Laura Sagnier
EXPERTA MARKETING INTELLIGENCE
Segons un estudi, un 27% de les dones diuen que no se senten del tot realitzades amb la maternitat. Segons la seva autora, aquesta dada incideix en la necessitat de no edulcorarelmissatgesobreel fet de ser mare i plantejar-ho de manera realista.
Va ser la sociòloga israeliana Orna Donath qui va trencar el tabú de la maternitat el 2015. El seu estudi Mares penedides va donar veu a dones que, si poguessin tornar enrere, no tindrien fills. Des d’aleshores, el debat sobre la maternitat, o més aviat sobre com s’ha venut una “maternitat idealitzada”, ha recorregut tots els països, i a Espanya s’acaben de presentar noves dades: un 9% de les dones que són mares estan “penedides” i un 18% estan “desenganyades”, entenent que, malgrat que tornarien a tenir fills, no són gaire felices.
D’aquesta manera, es pot assenyalar que un 27% de les dones no se senten del tot realitzades amb la maternitat, segons es recull a l’informe Las mujeres hoy, editat per Deusto i elaborat per Laura Sagnier i l’empresa PRM Marketing Intelligence. Es tracta d’un estudi fruit de l’afany d’aquesta ex-alta executiva per saber què pensen les dones espanyoles basat en 2.400 entrevistes amb el treball de camp fet per aquest empresa. Els resultats, indica, insisteixen en la necessitat de no edulcorar el missatge sobre la maternitat, sinó de plantejar-lo en termes realistes. La majoria de les dones són molt felices, subratlla, però no s’ha de ser il·lús, perquè requereix un esforç, una inversió econòmica i –si se’n té– un pacte amb la parella.
En aquesta línia, i posant el focus en la població més jove, un 17% de les noies que tenen entre 18 i 26 anys assenyalen que no volen tenir fills.
L’estudi inclou molts àmbits de la vida, i l’autora considera que, a tall de resum, es pot assenyalar que les dones no estan tristes ni són infelices, però sí que estan esgotades.
Després de 25 anys de plena dedicació al món del màrqueting, dalt d’un avió constantment i amb dues filles, Laura Sagnier es va veure obligada a frenar per recomanació mèdica a causa de l’estrès. Després d’un petit respir, es va submergir en aquest macroestudi aprofitant la seva experiència laboral. La realitat que dibuixa continua sent tossuda: les que conviuen amb la parella, treballen i tenen fills pràcticament no tenen temps lliure. Poc més d’una hora al dia, que ocupa la dutxa.
La situació de desequilibri sostingut, assenyala l’estudi, provoca que entre les que tenen experiència al mercat laboral una de cada quatre acabi posant frens o deixant de treballar. És una dada que s’emfatitza quan s’analitza la situació de les persones amb menys nivell educatiu.
Elles, segons es constata, estan obligades a interrelacionar tots els mons al seu cap –l’àmbit laboral, la gestió dels fills, com se’ls educa, què cal comprar, la parella...–. I l’autora té clar que parlar de conciliació és parlar sobretot del que passa entre les parets de la casa. El problema no se cenyeix a l’àmbit laboral, assenyala; el problema és la parella home, que continua fent molt poc. Una dona amb fills i sense parella treballa igual (a fora i a casa) que una dona amb parella. Elles dediquen pràcticament un triple del temps més que ells a les feines de casa i es fan càrrec també el 42% de les despeses familiars.
També crida l’atenció, segons assenyala l’autora, que a l’hora de valorar les relacions personals la font de felicitat més important són els fills. Però, en canvi, la parella és el factor que apareix com a més influent a l’hora d’avaluar la felicitat amb la vida. Les dones més infelices són les que se senten malament amb la seva parella, una xifra que arriba a un 13%. Hi ha moltes mares felices amb els seus fills, però no contentes amb la vida.
Per a la majoria, la relació amb els fills és el que les fa més felices
Després dels fills, són les relacions amb els nets, els amics i la mare les que es valoren més. Les relacions interpersonals són més importants a l’hora de mesurar l’impacte en qualitat de vida que altres àmbits, com el treball remunerat.
Pel que fa a les qüestions que puntuen negativament a l’hora d’avaluar l’aportació a la felicitat, tanca la llista la percepció sobre l’aspecte físic. Un 44% de les entrevistades van declarar valors entre el 0 i el 6, mentre que les que se senten totalment felices amb el seu aspecte físic se situen en un 33%.
Una qüestió, aquesta última, que és imprescindible modificar, perquè, si es posa entre parèntesis la salut, la pressió sobre l’aspecte físic, els milers de missatges i imatges que arriben cada dia sobre cossos irreals estan fent efecte en la salut mental de la població.
La relació amb la parella és el que marca més el nivell de benestar vital