“Ens habituem a les coses bones i deixem d’agrair-les”
Soc professora de la Universitat de Grenoble Alps i investigo els efectes de la psicologia positiva al laboratori interuniversitari. Tinc una família patchwork de cinc fills. Cal inculcar la cooperació entre països, empreses, partits i entre els nens... C
Què la va dur a investigar sobre la gratitud?
Exercint de psicòloga vaig observar que un dels grans dolors era la ingratitud.
Que interessant.
L’any 2003 Emmons i McCullough van fer una investigació en la qual van demanar a un grup d’estudiants amb alt nivell d’estrès que escriguessin un diari: uns havien d’escriure cada nit els esdeveniments negatius del dia; d’altres, el seu diari sense pautes, i el tercer grup, el que els havia despertat un sentiment de gratitud.
I?
Va resultar que l’ansietat, l’estrès i els símptomes depressius s’havien reduït en els que van seguir el diari de gratitud. A partir d’això vaig posar en marxa les meves pròpies investigacions.
Què va fer?
Els mestres solen lamentar-se que ho donen tot i que ningú no els valora. Vaig proposar en diverses escoles que els estudiants de preescolar fessin el diari de gratitud i va resultar que més de la meitat agraïen coses als seus mestres en les quals aquests no havien ni pensat.
Quin canvi per a aquests professors!
Alguns fins i tot van plorar. La seva motivació es va renovar. I entre els nens l’“estic agraït que Alan m’hagi deixat els seus llapis” tenia efecte multiplicador. El nen que els havia deixat se sentia de meravella i estava disposat a repetir l’acció, i el que ho havia agraït se sorprenia del valor del seu gest de gratitud. L’ambient va canviar, es respirava seguretat i benestar i es va reflectir en les notes.
Per què som tan ingrats?
A causa del fenomen d’habituació ja no percebem les intencions benèvoles que hi ha darrere dels actes, passem per alt el sentiment de gratitud i generem una sensació de falta de reconeixement en l’altre. Aquesta sensació pot produir frustració i, amb el temps, patiment.
Fa falta humilitat.
...És el bressol de la gratitud. Ser capaç de percebre i agrair els petits gestos, sortir de l’autocentrament, produeix benestar. André Comte-Sponville deia que la gratitud és un segon plaer que prolonga el primer; com un eco alegre de l’alegria experimentada, com una felicitat més per a més felicitat.
Solem ser poc agraïts amb els que tenim més pròxims.
Ens habituem a les coses bones assumint-les com a normals, i tendim a veure el que no funciona, el que l’altre fa malament en lloc del que
fa bé, per això és tan útil el diari de gratitud.
Atorga un altre punt de vista.
El que escrivim a la nit ens ajuda a mirar de manera diferent quan ens llevem. Al seu diari un senyor va escriure: “Agraeixo el petó que des de fa deu anys em fa la meva dona cada matí”, i després d’haver-ho escrit el va rebre amb molt més plaer.
Per què és tan difícil ser agraït?
El cervell percep en primer lloc les amenaces, al final del dia recordem el que ha sortit malament, les crítiques, els que han estat desagradables, i això causa insatisfacció davant la vida i les relacions. I cada vegada que tenim emocions negatives augmenta el biaix negatiu.
I es contraresta sent agraït?
Sí, perquè la gratitud és una emoció molt intensa que ens permet recordar les coses positives. Setmanes després de fer el diari de gratitud, quan els demanem a les persones que escriguin deu records, escriuen més records positius que les que no van fer el diari. El diari de gratitud fa que els bons records siguin més accessibles i ens aporta una sensació de satisfacció amb la vida.
La nostra tendència a criticar forma part d’aquest biaix negatiu?
Criticar és una estratègia d’adaptació i defensa per no ser enganyat, però és tan poc útil com l’autocrítica, que no ens ajuda a millorar encara que pensem el contrari.
Què diuen les investigacions?
Pensar que no som capaços o que som dolents disminueix la confiança en un mateix i ens paralitza. Però l’autocompassió, ser el teu millor amic, ens dona energia, esperança i optimisme i ens empeny a resoldre els problemes.
El pensament positiu, no és una cosa naïf?
Jo no l’utilitzo. Algú que té baixa autoestima i es repeteix davant el mirall “soc bo, soc guapo, soc intel·ligent .... ” , quan arriba a la feina i ningú no el saluda s’enfonsa. Hi ha una diferència massa gran entre el que vol creure i la realitat de la seva experiència.
Això em semblava.
No es tracta d’autoconvence’s que tot anirà bé perquè tot vagi bé, sinó de posar-hi els mitjans necessaris, de connectar amb els teus recursos i amb esdeveniments que et van produir resultats positius.
Cal ser modest.
S’ha d’evitar creure que la felicitat apareix quan tot va bé des de tots els punts de vista, la qual cosa rarament passa en la realitat.
Com millorar les relacions familiars?
Estem massa atents al que no funciona, al que no fan bé els fills o la parella. Cal obrir espais per reconèixer i agrair, perquè el fet de mostrar el que funciona bé afavoreix més comportaments d’aquesta mena.
Però sovint la gratitud és només cortesia.
Donar molt les gràcies sense estar connectat a l’emoció és contraproduent perquè els altres perceben que no ets sincer i en desconfien. Ser agraït és més complex del que sembla.