La reforma pendent
Els aparcaments per a motoristes i molts esvorancs dificulten la recuperació comercial i el passeig per un tram de la Diagonal
Un dels passejos més antipàtics de Barcelona és el del tram central de l’avinguda Diagonal. El ciutadà que, caminant, deixi enrere el passeig de Gràcia i es dirigeixi per allà cap al passeig de Sant Joan trobarà que amb prou feines té per on moure’s perquè l’espai reservat per al vianant resulta ridícul; de vegades sembla tot un menyspreu.
“La reforma de la Diagonal entre la plaça Francesc Macià i el passeig de Gràcia, l’ampliació de les seves voreres, va propiciar la seva reactivació econòmica –diu Àlex Miró, de l’associació de comerciants d’aquesta avinguda–. I el tram central necessita una obra similar com més aviat millor i no l’ampliació del tramvia. En aquests moments la situació és desastrosa. Tenim voreres per on no es pot circular en cadira de rodes, amb un caminador”.
Sí, aquestes voreres, sobretot les del costat muntanya, són ínfimes, en alguns trams d’una amplada impròpia d’un lloc de la ciutat que se suposa insigne. Les voreres són tan incòmodes, tenen tants esvorancs, que la gent tendeix a caminar per les plataformes laterals, però aquests camins tampoc no són agradables. El vianant ha de compartir espai amb un munt de motos aparcades i amb un carril bici.
Parlem d’un dels més antics vials per a ciclistes de Barcelona, en realitat incrustat amb calçador a l’avinguda. Successius governs municipals es van mostrar incapaços de solucionar les seves deficiències. Encara avui dia es poden trobar a la Diagonal guies per a invidents que baixen de l’autobús travessant el carril bici. La convivència entre vianants i ciclistes no és gens senzilla. Els seus respectius espais són tan limitats que uns i altres no deixen d’envair-se.
Els salts també són quotidians als passos zebra, molt especialment a l’altura dels passejos de Gràcia i de Sant Joan. Aquí els ciclistes acostumen a envair els passos de vianants. En la major part dels casos no es tracta d’una mostra d’incivisme. La major part dels ciclistes pedalen moguts per la inèrcia. El desconcert és més aviat resultat d’una molt mala planificació i de cap voluntat de redempció.
“Es tracta d’una qüestió pendent de Barcelona –lamenta Luis Sans, de l’associació comercial Amics del Passeig de Gràcia–. A més de la part alta de la Diagonal la ciutat ja va renovar el Paral·lel, Balmes, Aragó, el passeig de Gràcia... i en realitat estem perdent una oportunitat de descentralitzar el turisme. Perquè els turistes que pugen pel passeig de Gràcia torcen després cap a la dreta camí de la Sagrada Família, però el que es troben és desolador”.