La Vanguardia (Català)

“Estar hiperconne­ctat és la manera d’acabar aïllat”

Tinc 51 anys: no soc nadiu digital, però sí un oriünd que es va esforçar a hiperconne­ctar-se per no perdre’s res i avui limita les seves connexions per no perdre-s’ho tot. Soc gallec i he investigat a Chicago, Salamanca i ara com a catedràtic a Madrid. El

- LLUÍS AMIGUET

La millor manera d’incomunica­r-se és hiperconne­ctar-se? Menjar de tot a tota hora és la millor forma d’alimentar-se incorrecta­ment fent rics els fabricants de menjar porqueria; i de la mateixa forma, si no segueixes una dieta digital, acabes aïllat i mal informat fent riques les multinacio­nals del clic.

Posi’ns a dieta, doncs, però va vostè sense mòbil; jo sense ell perdria la meva feina.

Per uns dies visc sense mòbil i així he pogut dedicar més temps a la meva filla, que ha estat malalta. I recomano a tothom que faci dejuni digital de tant en tant. No es creurà com de relaxat i feliç es viu.

Per a d’altres, una filla malalta hauria estat una excusa per no apagar el mòbil.

Però el cert és que si m’hagués mantingut hiperconne­ctat, hagués perdut aquest temps preciós que he dedicat a la meva filla. Si vol comunicar-se amb qui de debò val la pena, per començar, posi’s límits digitals.

Per exemple.

Marqui’s un horari estricte per al mòbil i els llocs on no l’utilitzarà, perquè si no posa límits a les pantallete­s, s’apropiaran de la seva vida i acabarà aïllat i desinforma­t. Es tracta de privar-se? Al contrari, es tracta de posar-se objectius. Posar-se límits sovint és la millor manera de superar-los. Les empreses digitals volen que vostè no els tingui i que es connecti quantes més hores i amb més gent, millor.

I vostè com es posa a dieta?

Tinc el meu grup exclusiu, la meva tribu digital, i soc estricte i només m’hi connecto amb ells. Tenim interessos comuns. Has de valorar el teu temps i tenir una estratègia molt clara per no deixar-te’l robar per qualsevol.

Hiperconne­ctar-se és de franc i útil.

Aquest discurs digital és autopublic­itari. Ningú no dona res per res. L’intercanvi en aquest cas està clar: no et cobren el que sembla un servei a canvi de la teva privacitat, la teva intimitat, la teva atenció i el teu temps.

La hiperconne­ctivitat degrada la productivi­tat o la potencia?

Connectar-nos dins d’un horari amb el grup d’amics amb objectius comuns pot enriquirno­s, però connectar-nos a qualsevol hora amb qualsevol ens empobreix com a persones i ens priva del temps que podríem dedicar a autèntics amics. Per això, no m’agrada parlar de xarxes socials, perquè, en realitat, són xarxes comercials, industrial­s.

Hi ha qui troba amics, una aventura, fins i tot parella estable gràcies a aquestes xarxes. Només el compromís i l’exclusivit­at fonamenten una relació estable.

Però la xarxa ajuda a conèixer gent o no?

Els algoritmes que utilitzen per aparellar-nos no persegueix­en que siguem feliços ni que trobem algú que valgui la pena.

No aparellen?

No els preocupa la teva vida sexual i molt menys emocional: només busquen que passis molta estona connectat a la seva xarxa; és a dir, que fracassis en cada relació, tornis, cliquis i generis més ingressos en publicitat i dades.

No es privarà així un de possibilit­ats?

Zuckerberg i els grans pioners de les xarxes, que van dissenyar la deepface, la cara oculta de la interfície i els seus colors i les formes que t’han portat a comportar-te d’una manera o una altra, de fet, se’n priven.

Després d’haver-nos enganxat a tots a la xarxa, ara ells van sense mòbil?

Doncs gairebé. Aquells programado­rs que quan tenien 20 anys es menjaven el món digital i ens van ficar per milions en ell, als 30 i als 40 que tenen ara adopten una dieta digital estricta per a ells mateixos i per als seus fills.

Ja saben de què va la hiperconne­xió.

Prohibeixe­n els seus fills tocar un dispositiu digital fins als 10 anys i que a l’escola es puguin connectar. I apaguen el wifi o limiten el seu ús a poques hores al dia.

Vostè creu que el wifi perjudica la salut?

Jo crec que apagar-lo quan anem a dormir és el més saludable, perquè permet un son millor i t’ajuda a desconnect­ar. És un acte de voluntat que reforça la teva voluntat de descansar.

Els nens sembla que no descansen si no tenen un wifi a prop.

Però ni és llocs que on els jugar, hem deixat interactua­r sense carrers i conèixer ni places altres nens i adolescent­s.

Ningú no es fia del carrer per als seus fills.

Però hem de facilitar que es relacionin en persona i no només en xarxa.

I si els hiperconne­ctats des de petits, de grans volen posar-se a dieta digital?

El símptoma esperançad­or en aquest sentit és que cap millennial es fa una foto amb els seus pares o la seva àvia a Instagram.

L’adolescent pot ser molt tímid.

Al contrari, tots diuen que la família és tan important per a ells que no volen exposar-la a les xarxes i la preserven fora de línia.

Esperem que els nadius digitals utilitzin les xarxes sense ser utilitzats per elles.

Per a això necessitem polítiques que evitin que la tecnologia digital sigui un instrument per concentrar el poder i els diners a unes quantes mans a les que els altres servim.

Creu que ens espien?

No existeix; utilitzis que el només núvol sense és l’ordinador saber que el d’algú. núvol I no si em et valores dius que gens. no t’importa que t’espiïn, és que no

 ?? DANI DUCH ??
DANI DUCH

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain