Una vi­da per aco­llir i do­nar es­pe­ran­ça

JOSEP COS­TA I PLANAGUMÀ (1940-2018) Fran­cis­cà, fun­da­dor i pre­si­dent de la Fun­da­ció Aco­lli­da i Es­pe­ran­ça

La Vanguardia (Català) - - OBITUARIS - MIJAIL ACOS­TA Director de la Fun­da­ció Aco­lli­da i Es­pe­ran­ça

Qu­an­tes per­so­nes han es­tat acom­pa­nya­des, aju­da­des i es­ti­ma­des per en Josep! Pel pa­re Cos­ta, com li di­em afec­tu­o­sa­ment so­vint els que hem tin­gut la sort de conèi­xer-lo. Ens emo­ci­o­na cop­sar la ple­ni­tud de la se­va vi­da, tot el que ha po­sat dem­peus i com ha sa­but tre­ba­llar en co­mu­ni­tat per fer que el bé es mul­ti­pli­qués. Fi­de­li­tat, bon­dat, go­sa­dia, es­ti­ma, jus­tí­cia, pau i bé són al­guns dels mots que ens ve­nen al cap qu­an pensem en ell i el que ha es­tat la se­va vi­da.

Josep Cos­ta va néi­xer l’1 d’oc­tu­bre de 1940 a Ba­da­lo­na.

De molt jo­ve ex­pe­ri­men­tà la vo­ca­ció re­li­gi­o­sa i es va sen­tir atret per la fi­gu­ra de sant Fran­cesc d’As­sís. In­gres­sà al se­mi­na­ri fran­cis­cà de Ba­la­guer i es for­mà als con­vents de Ber­ga i la Bis­bal d’Em­por­dà, on va com­ple­tar els es­tu­dis de fi­lo­so­fia i te­o­lo­gia. El desem­bre del 1967 és or­de­nat com a pre­ve­re. Eren anys in­ten­sos en l’àm­bit ecle­si­al i en Josep for­mà part del cor­rent de re­no­va­ció i im­puls es­pe­ran­çat que su­po­sà el Con­ci­li Va­ti­cà II.

Du­rant aquells anys de jo­ven­tut se li des­per­tà la vo­ca­ció mis­si­o­ne­ra i al 1969 ar­ri­ba a Bo­lí­via en la que se­rà una de les eta­pes més im­por­tants de la se­va vi­da. Pro­fun­da­ment im­pres­si­o­nat per la po­bre­sa ex­tre­ma i pel sen­tit co­mu­ni­ta­ri de la gent, de­ci­deix de­di­car aquells anys a tre­ba­llar per la jus­tí­cia so­ci­al. Al seu lli­bre de me­mò­ri­es re­cor­da aques­ta èpo­ca ai­xí: “Veu­re les no­ves for­mes d’es­cla­vi­tud que allí hi ha­via m’es­can­da­lit­za­va molt, i més qu­an ho fe­ien els blancs que es te­ni­en per bons cris­ti­ans. La jus­tí­cia so­ci­al no hi era i la ma­ne­ra com s’apro­fi­ta­ven dels in­dí­ge­nes era un ve­ri­ta­ble pe­cat”.

El 1983 tor­na a Bar­ce­lo­na per mo­tius de sa­lut i, ca­mí dels seus 50 anys de vi­da, co­men­çà a apro­par-se a les per­so­nes més des­a­fa­vo­ri­des i a la re­a­li­tat de la mar­gi­na­ció. Co­neix sor Ge­no­ve­va Ma­sip, fi­lla de la Ca­ri­tat de l’Obra So­ci­al San­ta Llu­ï­sa de Ma­ri­llac de la Bar­ce­lo­ne­ta, i coin­ci­dei­xen en els seus com­pro­mi­sos vi­tals: l’aju­da a les per­so­nes del car­rer, amb pro­ble­mes d’ad­dic­ció a les dro­gues, ex­clo­sos so­ci­al­ment, es­tig­ma­tit­zats i pro­fun­da­ment sols. En aquell mo­ment es­cla­ta­va el dra­ma de la malal­tia del VIH/si­da i al­gu­nes per­so­nes van ar­ri­bar a mo­rir so­les i en con­di­ci­ons du­rís­si­mes. L’abril de 1990 po­sen en fun­ci­o­na­ment Ita­ca, un pis per aco­llir-los i aten­dre’ls.

Da­vant l’im­pac­te po­si­tiu d’aquest pis d’aco­lli­da i la ne­ces­si­tat crei­xent al vol­tant del VIH/si­da, el pa­re Cos­ta es­pe­ro­na una pe­ti­ta co­mu­ni­tat cris­ti­a­na de ba­se i neix la Fun­da­ció Aco­lli­da i Es­pe­ran­ça l’any 1993.

Des­prés de 25 anys de vi­da de l’en­ti­tat, on el Josep ha li­de­rat i pre­si­dit la fun­da­ció, ac­tu­al­ment fun­ci­o­nen du­es llars re­si­dèn­ci­es, un pis d’aco­lli­da, un pro­gra­ma de pi­sos per pro­mou­re la vi­da au­tò­no­ma, un cen­tre es­pe­ci­al de tre­ball per afa­vo­rir la in­ser­ció la­bo­ral i un ser­vei odon­to­lò­gic per a per­so­nes sen­se re­cur­sos. En to­tal s’ate­nen prop de 1.000 per­so­nes l’any i di­à­ri­a­ment es ga­ran­teix sos­tre a unes 90.

Re­cor­da­rem en Josep per la se­va obra pe­rò, so­bre­tot, per la se­va ma­ne­ra d’es­tar. D’es­tar al cos­tat de tot­hom. Com­par­tint tau­la, amb hu­mor, amb la sen­zi­lle­sa de la quo­ti­di­a­ni­tat, amb si­len­cis...

Pot­ser una for­ma de re­su­mir el seu lle­gat és rei­vin­di­car tres ide­es bà­si­ques que re­pe­tia so­vint: “Fets i tes­ti­mo­ni de vi­da, que les pa­rau­les se les en­dú el vent”; “no jut­gem ni menys­pre­em nin­gú pel seu pas­sat, per les se­ves cre­en­ces, per les se­ves tendències se­xu­als...”, i “si aco­llim amb au­ten­ti­ci­tat pot néi­xer l’es­pe­ran­ça en un cor tren­cat”.

JU­AN LEMUS

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.