Una vida per acollir i donar esperança
JOSEP COSTA I PLANAGUMÀ (1940-2018) Franciscà, fundador i president de la Fundació Acollida i Esperança
Quantes persones han estat acompanyades, ajudades i estimades per en Josep! Pel pare Costa, com li diem afectuosament sovint els que hem tingut la sort de conèixer-lo. Ens emociona copsar la plenitud de la seva vida, tot el que ha posat dempeus i com ha sabut treballar en comunitat per fer que el bé es multipliqués. Fidelitat, bondat, gosadia, estima, justícia, pau i bé són alguns dels mots que ens venen al cap quan pensem en ell i el que ha estat la seva vida.
Josep Costa va néixer l’1 d’octubre de 1940 a Badalona.
De molt jove experimentà la vocació religiosa i es va sentir atret per la figura de sant Francesc d’Assís. Ingressà al seminari franciscà de Balaguer i es formà als convents de Berga i la Bisbal d’Empordà, on va completar els estudis de filosofia i teologia. El desembre del 1967 és ordenat com a prevere. Eren anys intensos en l’àmbit eclesial i en Josep formà part del corrent de renovació i impuls esperançat que suposà el Concili Vaticà II.
Durant aquells anys de joventut se li despertà la vocació missionera i al 1969 arriba a Bolívia en la que serà una de les etapes més importants de la seva vida. Profundament impressionat per la pobresa extrema i pel sentit comunitari de la gent, decideix dedicar aquells anys a treballar per la justícia social. Al seu llibre de memòries recorda aquesta època així: “Veure les noves formes d’esclavitud que allí hi havia m’escandalitzava molt, i més quan ho feien els blancs que es tenien per bons cristians. La justícia social no hi era i la manera com s’aprofitaven dels indígenes era un veritable pecat”.
El 1983 torna a Barcelona per motius de salut i, camí dels seus 50 anys de vida, començà a apropar-se a les persones més desafavorides i a la realitat de la marginació. Coneix sor Genoveva Masip, filla de la Caritat de l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac de la Barceloneta, i coincideixen en els seus compromisos vitals: l’ajuda a les persones del carrer, amb problemes d’addicció a les drogues, exclosos socialment, estigmatitzats i profundament sols. En aquell moment esclatava el drama de la malaltia del VIH/sida i algunes persones van arribar a morir soles i en condicions duríssimes. L’abril de 1990 posen en funcionament Itaca, un pis per acollir-los i atendre’ls.
Davant l’impacte positiu d’aquest pis d’acollida i la necessitat creixent al voltant del VIH/sida, el pare Costa esperona una petita comunitat cristiana de base i neix la Fundació Acollida i Esperança l’any 1993.
Després de 25 anys de vida de l’entitat, on el Josep ha liderat i presidit la fundació, actualment funcionen dues llars residències, un pis d’acollida, un programa de pisos per promoure la vida autònoma, un centre especial de treball per afavorir la inserció laboral i un servei odontològic per a persones sense recursos. En total s’atenen prop de 1.000 persones l’any i diàriament es garanteix sostre a unes 90.
Recordarem en Josep per la seva obra però, sobretot, per la seva manera d’estar. D’estar al costat de tothom. Compartint taula, amb humor, amb la senzillesa de la quotidianitat, amb silencis...
Potser una forma de resumir el seu llegat és reivindicar tres idees bàsiques que repetia sovint: “Fets i testimoni de vida, que les paraules se les endú el vent”; “no jutgem ni menyspreem ningú pel seu passat, per les seves creences, per les seves tendències sexuals...”, i “si acollim amb autenticitat pot néixer l’esperança en un cor trencat”.