so­nals i no va fer de la pre­di­ca­ció de Crist una anà­li­si mar­xis­ta. “Vis­ta avui, com ahir, L’Evan­ge­li se­gons sant Ma­teu és una obra de ca­te­go­ria que es man­té vi­gent com a pe­ça ar­tís­ti­ca”, apun­ta Ca­par­rós. La nar­ra­ció és sen­zi­lla i sò­bria, amb si­len­cis, mi­ra­des, grans pri­mers plans i trà­ve­lings ex­pres­sius. “Ple­na de sen­si­bi­li­tat i li­ris­me que cap­ti­va l’es­pec­ta­dor”, as­se­gu­ra.

3. Un ho­me per a l’eter­ni­tat. No era fà­cil plas­mar en du­es ho­res d’imat­ges els úl­tims di­es de Sir Tho­mas Mo­re. Fred Zin­ne­mann, ci­ne­as­ta d’un ge­ni ar­tís­tic sin­gu­lar (Sol da­vant el pe­rill y D’aquí a l’eter­ni­tat ) va acon­se­guir una gran po­sa­da en es­ce­na. El di­rec­tor es li­mi­ta a re­cre­ar la vi­da exem­plar de Mo­re sen­se cau­re en ju­di­cis de va­lor, evo­cant aquest perí­o­de con­vuls amb el mà­xim d’ob­jec­ti­vi­tat i dis­tan­ci­a­ment. Paul Sco­fi­eld (Tho­mas Mo­re) acon­se­gueix ser a to­ta ho­ra el cen­tre. Cap­ti­va l’es­pec­ta­dor i li ex­pres­sa els sen­ti­ments més ín­tims, més sub­tils del per­so­nat­ge. Un dels films re­li­gi­o­sos més in­tel·li­gents “per­què el llen­guat­ge és jove i som da­vant d’un per­so­nat­ge de to­tes les èpo­ques”, diu el pro­fes­sor. El film plan­te­ja te­mes com el com­pro­mís cris­tià en la política, la vi­da de fa­mí­lia, la de­fen­sa de la fe o la lli­ber­tat de cons­ci­èn­cia. 4. Pre­fe­rei­xo el Pa­ra­dís. Es­tem da­vant un acon­se­guit bi­o­pic de sant Fe­lip Ne­ri, con­si­de­rat el sant de l’ale­gria, un jo­glar de Déu. Gi­gi Pro­iet­ti és la clau de l’èxit del film. El ve­te­rà ac­tor, bre­gat en els es­ce­na­ris més exi­gents, acos­ta la gent a Déu amb un som­riu­re au­tèn­tic i amb una mi­ra­da hu­mil i llu­mi­no­sa. Pro­iet­ti en­car­na un per­so­nat­ge ver­sem­blant que viu de la se­va re­la­ció amb Déu. El film mos­tra al­guns fets mi­ra­cu­lo­sos de sant Fe­lip Ne­ri, amb el co­lo­fó de la ca­ri­tat.

5. Po­pi­e­luszko. Nar­ra un perí­o­de clau de la his­tò­ria con­tem­po­rà­nia de Po­lò­nia a tra­vés de la vi­da i mar­ti­ri del pa­re Jerzy Po­pi­e­luszko, he­roi de So­li­dar­nosc. El sa­cer­dot, as­sas­si­nat l’oc­tu­bre del 1984 per la po­li­cia, va pren­dre part en la re­sis­tèn­cia al co­mu­nis­me. La pel·lí­cu­la és un fresc de l’ac­tu­a­ció de l’Es­glé­sia i de So­li­dar­nosc con­tra la dic­ta­du­ra de Ja­ru­zelski als vui­tan­ta. Com­bi­na imat­ges do­cu­men­tals amb fic­ció. 7.000 ac­tors i ex­tres van pren­dre part en el ro­dat­ge .

6. Na­ti­vi­tat. La his­tò­ria. Pel·lí­cu­la evan­gè­li­ca amb una clara in­ten­ció ecu­mè­ni­ca. Una obra d’art que por­ta a des­co­brir una de les pà­gi­nes més bo­ni­ques de la his­tò­ria de la hu­ma­ni­tat. El pú­blic pot cap­tar un mo­ment tan trans­cen­den­tal com l’En­car­na­ció a tra­vés d’un di­à­leg molt ben ela­bo­rat en­tre l’Àn­gel i Ma­ría. Una con­cep­ció so­bre­na­tu­ral que la directora Cat­he­ri­ne Hardwicke plas­ma en es­ce­nes im­pe­ca­bles. El per­so­nat­ge de Ma­ria res­pon a la ico­no­gra­fia tra­di­ci­o­nal d’una per­so­na jove, que va de la per­ple­xi­tat al goig. Hardwicke trans­met amb mes­tria un mis­sat­ge pre­cís a to­tes les con­fes­si­ons cris­ti­a­nes. S’em­mar­ca en el nou ci­ne­ma re­li­gi­ós en el qual ja han pres par­tit Fox­faith i Dis­ney.

MONTSE GIRALT

Jo­sep Ma­ria Ca­par­rós va con­ver­sar de ci­ne­ma re­li­gi­ós amb La Van­guar­dia al seu des­patx de Barcelona

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.