I mentrestant el món avança
Nova York desenvolupa una inversió de 500 milions de dòlars per consolidar la ciutat com l’eix aeri global de la biotecnologia. En sectors amb una competència ferotge, les ciutats que no potencien els seus punts forts solen resultar penalitzades
Breus notes sobre algunes converses que hi ha hagut aquesta setmana als mitjans coneixedors del dia a dia de l’economia barcelonina: si el Mobile World Congress surt tan bé com sembla que sortirà, es generarà un clima positiu que ajudarà a recuperar el nivell que Barcelona tenia fa alguns mesos com a exitosa organitzadora de congressos; el turisme tendirà a millorar mentre la ciutat no torni a ser notícia per la conflictivitat als carrers; molt poques empreses han iniciat el trasllat físic de les seus socials fora de Catalunya; algunes esperaven la formació d’un govern català estable per anunciar el retorn a Barcelona i ara per ara ho han acabat desestimant; la inversió s’ha frenat dràsticament.
Determinar fins a quin punt ha quedat malferida l’economia barcelonina després de l’accidentat 2017 és necessari per saber quin tipus de mesures cal adoptar per ajudar-la a recuperar el pols. D’aquestes impressions que s’han comentat es dedueix que les constants vitals de la ciutat es mantenen en un nivell acceptable, però també que hi ha una greu amenaça d’estancament a mitjà i llarg termini. Segons argumenta un alt execu- tiu, que les empreses locals –i les foranes que han renunciat a venir després de veure que les locals se n’anaven– deixin d’invertir a Barcelona pot traduirse, en un termini de tres o quatre anys, en una caiguda de l’ocupació de qualitat.
El més preocupant és que dels darrers moviments dels partits no pot deduir-se que la política catalana avanci pel camí de recuperar l’estabilitat durant els propers mesos. La professionalitat del personal de les conselleries està mantenint l’administració a la superfície, però l’absència de consellers presencials compromesos amb les tasques quotidianes de govern deixa la Generalitat impossibilitada per prendre decisions estratègiques.
En aquest context de falta d’iniciatives, tampoc no ajuda la debilitat de l’equip de govern d’Ada Colau, reduït a la mínima expressió després d’expulsar els socialistes. Alguns dies després del revés de l’EMA, l’Ajuntament va comunicar la creació d’una oficina destinada a retenir inversions i captar talent en ciència, investigació i innovació, un anunci que, vist en perspectiva, va ser el primer pas d’un cert acostament de l’alcaldia cap als sectors econòmics. Tanmateix, la iniciativa, encara que és positiva, dista de tenir el calat que requereix el moment precari de la ciutat.
La lliga en què ara hauria d’estar competint Barcelona es desenvolupa a una altra escala. Com a referència tenim l’anunci recent de l’Ajuntament progressista de Nova York d’invertir 100 milions de dòlars per atreure empreses de biotecnologia, un fons integrat dins un programa que preveu destinar 500 milions entre el 2016 i el 2026. L’objectiu és permetre que la ciutat competeixi amb San Francisco i Boston com a eix aeri global per a la implantació d’empreses del sector. Les xifres del programa a deu anys, impulsat pel demòcrata Bill de
Blasio, són considerables: 100 milions de dòlars per crear un campus específic, injeccions de capital de 50 milions a centres d’investigació per fer més espessa la xarxa de biotecnologia, la creació de 16.000 llocs de treball d’alt nivell...
Un percentatge modest d’aquesta inversió serviria al biotech català, impulsat per Biocat, per fer un important pas endavant i treure partit així del talent i l’experiència acumulats durant anys per aquest sector.
El problema de Barcelona no és que falti imaginació per inventar solucions màgiques a la manera de fer de Miami (cultura) o de Pittsburgh (robòtica), sinó que no s’acabi d’apostar mai a fons pels sectors en què la ciutat és competitiva: la investigació, la biomedicina, l’ecosistema editorial, la música o la vocació esportiva, per dir-ne només alguns exemples.