El museu importat
El novembre passat es va inaugurar a Abu Dhabi la sucursal del Museu del Louvre, signada per Jean Nouvel. L’edifici s’aixeca sobre les aigües del golf Pèrsic a l’extrem oest de l’illa artificial de Saadiyat, construïda sobre el mar per acollir el futur districte cultural de la capital dels Emirats Àrabs Units. Aquest projecte, que segons els plans originals hauria d’incorporar també una filial del Museu Guggenheim dissenyada per Frank Gehry i la seu del Zayed National Museum a càrrec de Norman Foster, serà una de les principals atraccions d’una ciutat que aposta per la cultura importada com un dels principals reclams turístics. Els museus són només una part d’aquesta operació urbanística d’escala i maneres faraòniques que també preveu la construcció de zones residencials, hotels de luxe, espais comercials i d’oci a més d’una marina per a més de mil embarcacions. Des que es va fer públic, el projecte s’ha vist immers en la polèmica. L’any 2006 Françoise Cachin, antiga directora del Musée d’Orsay, va iniciar una campanya per denunciar la participació del Louvre en el que ella i la resta signants d’un manifest publicat al diari Le Monde descrivien com una “derivació terrible de l’ètica del treball dels museus”.
Tot i les evidents diferències, hi ha un altre projecte de sucursalització museística que ens toca molt més de prop i que planteja les seves pròpies controvèrsies. Parlem de la proposta d’ubicar una seu del Museu Hermitage a la Barceloneta (a la imatge). Fa uns dies els seus responsables van anunciar que aquesta idea només serà possible si té la complicitat de l’Ajuntament i “la simpatia” de les entitats del barri. Doncs bé, una desena d’associacions ja han expressat el seu rebuig frontal a la iniciativa, assenyalant, entre altres coses, el previsible increment de la turistificació que suposaria en una zona on la pressió del turisme ja ha esdevingut un greu problema. L’Associació de Veïns del barri de l’Òstia, la Plataforma de Defensa de la Barceloneta o l’Assemblea de Barris per a un Turisme Sostenible (ABTS) són algunes de les agrupacions que sol·liciten al consistori un posicionament en sentit contrari a la ubicació de la filial del museu de Sant Petersburg al barri. Des de l’Hermitage al·leguen que no consideren la possibilitat d’una altra ubicació i que “un nou canvi posaria en risc la inversió compromesa”. Des del FAD ens sembla una resposta decebedora i desafortunada. A diferència de l’illa artificial de Saadiyat, la Barceloneta no és un espai que hagi de dotarse de contingut a la manera d’un parc temàtic, i encara menys amb un equipament que pretén atreure més de 700.000 visitants l’any. Al marge del debat sobre l’encaix o no d’un projecte d’importació cultural com aquest a la ciutat (aquesta seria tota una altra discussió, igual d’important i complexa), el primer que haurien de fer els impulsors del projecte i els responsables de l’Ajuntament és escoltar el que han de dir els residents a la zona. En aquest sentit, la negativa a negociar una altra ubicació per al projecte sembla indicatiu d’una actitud poc raonable i gens respectuosa amb la realitat de la ciutat.
Que l’Hermitage es negui a negociar una ubicació diferent de la Barceloneta és poc respectuós