L’ho­ra de Víc­tor Ca­ta­là

Club Edi­tor res­ca­ta les nar­ra­ci­ons avui des­co­ne­gu­des de l’au­to­ra

La Vanguardia (Català) - - CULTURA - JOSEP MASSOT

El 2015 Club Edi­tor va res­ca­tar de gai­re­bé un se­gle de si­len­ci la

no­vel·la Un film

(3.000 me­tres) , de Víc­tor Ca­ta­là. Va ser un fe­no­men de Sant Jor­di, i en dos anys se n’han fet qua­tre edi­ci­ons. L’edi­to­ra, Ma­ria Bo­hi­gas, va veu­re que a la fi ha­via ar­ri­bat l’ho­ra de l’escriptora, i es va de­ci­dir a se­guir la re­cu­pe­ra­ció de tots els seus con­tes. El pro­jec­te, a cu­ra de Blan­ca Llum Vi­dal, co­men­ça per l’obra úl­ti­ma,

Ju­bi­leu, el pri­mer de qua­tre vo­lums. De Ca­te­ri­na Al­bert es co­nei­xen

So­li­tud i Dra­mes ru­rals, pe­rò la res­ta de la se­va obra és des­co­ne­gu­da i in­tro­ba­ble des de fa de­cen­nis. Els con­tes –diu Ma­ria Bo­hi­gas– són prop de cent, es­crits al llarg de mig se­gle, des de con­tes de sis pà­gi­nes fins a nou­ve­lles que en te­nen vui­tan­ta... I si co­men­ça en or­dre cro­no­lò­gic in­vers –co­men­ta Bo­hi­gas– és per do­nar a veu­re en pri­mer lloc la part més eclip­sa­da de l’obra, aquells con­tes que Ca­te­ri­na Al­bert va es­criu­re en­tre el 1948 i el 1949, quan te­nia 80 anys i pu­bli­car en ca­ta­là tor­na­va a ser tot just pos­si­ble, al cap d’un de­cen­ni de pro­hi­bi­ció es­tric­ta. És lla­vors quan surt, sem­pre so­ta pseu­dò­nim mas­cu­lí, Vi­da mòl­ta ,un re­cull de con­tes que és com la crò­ni­ca d’un po­ble a tra­vés dels fets di­ver­sos que hi pas­sen (amb el sor­pre­nent con­te Le­nín ), i Ju­bi­leu, ple de per­so­nat­ges que ex­pli­quen la vi­da d’al­tres que ex­pli­quen el que han sen­tit a dir... com en una es­truc­tu­ra de ni­nes rus­ses.

Des­prés d’aquest vo­lum vin­dran, el no­vem­bre del 2018, els con­tes de la be­lle épo­que, con­tem­po­ra­nis d’Un film (3.000 me­tres). El fe­brer del 2019 vin­dran els de co­men­ça­ment de se­gle, i el no­vem­bre del ma­teix any, Mo­saic, en ver­sió ín­te­gra per pri­mer cop, acom­pa­nyat de con­tes dis­per­sos o inè­dits, pro­vi­nents d’un ar­xiu que just ara es co­men­ça a in­ves­ti­gar (per Ire­ne Muñoz).

Al ma­teix temps que surt el pri­mer vo­lum dels con­tes com­plets a Ca­ta­lu­nya atra­ca a No­va York la pri­me­ra an­to­lo­gia de con­tes de Víc­tor Ca­ta­là tra­du­ï­da a l’an­glès. Se n’ha ocu­pat Kath­le­en McNer­ney:

Àni­mes mu­des (Si­lent souls ). A la por­ta­da hi diu Ca­te­ri­na Al­bert i prou, com vo­lia Ga­bri­el Fer­ra­ter. “A Club Edi­tor –diu Ma­ria Bo­hi­gas– no li hem tret el pseu­dò­nim per­què for­ma part de la re­a­li­tat his­tò­ri­ca: Ca­ta­lu­nya és, li­te­rà­ri­a­ment, una con­tra­dic­ció, ja que les se­ves lle­tres ve­nen com­ple­ta­ment do­mi­na­des per du­es do­nes, Ca­te­ri­na Al­bert i Mer­cè Ro­do­re­da, que van ha­ver de dis­si­mu­lar molt per po­der es­criu­re en pau. Al cap­da­vall, a França o a An­gla­ter­ra con­ti­nu­en di­ent Ge­or­ge Sand o Ge­or­ge Eli­ot...”.

Blan­ca Llum Vi­dal, co­or­di­na­do­ra de l’edi­ció, diu que “lle­gir Víc­tor Ca­ta­là és tras­lla­dar-se a una èpo­ca que no és la te­va, a un món que ja no és el ma­teix i que té unes ma­ne­res de fer i uns rit­mes pro­fun­da­ment di­fe­rents dels teus, pe­rò que, en can­vi, con­té to­ta una ener­gia que no no­més im­pac­ta pro­fun­da­ment en la nos­tra èpo­ca, si­nó que t’aju­da a pen­sar-la i pot­ser a in­ten­tar si­tu­ar-t’hi. I si té aques­ta capa­ci­tat és per­què es­tem da­vant d’una obra que té per ho­rit­zó aques­ta co­sa tan rei­vin­di­ca­da, tan pen­sa­da i, al­ho­ra, tan frà­gil i tan di­fí­cil que és la lli­ber­tat”.

