La Sagrada Família restaura la seva façana més antiga
El temple enllesteix els preparatius per iniciar la restauració de la seva portada més antiga
La Sagrada Família és un edifici en contínua construcció i també restauració. El tràfec d’operaris de portes endins, no per on circulen els milions de visitants amb ganes d’admirar l’arquitectura de la basílica, és continu per arribar al 2026 amb les obres acabades, a falta d’enllestir la façana de la Glòria i el passeig que ha d’arribar fins a la Diagonal, que requereix un acord amb l’Ajuntament i amb els veïns del bloc que hi ha al davant. Les obres es concentren a alçar les quatre torres dels Evangelistes, la de Maria i la de Jesús, que hauran d’arribar al cel de Barcelona fins a convertir la basílica en l’edifici més alt de la ciutat, però en paral·lel els responsables del temple han començat a projectar la futura rehabilitació de la façana més antiga, la del Naixement. Els treballs per determinar l’estat del pòrtic s’estan fent amb les tècniques més modernes –escàner, fotogrametria, escaladors, grues amb càmeres integrades– amb l’objectiu d’iniciar una important restauració que obligarà a mantenir durant almenys dos anys aquesta portada coberta per bastides en diferents fases. Serà molt més que una neteja de pedra.
El cert és que el pas del temps ha fet efecte en aquest pòrtic, que es va començar a construir el 1892 i que ha estat durant més anys exposat a les inclemències del temps. Els quatre campanars que coronen la façana es van acabar el 1930 i durant 80 anys el pòrtic va estar a la intempèrie perquè el temple no es va cobrir totalment fins al 2010. Per això fa tres anys ja es va començar a planificar la restauració de la portada escultòrica que explica el naixement i infantesa de Jesús.
Josep Maria Tarragona i Clarasó explica en la biografia Gaudí, l’arquitecte de la Sagrada Família, el procés creatiu en el disseny d’aquesta portada que està declarada patrimoni mundial per la Unesco. “Antoni Gaudí tenia 41 anys quan va gestar la façana del Naixement. Va ser un dels moments sublims de la història de l’art en què, segons la frase de Gaudí mateix, l’esperit venç la matèria. I de gran heroisme per part seva: en aquells mesos de febre es va aprimar i no veia ni parlava amb ningú, absort en el seu món interior”, explica. El resultat d’aquesta obsessió artística és una façana amb un pessebre de pedra i on la naturalesa i les constel·lacions són les protagonistes dels motius escultòrics.
L’arquitecte adjunt de la Sagrada Família, David Puig, explica que fa mesos que treballen en un pla director, un reconeixement extensiu per detectar possibles patologies estructurals o petites esquerdes. La conclusió d’aquestes primeres tasques és que el pòrtic està en “bon estat de conservació”.
La pedra de Montjuïc que cobreix la façana és resistent. No ho és tant la de Vilafranca, el material que es va utilitzar per a l’interior de la portada. Paral·lelament, s’està aprofitant aquesta anàlisi minuciosa de la portada per elaborar l’alçat i les seccions de la façana utilitzant les noves tecnologies.
EL CALENDARI La rehabilitació, que encara no té data d’inici, comportarà dos anys d’obres
LA PROTECCIÓ
El pòrtic forma part de la llista de patrimoni mundial de la Unesco
Els plànols originals es van cremar el 1936 i anys després els arquitectes deixebles i continuadors de l’obra de Gaudí van elaborar un estudi complet i detallat que, segons Puig, ara és insuficient per continuar les obres de construcció de les torres més altes que coronaran el temple.
Per analitzar l’estat de la basílica i estudiar les possibles patologies que després seran determinants en el procés de restauració s’han fet alçaments topogràfics i fotogramètrics i s’ha escanejat la façana. També s’ha avaluat l’interior del pòrtic, que va estar durant molts anys exposat a les inclemències del temps i que ja es va rehabilitar durant les obres de cobertura del temple el 2010. Aquestes tasques s’han fet en col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). L’estudi està a punt d’acabar i ara cal ordenar tota la informació obtinguda després d’escanejar tota la façana i fer milers de fotografies.
Durant aquestes tasques s’han fet servir les enormes grues que s’utilitzen en la construcció del temple, de les quals s’han penjat potents càmeres fotogràfiques que han permès captar imatges de tots els racons. També s’ha demanat permís a les comunitats de blocs d’habitatges pròxims al temple per escanejar la façana des dels terrats, i, a més, grups de tècnics “escaladors” l’han recorreguda per agafar petites mostres de pedra que ara s’analitzen al laboratori.
“Amb la combinació de totes aquestes tècniques es pot obtenir una imatge tridimensional de la façana de gran realisme i exactitud”, apunta Puig. Una representació detallada amb una precisió de cinc mil·límetres per al conjunt de la façana i de dos mil·límetres per a les terminals que rematen la torre.
L’estudi ha donat nous detalls desconeguts de la façana del Naixement. David Puig explica que, després de veure de prop i analitzar la cobertura dels campanars, s’ha pogut determinar que, a més de vidre Orsoni de color verd, també se’n va utilitzar un altre de més convencional, probablement procedent d’ampolles de cava. A més, s’ha detectat presència de formigó a la part superior, malgrat que majoritàriament la façana està construïda en pedra. Una altra de les curiositats tenen com a protagonista les singulars tortugues de
terra i de mar –una a banda muntanya i una altra a banda mar– que formen la base de les dues columnes que estan situades entre els tres portals escultòrics de la façana. Puig explica que gràcies als treballs s’ha descobert que la boca oberta de les tortugues forma part dels baixants que desguassen l’aigua de pluja. De la part superior, explica Puig, estaven obstruïts per obres posteriors i nosaltres vèiem com per la part superior de la columna vessava l’aigua quan plovia. “No enteníem gaire bé què passava, fins que vam descobrir que les mateixes columnes són els baixants”, apunta.
Les obres de restauració encara no tenen data d’inici, però no es volen retardar gaire. S’hauran de compatibilitzar amb la construcció final del temple. Abans caldrà demanar permís a la Generalitat, perquè la façana està protegida.
Els treballs que s’han dut a terme durant anys i que s’acabaran ben aviat determinaran el tipus de restauració que es durà a terme i quines tècniques s’hauran d’utilitzar. Tot perquè el 2026 la Sagrada Família llueixi completament renovada.
LA PRECISIÓ
L’estudi aportarà una imatge tridimensional de l’edifici necessària per la restauració
LA CONSERVACIÓ
El pla director que encara s’està elaborant assenyala que la façana està en bon estat