Valentí Fuster
El cardiòleg Valentí Fuster presenta un full de ruta per curar el teixit malmès
CARDIÒLEG
Un consorci internacional de cardiòlegs del qual Fuster forma part ha elaborat un full de ruta de recerca per aprendre a regenerar el teixit cardíac malmès arran d’un infart, un problema que afecta milions de persones al món.
Després que tots els intents de regenerar el cor amb cèl·lules mare hagin fracassat, i que els fracassos hagin portat a la frustració i a l’escepticisme respecte el potencial de la medicina regenerativa per tractar persones que han tingut un infart, “per fi ara veiem la llum al final del túnel i tenim motius per a l’esperança”, va declarar ahir el cardiòleg Valentí Fuster en un curs d’estiu organitzat pel Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo Barcelona - Centre Ernest Lluch.
Per recuperar l’esperança, va dir Fuster, ha estat necessari reconèixer que “vam ser bastant estúpids, perquè no enteníem les cèl·lules mare, i ens vam gastar milions de dòlars sense saber que fèiem”. Ara, va afegir, un consorci internacional de cardiòlegs –de què ell forma part– ha consensuat un nou full de ruta en què “cadascuna de les preguntes importants està sent abordada” per desenvolupar teràpies eficaces i segures.
És probable que aquestes futures teràpies no utilitzin cèl·lules mare senceres, sinó productes de les cèl·lules, com els exosomes o molècules dels exosomes, vaticina Fuster. “Els exosomes [vesícules que les cèl·lules segreguen per comunicarse amb altres cèl·lules] han canviat completament aquest camp de recerca”, destaca el cardiòleg.
Les futures tècniques de regeneració cardíaca, va afegir, també incorporaran previsiblement avenços d’altres camps, com la teràpia gènica i l’enginyeria de teixits.
La teràpia gènica pot ser útil per reprogramar les cèl·lules cardíaques de manera que es divideixin i regenerin el múscul cardíac malmès després d’un infart. La capacitat pràcticament nul·la de les cèl·lules del cor humà per dividir-se és la causa que, després d’un infart, els pacients desenvolupin insuficiència cardíaca.
Quant a l’enginyeria de teixits, Fuster va posar com a exemple l’ús de motllos que es podrien implantar al cor per guiar el creixement de noves cèl·lules, de manera que regenerin el cor donant-li la forma i la funció adequades.
El director del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC) a Madrid i de l’Institut Cardiovascular de l’hospital Mount Sinai a Nova York va repassar les noves perspectives que s’obren en el camp de la regeneració cardíaca en un curs magistral de dos dies que ha reunit a Cardona uns 300 metges de 18 països. El curs, patrocinat per Laboratoris Ferrer, ha estat retransmès en directe per streaming per la revista Journal of the American College of Cardiology.
Fuster va recordar que les investigacions sobre cèl·lules mare van alimentar a començaments de la dècada passada l’esperança de poder restituir les cèl·lules del múscul cardíac malmeses arran d’un infart, ja que les cèl·lules mare tenen la capacitat teòrica de convertirse en altres tipus de cèl·lules. Tot i això, la primera generació de tractaments basats en aquesta idea, que va fer servir cèl·lules mare de la medul·la òssia i de teixit
El curs d’estiu de cardiologia de Cardona congrega 300 metges de 18 països
muscular, no va ser eficaç.
Una segona generació de tractaments va intentar millorar els resultats utilitzant cèl·lules mare del cor mateix. Quan les dades van tornar a ser negatives, “l’actitud va virar cap a un escepticisme complet i cap a una profunda indignació per haverse gastat una fortuna en una cosa que no servia”, va dir Fuster.
Però els dos últims anys, afegeix, “hem començat a entendre en què consisteix la regeneració del teixit. No sabem quins seran els resultats, però estem en més bona posició que en el passat per tenir èxit. Aquest camp de recerca no és mort, com deien alguns fa dos anys. Fins i tot pot arribar a ser molt útil per a la salut humana”.