Quan Blan­ca Llum Vi­dal par­la de lli­ber­tat amb re­la­ció a Víc­tor Ca­ta­là, es re­fe­reix “a pen­sar els lí­mits, les nor­mes, les con­ven­ci­ons i sem­pre po­sar-les en dub­te. Sig­ni­fi­ca, per tant, es­criu­re so­bre tra­di­ci­ons i cos­tums i ma­ne­res de fer que si­tu­en de­ter­mi­na­des per­so­nes en con­di­ci­ons de man­ca de lli­ber­tat, de po­ca capa­ci­tat de mo­vi­ment, d’im­po­si­ció i de ri­gi­de­sa; en con­di­ci­ons, en de­fi­ni­ti­va, que im­pli­quen una vi­o­lèn­cia”.

La po­e­ta diu que Ju­bi­leu aca­ba amb un con­te que és una no­vel·la cur­ta: “L’Alei­xe­ta és la his­tò­ria d’una gi­ta­na, d’una pu­ta. I és tam­bé la his­tò­ria d’una de les se­ves fi­lles. D’una fi­lla que s’aca­ba es­ven­trant

de viu en viu a cau­sa d’un en­a­mo­ra­ment do­lo­rós, d’un amant que té mol­tes sem­blan­ces amb l’amant de la Ne­la de La in­fan­ti­ci­da”, la se­va pri­me­ra i po­lè­mi­ca obra.

De què par­la l’au­to­ra? Blan­ca Llum diu que “de fe­mi­nis­me, d’històries d’amor i de ven­jan­ces, de la com­ple­xi­tat i de la du­re­sa de les re­la­ci­ons ma­re-fill, de des­grà­ci­es i d’ac­ci­dents, d’in­fi­de­li­tats, de la ins­ti­tu­ció del ma­tri­mo­ni, so­vint per po­sar-la en dub­te i, fins i tot, per pro­po­sar al­ter­na­ti­ves a les con­ven­ci­ons, par­la de nou-rics i de la im­mo­ra­li­tat dels in­ci­pi­ents es­pe­cu­la­dors im­mo­bi­li­a­ris, par­la de su­ï­ci­dis, par­la de cap­tai­res i de pros­ti­tu­tes, de la so­li­da­ri­tat en­tre do­nes en un món pro­fun­da­ment pa­tri­ar­cal, de vi­o­lèn­cia mas­clis­ta, de do­nes que so­bre­vi­uen en con­di­ci­ons pro­fun­da­ment ad­ver­ses i de la so­li­da­ri­tat que es crea en­tre elles, par­la de va­ga­bunds que no co­nei­xen llei de sub­jec­ció de cap me­na, par­la de re­vo­lu­ci­o­na­ris i de cre­ma­es­glé­si­es...”.

“En par­la –se­gueix di­ent– des d’un in­terès enor­me per tot allò que tin­gui a veu­re amb la vi­o­lèn­cia. En par­la des d’una fas­ci­na­ció per la sang. En par­la des la ban­da fos­ca. En par­la des d’allò més dra­mà­tic de la con­di­ció hu­ma­na, pe­rò tam­bé des d’allò més cò­mic i més gro­tesc d’aques­ta hu­ma­ni­tat o des de l’ab­sur­di­tat i la gra­tu­ï­tat de la vi­o­lèn­cia que ens in­fli­gim els hu­mans en­tre no­sal­tres. En par­la des de la con­cre­ció, cons­truint unes ga­le­ria de per­so­nat­ges únics, que te­nen les se­ves vi­des, les se­ves històries, els seus trau­mes, les se­ves frus­tra­ci­ons, les se­ves mi­sè­ri­es, els seus do­lors, les se­ves es­pe­ran­ces”. I tam­bé par­la des de l’es­col­ta, per­què “té més pes l’es­col­ta que la mi­ra­da”, i ella sap si­tu­ar-se als an­tí­po­des de l’or­dre que pre­te­nia im­po­sar el nou­cen­tis­me (la da­mi­sel·la ciu­ta­da­na), i “re­ac­ci­o­na con­tra aquells que la van vo­ler si­len­ci­ar i par­la ex­plí­ci­ta­ment de ‘les cir­cums­tàn­ci­es que ha­vi­en po­sat un mos [una mor­das­sa] a la plo­ma gar­la­do­ra’”.

Una edi­to­ri­al nord-ame­ri­ca­na pu­bli­ca per pri­me­ra ve­ga­da con­tes de l’escriptora

AR­XIU

Rei­vin­di­ca­ció. Ma­ria Bo­hi­gas, edi­to­ra de Club Edi­tor, i Blan­ca Llum Vi­dal, en­car­re­ga­da de l’edi­ció del pro­jec­te, han do­nat no­va vi­da als con­tes de Víc­tor Ca­ta­là, des­ca­ta­lo­gats des de fa de­cen­nis

ANA JIMÉNEZ

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.