Penses ser pare?
La nova baixa paternal, una altra arma contra la discriminació laboral de les dones
Set dies. És el temps que des d’avui tenen de més els homes que han estat pares respecte dels que ho van ser abans que sonessin les campanades de mitjanit. En total, cinc setmanes, un temps que per molts serà insuficient si el comparen amb el que es preveu que podran tenir els que seran pares en un futur pròxim (a partir del 2019): setze setmanes, com les mares. És el somni de desenes de milers d’homes, que fins fa una dècada amb prou feines tenien dos dies de permís “per fer la paperassa”, és a dir, inscriure el fill i gestionar la baixa maternal de la mare. Sí, no va ser fins al març del 2007 que aquells miserables dos dies es van convertir en dues setmanes.
Més enllà del dret del pare a tenir un permís per atendre el fill mentre la mare es recupera, hi ha qui es planteja la idoneïtat d’aquestes setmanes, que tenen un cost que assumeixen les arques públiques i que molts empresaris posen en qüestió perquè suposa prescindir del treballador durant un període de temps curt. Aquest permís és útil realment? És un instrument per a la corresponsabilitat a l’hora d’atendre el fill? Ajuda a incrementar la natalitat?
“El permís paternal és molt útil per eliminar els prejudicis que molts empresaris tenen contra les dones joves. Amb les cinc setmanes que avui entren en vigor, sí, però especialment quan s’aprovin les 16 que equipararan homes i dones. Ja no tindrà sentit aquella pregunta que regularment es fa a les dones que es presenten a una entrevista de feina sobre si pensen tenir fills. Els empresaris justificaven la negativa a contractar una candidata dient que una dona jove faltaria 16 setmanes a la feina. Des del moment que l’home adquireix el dret a tenir aquestes mateixes setmanes, ja no té sentit. Crec, des del punt de vista de la discriminació laboral femenina, que els permisos són una arma útil”, explica María José López Álvarez, professora de Dret Econòmic i Social de la Universitat Pontifícia de Comillas.
Ningú no discuteix que la maternitat dificulta clarament la vida laboral de la dona, per dir-ho d’una manera suau. Es comprova en les dades relatives a la bretxa salarial. L’estudi de l’Organització Internacional del Treball (OIT) La bretxa salarial relacionada amb la maternitat assenyala que les dones suporten una doble bretxa salarial: respecte dels homes i també entre elles en funció de si són mares o no. Així, el sou de les espanyoles és un 17% més baix que el dels homes, i si tenen fills guanyen de mitjana un 5% menys que les que no en tenen. A això cal sumar l’anomenat sostre de vidre, que no és res més que les dificultats que té una dona per ocupar càrrecs directius, en bona part com a conseqüència de la maternitat.
Dins del camí per posar fi a la discriminació laboral femenina, López Álvarez defensa que qualsevol permís ha de ser obligatori, pagat i intransferible, amb referència al que el grup parlamentari de Podem ha presentat al Congrés dels Diputats i que ha rebut el suport unànime de la Cambra. “S’ha demostrat que el pare, quan sap que té aquest dret, l’utilitza, però si és voluntari (actualment de les 16 setmanes de la mare deu poden ser transferides al pare) no ho fa, perquè pensa que el penalitza en la feina”. Segons les dades de la Seguretat Social relatives al primer trimestre d’aquest any, 62.832 dones i 64.505 homes van utilitzar els seus respectius permisos parentals, 16 setmanes elles i 4 ells. En canvi, no arriben al 2% els pares
MENYS OBSTACLES “Aviat serà absurd que un empresari pregunti a una dona si vol ser mare”
CORRESPONSABILITAT “El pas que falta és que els homes atenguin els fills ells tots sols”
que van optar per repartir-se amb la mare les setmanes voluntàries.
I la corresponsabilitat? Sense dades clares en aquest sentit, l’opinió dels experts és que disposar d’unes setmanes pagades per cuidar el fill ha servit perquè molts homes s’involucrin en aquesta tasca. Canviar bolquers, llevar-se a mitja nit perquè el fill plora, vestir-lo, preparar biberons... Forma part de la tasca quotidiana de la majoria dels homes, i en gran part aquest canvi cultural té a veure amb els permisos de paternitat i els debats suscitats en aquest sentit.
La tasca d’organitzacions civils com la Plataforma per Permisos Iguals i Intransferibles de Naixement i Adopció (PPiiNA) també. Fa més d’una dècada que aquesta organització lluita perquè pares i mares tinguin les mateixes setmanes de permís. A parer seu, equiparar el permís paternal i el maternal permetrà que “homes i dones es quedin el mateix temps sols amb el fill el primer any, ja que podran tenir aquestes setmanes de manera consecutiva. Aquesta encara és la gran barrera: que els homes es puguin quedar sols a càrrec del fill, perquè això és el que els inicia realment en la cura i l’atenció i el que fa que deixin de ser espectadors i ajudants i es converteixin en corresponsables i cuidadors”, en paraules d’una de les portaveus de la plataforma, María Pazos.
El que sí que sembla que està demostrat és que els permisos paternals no incrementen la natalitat. L’economista Libertad González ho assegura amb rotunditat, i ho fa després d’haver fet un seguiment de parelles des de l’any 2007 (quan s’amplia de dos a 13 dies el permís) fins al 2013. “La investigació deixa clar que els permisos de paternitat són mesures per fomentar la corresponsabilitat del pare en la tasca de cura i atenció dels fills. És una mesura clarament igualitària, però no és un incentiu per tenir fills”, assenyala González.
Aquesta professora de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la també economista Lidia Farré, investigadora de l’Institut d’Anàlisi Econòmica, van comprovar que les famílies que van tenir accés a la nova baixa de paternitat van trigar més a tenir el següent fill que les famílies del grup de control, i moltes, de fet, no van tenir més descendència.