Objectes amb vida pròpia
El Museu de la Immigració explica la memòria a través de peces quotidianes
L’any 2004 es va obrir el Museu d’Història de la Immigració de Catalunya (MhiC) a Sant Adrià del Besòs sense una col·lecció pròpia. La seva directora, Imma Boj, ho explica dient que només la memòria oral i els testimonis van omplir aquella maleta buida.
Un dels objectius va ser incorporar les persones que havien protagonitzat els processos migratoris. Els records i la memòria –fons immaterial– es convertien en peces museogràfiques, en patrimoni. L’any 2008 el MhiC va incorporar també un vagó del Sevillano, el tren que van utilitzar milers de ciutadans en el seu èxode des del sud d’Espanya cap a Catalunya. Des de llavors, quan es recullen nous testimonis s’acompanyen també de fotografies i d’objectes quotidians que passen a engrandir la col·lecció permanent. I ara una selecció d’aquests objectes ha donat pas a un llibre en doble versió, de butxaca i d’edició més acurada, per difondre no només els fons del museu sinó el que s’amaga rere cadascun d’aquests objectes. La memòria dels objectes silenciats és el títol d’aquest llibre que vol ser un catàleg seguint aquella idea del “museu imaginari” d’André Malraux que convidava cada visitant a fer la seva pròpia col·lecció d’obres.
Aquest llibre selecciona 32 objectes, de vegades sense cap valor més enllà del sentimental. Hi pot haver des d’una gavardina fins a un hijab, d’una harmònica a una màquina d’escriure. Però cada objecte té una història.
El museu de Sant Adrià del Besòs publica un llibre que recull la història de 32 objectes
COM UN CATÀLEG
L’any 2008 ja es va incorporar al museu un vagó del Sevillano, el tren dels immigrants
LA PEÇA MÉS RELLEVANT