On va l’anàlisi econòmica?
Fa temps que de l’esforç per estar al dia en l’estudi dels avenços en el coneixement del funcionament de l’economia –esforç que augmenta amb l’edat– em queda una mena de sentiment de Lost in translation, una pel·lícula de Coppola filla: a un actor nord-americà de certa notorietat, prou per compartir encara una aventura amb una joveneta, se li presenten situacions noves que simplement el deixen fora de joc. La modernitat nipona dels ‘nous joves’, tot i que en vol ser part, el descol·loca i, davant la constatació que el seu regne ja no és d’aquest món, es consola pensant que el problema és l’idioma, que li ve traduït no prou bé. Fins aquí el guió tal com el vaig viure a la pantalla.
A la meva pantalla, la de l’ordinador, em trobo amb quelcom similar que voldria racionalitzar abans de confirmar que se’ns ha covat l’arròs: uns articles incomprensibles per la naturalesa matemàtica dels models que incorporen i les aplicacions empíriques que fan servir, un instrumental estadístic i economètric que és impossible valorar en la seva justa mesura. Això té tres derives: d’una banda, no és possible publicar ja en cap revista de les que compten per al reconeixement i progrés acadèmic si el text no incorpora un nivell de formalització i criptografia de llenguatge que suposa una barrera impermeable que força molts a saltar cap a les conclusions, si és que n’hi ha.
D’altra banda, això reforça les coalicions de múltiples autors amb bagatges específics veritablement gens interdisciplinars des de la constatació de que sempre un matemàtic que miri l’economia podrà aportar més que l’economista aficionat a les matemàtiques. Finalment, comença a ser notori que només els qui son del mateix club teòric o empíric poden avaluar, i referir, per publicar aquesta mena de textos. Això te conseqüències
Tornem als bàsics: sense bones dades, ben descrites i sensates, no hi haurà bones anàlisis econòmiques
per a l’avenç del coneixement vistes les fílies i fòbies que es dispensen entre ells, i que l’editor de la revista pot explotar convenientment a l’hora d’assignar les revisions als uns o els altres. I per descomptat, aquesta situació permet en general un bucle negre en favor de les velles glòries del passat que mantenen una cadena de deixebles amb qui coautoritzar alguns d’aquests treballs.
En aquesta nova aproximació a l’anàlisi econòmica trobem finalment dues cloendes: aquells a qui malgrat la debilitat de les dades que utilitzen els guanyen els prejudicis amb tal de sostreure’n unes prescripcions políticament contundents i sovint ideològiques, i d’altres més temorosos que, davant l’abisme que per simplicitat dóna el resultat, no s’atreveixen a fer conclusions.
Només un comú denominador de consell a tots ells, per no perdren’s en la translació matemàtica. Tornem als bàsics. Sense bones dades, ben descrites i sensates, adequades al que es vol analitzar, no hi haurà bones anàlisis econòmiques, per sofisticats que siguin els models o els mètodes economètrics emprats. Garbage in, garbage out, diuen els anglesos o més castís: “la mona, encara que es vesteixi de seda...”.