Re­pen­sar l’es­co­la cris­ti­a­na

La Vanguardia (Català) - - RELIGIÓ - Text ela­bo­rat per: AL­BERT BATLLE, MÍRIAM DÍ­EZ, JO­SEP MA­RIA CARBONELL, EUGENI GAY, JOR­DI LÓ­PEZ CAMPS, DAVID JOU, MARGARITA MAURI, JO­SEP MI­RÓ I ARDÈVOL, MONT­SER­RAT SERRALLONGA, FRANCESC TORRALBA

L’es­co­la cris­ti­a­na a Ca­ta­lu­nya és una re­a­li­tat re­lle­vant tant pel que fa al gruix de cen­tres edu­ca­tius que la con­fi­gu­ren, com pel nom­bre de fa­mí­li­es que any re­re any hi con­fi­en l’edu­ca­ció dels 260.000 alum­nes. So­ta aques­ta de­no­mi­na­ció s’hi aple­guen es­co­les que par­ti­ci­pen de ca­ris­mes di­fe­rents i de sen­si­bi­li­tats so­ci­als dis­tin­tes, però que com­par­tei­xen un ma­teix pro­jec­te edu­ca­tiu, fo­na­men­tat en l’au­to­no­mia dels cen­tres, l’aten­ció pri­mor­di­al al dret dels pa­res a l’edu­ca­ció mo­ral i re­li­gi­o­sa dels fills, el desen­vo­lu­par una edu­ca­ció in­te­gral, fí­si­ca, psí­qui­ca, so­ci­al, i es­pi­ri­tu­al des de pers­pec­ti­ves que van d’una ma­ti­sa­da ins­pi­ra­ció cris­ti­a­na, a les quals ofe­rei­xen Je­su­crist com a cen­tre de la se­va for­ma­ció.

La di­ver­si­tat de ca­ris­mes i d’es­tils edu­ca­tius que hi ha en aquest mo­del ex­cel·lent d’es­co­la, és fruit d’una llar­ga his­tò­ria de pre­sèn­cia cris­ti­a­na que s’ha con­cre­tat en con­gre­ga­ci­ons, or­dres, i as­so­ci­a­ci­ons, es­pe­ci­al­ment aten­tes a l’edu­ca­ció dels in­fants. D’ales­ho­res en­çà, els temps han can­vi­at, i mol­tes ne­ces­si­tats d’or­dre so­ci­al que ate­ni­en són avui com­pe­tèn­cia de l’Es­tat. Amb tot, l’es­co­la cris­ti­a­na se­gueix te­nint un pa­per de­ci­siu en el nos­tre pa­ís, no so­la­ment per­què es­tà do­nant res­pos­ta a si­tu­a­ci­ons de gran vul­ne­ra­bi­li­tat, si­nó tam­bé per­què ir­ra­dia una cos­mo­vi­sió i un es­til de vi­da que és va­lu­ós en si ma­teix, per­què par­tint dels fo­na­ments cris­ti­ans per­se­gueix tra­me­tre uns forts va­lors de ser­vei, so­li­da­ri­tat i res­pec­te.

En més d’una oca­sió es po­sa en qües­tió la le­gi­ti­mi­tat d’aques­ta pro­pos­ta edu­ca­ti­va, fins i tot es con­si­de­ra que és ana­crò­ni­ca i ob­so­le­ta. Hi ha una sè­rie de tò­pics, que no res­po­nen a la re­a­li­tat, per­què hi ha abun­dàn­cia de re­fe­rèn­ci­es em­pí­ri­ques, que in­di­ca la se­va va­lu­o­sa apor­ta­ció edu­ca­ti­va.

S’afir­ma, en oca­si­ons que és una es­co­la eli­tis­ta, quan l’es­co­la cris­ti­a­na s’es­tén per tot ti­pus de bar­ri, i en­ca­ra ho fa­ria molt més si el con­cert apor­tés els ma­tei­xos re­cur­sos per alum­ne que els que dis­po­sa l’es­co­la pú­bli­ca. Hi ha tendències ide­o­lò­gi­ques, amb for­ça po­lí­ti­ca en el nos­tre pa­ís que vol­dri­en la se­va len­ta o ve­loç ex­tin­ció, ne­gant el dret constitucional dels pa­res i mal­grat uns re­sul­tats edu­ca­tius de pri­mer ni­vell per a un pa­ís que els ne­ces­si­ta per­què viu im­mers en ve­ri­ta­ble emer­gèn­cia edu­ca­ti­va. L’es­co­la cris­ti­a­na ju­ga un pa­per clau en la for­ma­ció in­te­gral dels nens i dels jo­ves del nos­tre pa­ís i cal que hi si­gui amb ple vi­gor.

Al­guns afir­men, tam­bé, que és un fo­cus d’adoc­tri­na­ment de les cons­ci­èn­ci­es. En re­a­li­tat no hi ha edu­ca­ció neu­tral per­què en to­ta pro­pos­ta edu­ca­ti­va sub­sis­teix una com­pren­sió, im­plí­ci­ta o ex­plí­ci­ta, de l’és­ser hu­mà, del seu lloc en el món i del seu des­tí. El sis­te­ma edu­ca­tiu vi­gent no és neu­tre axi­o­lò­gi­ca­ment. Trans­met uns de­ter­mi­nats va­lors i con­tin­guts i en tot cas el que cal és va­lo­rar-ne la ido­ne­ï­tat.

L’es­co­la cris­ti­a­na no ama­ga, ni pot ama­gar, els pres­su­pò­sits an­tro­po­lò­gics i la pro­pos­ta mo­ral ha de ser capaç d’ofe­rir-la amb re­vo­ca­bi­li­tat i ver­sem­blan­ça a les ge­ne­ra­ci­ons més jo­ves, te­nint en comp­te el seu ni­vell cog­ni­tiu i el seu es­tat de desen­vo­lu­pa­ment psi­co­lò­gic. És una qües­tió d’ho­nes­te­dat ins­ti­tu­ci­o­nal i de fi­de­li­tat a l’Evan­ge­li, la se­va font d’ins­pi­ra­ció. L’Es­tat té el deu­re de ga­ran­tir que tot ciu­ta­dà re­bi una edu­ca­ció de qua­li­tat, ga­ran­tir el mà­xim d’equi­tat, ai­xí com el drets cons­ti­tu­ci­o­nals dels pa­res a d’es­co­llir qui­na edu­ca­ció vo­len do­nar als seus fills, tot te­nint en comp­te la se­va sen­si­bi­li­tat mo­ral i re­li­gi­o­sa.

Per desen­vo­lu­par la se­va mis­sió, l’es­co­la cris­ti­a­na ne­ces­si­ta un marc d’au­to­no­mia i eco­nò­mic que li per­me­ti po­der en­se­nyar segons el seu pro­pi ide­a­ri. Un sis­te­ma de con­cert equi­va­lent al de l’àm­bit sa­ni­ta­ri que tants bons re­sul­tats apor­ta per la sa­lut de la po­bla­ció.

L’es­co­la cris­ti­a­na es­tà ubi­ca­da en en­torns molt di­fe­rents, tant en l’àm­bit ru­ral com ur­bà, tant en con­tex­tos de con­fort i benes­tar ma­te­ri­al, com en àm­bits de gran vul­ne­ra­bi­li­tat so­ci­al i eco­nò­mi­ca. L’eli­tis­me és in­com­pa­ti­ble amb l’èti­ca de l’Evan­ge­li que par­teix de la dig­ni­tat sublim de to­ta per­so­na i de l’op­ció pre­fe­ren­ci­al pels més fe­bles.

En aquest con­text cul­tu­ral, en­te­nem que a l’es­co­la cris­ti­a­na li per­to­ca ir­ra­di­ar la se­va iden­ti­tat i els seus va­lors en el món, sen­se com­ple­xos i por, sin­gu­la­rit­zar la pro­pos­ta edu­ca­ti­va que fa i fer-ho per­su­a­dint la ciu­ta­da­nia del va­lor que té la cos­mo­vi­sió que pre­sen­ta.

Ai­xò exi­geix au­dà­cia i co­he­rèn­cia i llui­tar con­tra la mo­ral del re­ple­ga­ment. Po­uar en les fonts d’ins­pi­ra­ció i tra­duir-les en el llen­guat­ge ac­tu­al és un des­a­fi­a­ment de pri­mer or­dre que exi­geix, a la ve­ga­da, ima­gi­na­ció i me­mò­ria.

LLIBERT TEIXIDÓ / ARXIU

Per una es­co­la de va­lors. Men­ja­dor de l’es­co­la de je­su­ï­tes Sant Pe­re Cla­ver

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.