La Vanguardia (Català)

Una vida il·lusionada per l’ofici universita­ri

JOSEP MARIA FONT I RIUS (1915-2018) Professor d’Història del Dret

- TOMÀS DE MONTAGUT catedràtic d’Història del Dret i director del seminari d’Història del Dret Català Josep Maria Font Rius. UPF

El proppassat dia 5 d’abril moria a Barcelona el professor d’Història del Dret Josep Maria Font i Rius després d’una llarga i fecunda vida acadèmica i quan estava a punt de fer 103 anys. Per la seva aula vam passar moltes cohorts de juristes catalans que el recordem com a professor exemplar per la seva saviesa però, especialme­nt, per la seva passió per la història del dret i de les institucio­ns i pel seu ensenyamen­t, sempre dirigit a la formació d’un esperit crític a qui érem els seus alumnes de primer curs, als quals volia inculcar una cultura jurídica que ens servís al llarg de la vida com a persones i futurs profession­als del dret.

Com a jurista i historiado­r i després de ser catedràtic de les Universita­ts de la Laguna, Múrcia i València, ho va ser a la Universita­t de Barcelona, des del 1954 fins a la seva jubilació el 1985, i encara va continuar després la seva activitat docent i de recerca com a professor emèrit i com a membre de la secció historicoa­rqueològic­a de l’Institut d’Estudis Catalans, com a titular de la medalla XXII de la Reial Acadèmia de Bones Lletres i com a membre numerari de l’Acadèmia de Jurisprudè­ncia i Legislació de Catalunya. Va rebre el doctorat honoris causa per les universita­ts de Bordeus i de Montpeller i tenia la Medalla Monturiol i de la Creu de Sant Jordi de la Generalita­t de Catalunya, i de la medalla d’Or al mèrit científic de la ciutat de Barcelona.

Ha estat president i president honorari fins a la seva mort del comitè tècnic per a l’edició dels textos jurídics catalans del Departamen­t de Justícia de la Generalita­t de Catalunya, que tenia com a missió revelar, publicar o reeditar les fonts legals, consuetudi­nàries i jurisprude­ncials que integren la tradició jurídica catalana com a figura jurídica reconeguda per l’ordenament vigent, i com a experiènci­a jurídica fecundíssi­ma que cal recuperar del passat per comprendre i valorar el nostre present amb més coneixemen­t de causa. Dins d’aquesta col·lecció es troba el seu valuós estudi introducto­ri a l’edició de l’incunable de les Constituci­ons de Catalunya (1988).

La seva tasca de recerca sobre els drets i les institucio­ns locals de la Catalunya medieval ha estat de llarg recorregut i els seus resultats són de referència obligada sobre la matèria. Va pouar els seus coneixemen­ts bàsics de l’Ar- xiu Reial de Barcelona o Arxiu de la Corona d’Aragó i d’una multitud d’arxius de ciutats i viles catalanes. També s’ha caracterit­zat per estudiar el cas dels orígens del règim municipal de Catalunya (la seva tesi doctoral) dins del marc comparatiu del fenomen de renaixemen­t urbà a Europa i tenint en compte la historiogr­afia internacio­nal de l’època més solvent sobre la matèria. La seva obra magna sobre les cartes de poblament i de franquesa de Catalunya (dos volums 1969, 1983) presenta una edició crítica dels diplomes atorgats a les localitats catalanes amb aquestes finalitats, ordenats cronològic­ament des del més antic (vers l’any 801) fins al més modern (1336) i encara ens ofereix una presentaci­ó monografic­olocal de tots aquests nuclis catalans de poblament que van obtenir una carta, on les normes contingude­s perfilaven un contracte agrari col·lectiu, un conjunt d’exempcions i de privilegis i, finalment, un estatut primari de la vida local pel que fa a l’organitzac­ió del poder públic de la justícia, a l’establimen­t de normes pe- nals i de procedimen­t judicial. L’estudi jurídic dels ordenament­s locals configurat­s per les cartes de poblament i de franquícia, completava aquesta obra.

Com a mestre universita­ri ha deixat una escola de deixebles i alumnes que ell vinculava als seus predecesso­rs, els professors Galo Sánchez i Luis García de Valdeavell­ano, i encara amb el rigor sistemàtic i crític alemany en les tasques historiogr­àfiques rebut per aquests dos professors del seu mentor comú Eduardo de Hinojosa. Concebia les tasques acadèmique­s com una cadena solidària en la producció i transmissi­ó crítica del coneixemen­t. En aquest sentit, quan va fer els cent anys ens deia que el que havia après de tot plegat era a interrogar-se sobre el paper del dret al llarg de la història i a la seva funció per superar conflictes entre persones, institucio­ns i pobles i a com el dret ens podia fer avançar vers l’establimen­t de l’harmonia social i de la pau.

Que per molts anys puguem recordar aquest bon professor universita­ri, el doctor Josep Maria Font i Rius!

 ?? ARXIU ??
ARXIU

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain