La mortalitat dels sensepapers va créixer un 15% amb l’exclusió sanitària
Un estudi de la Pompeu Fabra conclou que els efectes seran pitjors a llarg termini
La mortalitat va créixer un 15% entre els sensepapers a Espanya durant els tres anys següents a la reforma sanitària del 2012, que els va deixar fora de la fins aleshores assistència sanitària universal. Un estudi fet pel Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES)de la Universitat Pompeu Fabra demostra aquest increment a partir de l’entrada en vigor de la restricció del sistema sanitari que va aprovar el primer govern de Mariano Rajoy i que va canviar l’accés a la targeta sanitària a través de l’empadronament pel de la cotització a la Segumira retat Social.
Les línies que indiquen gràficament la mortalitat a Espanya mostren un descens continuat fins al 2012 per a tothom. Entre els ciutadans autòctons, la tendència descendent continua fins al 2014 i es veu un petit increment el 2015. Però la línia que representa la mortalitat entre els estrangers sense permís de residència, els exclosos del sistema, canvia de direcció de manera perceptible a partir del setembre del 2012, en què entra en vigor la reforma sanitària.
La investigació del CRES que firmen Arnau Juanmartí, Guillem López-Casasnovas i Judit Vall, analitza les dades de mortalitat de l’Institut Nacional d’Estadística, “que, malgrat que no indiquen la seva situació legal a Espanya, sí que en citen la nacionalitat”, explica Vall. Les dades de població autòctona i estrangera, el càlcul percentual d’indocumentats que hi ha de cada nacionalitat segons la literatura nord-americana i la informació sobre morts i les seves causes del mateix INE han permès concloure aquest efecte negatiu de la restricció sanitària a Espanya.
Segons l’estudi, només han pogut analitzar els tres anys següents a l’aprovació de la reforma sanitària. “Ho hem fet mes a mes i hem pogut veure la tendència creixent”, indica la investigadora de la UPF i de la UB. Creuen, però, que la imatge completa del que passa després d’aquesta restricció necessitarà un període més ampli d’observació perquè estimen que els seus efectes seran importants a llarg termini.
“Estem parlant d’una població en general jove i sana i per tant de baixa mortalitat. En aquest període, aquest 15% suposa com a màxim 70 persones mortes, però és un increment important i encara més si es té en compte que la mortalitat principal s’ha donat per causes evitables quan hi ha un millor accés a l’atenció mèdica oportuna i efectiva, un sistema de mesurament que s’utilitza per avaluar sistemes sanitaris”, indica la investigadora. Si es la mortalitat en aquest grup de causes més evitables, el percentatge puja un 17,26%.
“Suposem que després de la reforma hi va haver persones excloses que van veure suspesos tractaments de quimioteràpia o radioteràpia”, apunta Judit Vall. “Amb la pèrdua de la targeta sanitària s’ha perdut l’accés a tota la mediació subvencionada”.
Sí que observen que la mortalitat augmentada en comparació amb la tendència entre els autòctons i amb els anys anteriors a la reforma no és diferent per a menors de 18 anys. Aquest grup d’edat no quedava exclòs de l’assistència pel fet
Des de la reforma del 2012, la cobertura pública es va tornar a vincular a la Seguretat Social
de no tenir permís de residència.
La reforma del 2012 encaixa en un corrent que va créixer a Europa per restringir l’efecte negatiu als comptes públics que podia causar l’augment enorme de la migració internacional dels últims decennis. “En aquest context, molts governs dels països desenvolupats van implementar restriccions en l’accés a l’atenció mèdica pública per als immigrants indocumentats, amb poc coneixement de les conseqüències que aquest tipus de restriccions en la cobertura sanitària pot tenir en l’estat de salut d’una població vulnerable com l’immigrant”, es diu a l’estudi. Aquests resultats demostren que “les restriccions en la cobertura de l’assegurança de salut pública, específicament els programes que s’adrecen a la població immigrant, tenen fortes conseqüències negatives per a la seva salut”.