De passeig amb el veí jueu
Una nova presentació en 3D permet imaginar com era el barri del Call de Barcelona i la seva vida quotidiana durant el segle XIV
Els carrers són els mateixos, tot i que han canviat molt en set segles. Abans, aquí hi vivien els jueus de la ciutat de Barcelona. Avui dia és una part del Gòtic molt freqüentada pels turistes. Una presentació en 3D permet ara recrear com era el Call al segle XIV. Molts dels seus enclavaments continuen encara avui presents en la geografia urbana.
Aquesta pel·lícula es pot veure al centre Call Barcelona, al carrer Sant Honorat, 9, molt a prop de la Generalitat. Obert el març del 2010, està gestionat per Jabad Lubavitch, una de les quatre comunitats jueves existents a la ciutat i la més ortodoxa pel que fa a la interpretació de la llei jueva. Allà també s’hi fan classes d’hebreu i de la Torà, i es venen vins kaixer i objectes relacionats amb la religió i la litúrgia mosaica.
Al llarg de 22 minuts, el film descriu com era el Call al segle XIV. Acompanyats d’un personatge fictici, un veí jueu medieval del barri, es recorren els carrers tal com eren en aquella època. La passejada arriba a edificis emblemàtics, com la sinagoga principal, que estava ubicada al carrer Ferran. Es poden situar els pous d’aigua o veure com eren les portes que tancaven el recinte, o pràcticament caminar pel carrer principal del barri, que és l’actual Sant Domènec del Call.
Així mateix, una reconstrucció del passat mostra com eren determinades cases. La imatge virtual va seguida d’una del moment present. Passa, per exemple, amb la casa del savi Salomó ben Adret, talmudista i jurista que va ser rabí de Barcelona i que va servir a tres reis de la Corona d’Aragó. Ell va ser un dels protagonistes del famós debat entre les religions catòlica i jueva que va mantenir amb el dominic fra Ramon Martí i que va tenir lloc, entre d’altres escenaris, a la plaça del Rei, que també és objecte d’una recreació.
Les principals fonts per desenvolupar el 3D han estat el llibre de Manuel Forcano Els jueus catalans i els estudis topogràfics del barri duts a terme per l’Ajuntament. El visionat és de franc per a escoles i finalitats educatives i els turistes poden veure l’audiovisual pagant 5 euros. El centre està obert de dilluns a dijous, de 10 a 22 hores, i diumenge, d’11 a 14 hores.
Daniel Santillo, del Centre Call Barcelona, explica que la iniciativa va sorgir de la inquietud per explicar com vivien els jueus a la ciutat medieval i fer-ho al lloc on transcorria la seva quotidianitat, però amb la diferència que “nosaltres no som pedra, com Roma. Estem vius”. Al seu entendre, el Call no s’ha acabat d’integrar a la ciutat, tot i que hi ha algunes iniciatives en aquest sentit, i particularment per part de la comunitat jueva, que volen recuperar el seu llegat. No és casualitat que al carrer Sant Domènech hi hagi obert recentment un centre d’estudis i cultura jueva a la casa Bonestruc, l’edifici de Barcelona que, segons s’ha pogut acreditar,
Quan es va produir el pogrom del 1391, un deu per cent dels habitants de la ciutat eren jueus
fa més temps que ha estat habitat de manera ininterrompuda.
Santillo relata que quan va arribar a Barcelona es va adonar que “hi havia fantasmes i por respecte al judaisme”. “Era necessari obrir-se –explica–, el judaisme no és proselitista, és la religió d’un poble, però les comunitats eren molt tancades. El Centre ha estat bastant productiu. El català ha trobat en el judaisme part de les seves arrels. Aquí, a diferència d’altres llocs d’Europa, no hi ha antisemitisme”.
Tot i que les estadístiques no són tan fiables com en l’actualitat, es calcula que els jueus eren el 10% de la població de Barcelona al segle XIV: uns 4.000. Entre ells hi havia nombrosos erudits, metges i també comerciants i es tractava d’una comunitat en què saber llegir i escriure era un fet força comú, una cosa inusual en l’època.
Però aquesta història té un punt de ruptura. El 1391 Barcelona va ser escenari d’un salvatge pogrom. Centenars de jueus van ser assassinats, d’altres van ser obligats a convertir-se a la fe cristiana i la resta, a marxar i abandonar casa seva. La comunitat va quedar liquidada. Set segles després, els jueus de Barcelona volen tornar a mostrar la seva empremta al Call.