Re­torn a la fi­lo­so­fia

La Vanguardia (Català) - - OPINIÓ - Fè­lix Ri­e­ra F. RI­E­RA, edi­tor

Es­tem pocs anys abans de veu­re que les grans em­pre­ses in­cor­po­ra­ran als seus con­sells d’ad­mi­nis­tra­ció la fi­gu­ra del fi­lò­sof per do­nar ori­en­ta­ció i capa­ci­tat crí­ti­ca a l’ac­ti­vi­tat em­pre­sa­ri­al. La raó és el col·lapse cre­a­tiu en la pre­sa de les grans de­ci­si­ons com a re­sul­tat de l’apli­ca­ció dels al­go­rit­mes com a subs­ti­tuts del fac­tor hu­mà; en els con­sells d’ad­mi­nis­tra­ció d’em­pre­ses asi­à­ti­ques ja s’as­seu el ro­bot, par­ti­ci­pant en l’ava­lu­a­ció de ris­cos.

La ne­ces­si­tat de les em­pre­ses i go­verns d’in­ten­tar eli­mi­nar el con­tin­gent, el risc i po­der conèi­xer el nos­tre com­por­ta­ment per pre­dir els im­pul­sos col·lec­tius ha anat allu­nyant de la re­a­li­tat molts pro­fes­si­o­nals que es ve­uen as­set­jats per l’as­so­li­ment de re­sul­tats im­me­di­ats. Aques­ta si­tu­a­ció ha ge­ne­rat la ne­ces­si­tat del re­torn del fi­lò­sof, que pri­o­rit­za el dub­te a la cer­te­sa en abas­tar l’anà­li­si. L’anà­li­si d’aques­ta qües­tió el po­dem ob­ser­var en el món edi­to­ri­al, fi­lò­sofs com Fer­ran Sáez, Ra­fa­el Ar­gu­llol, Gre­go­rio Lu­ri, Ma­ri­na Gar­cés, Francesc Tor­ral­ba, An­na Pa­gès o Jo­sep Ra­mo­ne­da, en­tre molts al­tres, que in­ter­pel·len la re­a­li­tat, la sot­me­ten al dic­ta­men d’una mi­ra­da crí­ti­ca i des­vet­llen la con­di­ció hu­ma­na. La fi­lo­so­fia com a via de qües­ti­o­na­ment a la pro­li­fe­ra­ció d’as­sa­jos so­bre el post­hu­ma­nis­me, el trans­hu­ma­nis­me, la ro­bò­ti­ca, la bi­o­tec­no­lo­gia, el big da­ta, ens por­ta a ob­ser­var una con­trai­mat­ge del pro­grés i la in­no­va­ció, ad­ver­tint les con­se­qüèn­ci­es de la se­va uti­lit­za­ció com a úni­ca via, gai­re­bé de­ter­mi­nis­ta, d’afron­tar el fu­tur. Es­tem da­vant de veus que de­nun­ci­en la malal­tia del nos­tre temps i pro­po­sen iden­ti­fi­car el pa­per cu­ra­tiu de la fi­lo­so­fia.

Pro­ba­ble­ment és la do­ble capa­ci­tat d’afron­tar els nos­tres mals i de mos­trar un ca­mí de cu­ra­ció la raó de l’èxit edi­to­ri­al de la fi­lo­so­fia. La fi­lo­so­fia ha tor­nat a mos­trar-se útil per guiar i con­so­lar la ne­ces­si­tat que te­nen mol­tes per­so­nes de tro­bar alleu­ja­ment en mo­ments de do­lor i de des­con­cert. El que el lec­tor va tro­bant en els seus en­se­nya­ments no és una sim­ple re­ac­ció si­nó, més avi­at, la capa­ci­tat d’ad­ver­tir el so­roll al qual tots es­tem sot­me­sos i que no ens per­met es­col­tar els pen­sa­ments, per­me­tent allu­nyar-nos d’ell, de l’im­me­di­at, de la ma­te­ri­a­li­tat. La capa­ci­tat de neu­tra­lit­zar el so­roll i de fer-lo vi­si­ble és la raó per la qual l’ho­me mo­dern tor­na a apro­xi­mar-se a la fi­lo­so­fia per com­ple­tar la se­va ex­pe­ri­èn­cia del món.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.