“No acceptarem sentències d’escarment per l’1-O com si res”
Quim Torra assegura que quan mira al mirall, encara no li torna la imatge d’un president de la Generalitat. Vinti-quatre hores abans de ser designat per al càrrec per Carles Puigdemont des de Berlín, no li havia passat pel cap aquesta possibilitat. Abans, va figurar en alguna travessa, que va fer que la seva mare li truqués preocupada, però Torra la va tranquil·litzar: això no passarà. Tanmateix, quan finalment li va comunicar la notícia, no hi va haver cap retret; al contrari, li va respondre que endavant, que el seu pare se’n sentiria orgullós.
L’entrevista es fa en un dels salons preferits: el de l’artista uruguaià Joaquín Torres García, els murals del qual havien de cobrir el saló de Sant Jordi, però no van arribar a acabar-se. Tot i això, estudia la idea de tornar-los a l’espai per al qual van ser pintats. Són teles noucentistes –“com jo”, subratlla Torra– que mereixen substituir les actuals, encarregades pel dictador Primo de Rivera.
El president Torra és un home afable, que considera que la història l’ha posat allà, de manera que intenta ser fidel al seu pensament i al mandat que ha rebut. El respecte per les formes no pressuposa la rotunditat dels conceptes. Tres idees apareixen en l’entrevista: una, que considera que la via unilateral continua sent vàlida malgrat els costos que va tenir l’intent del 27-O; dues, que per aconseguir que s’imposi la independència és imprescindible guanyar l’alcaldia de Barcelona; i tres, que el judici del procés serà la clau d’aquesta legislatura, ja que assegura que no acceptaran “un escarment”. La tardor promet tempestes.
Dos mesos després, encara es veu com a president custodi o ja ha pres la mida al càrrec?
Sempre m’he vist com a president de la Generalitat, però també he dit que hi havia un altre president, que era Carles Puigdemont, que és el president a l’exili.
El seu despatx està en obres: on s’ha instal·lat?
Treballo en un despatx que dona al pati dels Tarongers; també a la Casa dels Canonges, al que havia estat el despatx del president Macià amb la taula del president Companys. S’hi respira història.
I amb tota aquesta història, què va sentir el seu primer dia a Palau?
Hi ha un punt aclaparador de ser president. La responsabilitat en un moment tan crític per al país és immensa, però em sento a gust.
Com encaixa la figura de Puigdemont en la seva feina?
Per l’estratègia de fer efectiva la república et relaciones diàriament amb ell i estàs en contacte amb els líders a la presó. Envoltar-me de gent que em pugui aconsellar mai no sobra.
Com poden cohabitar el relat d’una república futura i la gestió de govern del dia a dia o la relació institucional amb el Govern de Madrid?
Efectivament aquesta legislatura ens hem de plantejar això que és tan català de com es gestiona el mentrestant, amb la dificultat afegida de tenir presos polítics, exiliats o més d’un miler de persones investigades per l’1-O.
Sembla difícil implementar una república que ningú no ha reconegut.
Aquesta és la tasca que tenim. Partim d’un referèndum de l’1-O i d’una declaració política d’independència del 27-O. Ara el que hem d’aconseguir, i aquest és el propòsit del Govern, és fer-ho efectiu. Els catalans d’una forma majoritària estan d’acord a votar quin ha de ser el nostre futur. Si amb el president Sánchez vam arribar a la conclusió que un problema polític s’ha de resoldre políticament, em sembla bastant clar
ESTRATÈGIA POLÍTICA “La unilateralitat és una via; no renuncio a cap opció per aconseguir la independència”
LA GESTIÓ DEL DIA A DIA
“Si hi ha diàleg sobre el tema de fons de la legislatura, endavant amb les comissions”
ELS PRESSUPOSTOS DEL 2019
“El nostre soci prioritari és la CUP, però també ens adreçarem als comuns”
“És vital per a l’independentisme guanyar la ciutat de Barcelona” “No em sé imaginar que Sánchez vegi en un nou 155 una solució política per a Catalunya”
que el problema s’ha de resoldre votant.
Si hi ha el mandat de l’1-O, per què s’ha de tornar a votar?
El mandat és clar. Tot i això, podríem arribar a la conclusió que, per resoldre l’actual conflicte, es pot renunciar al punt de partida per un referèndum acordat i vinculant. Oferim aquesta solució a l’Estat per si li sembla que pot haver-hi un acord. El que encara no sabem és què proposa el Govern Sánchez.
Pedro Sánchez admet que es voti, però no un referèndum d’autodeterminació. També han posat sobre la taula la possibilitat de recuperar l’Estatut íntegre del 2006... El tema que preocupa un 80% de la ciutadania és com exerceix el dret a la autodeterminació. El que semblaria lògic és que sobre la idea d’un referèndum d’autodeterminació discutíssim condicions, com els terminis o d’altres. Aquesta és la nostra possible solució, però sense oblidar que tenim una visió de la legislatura que va de la restitució a la constitució.
Què ha canviat la presidència de Pedro Sánchez per a Catalunya respecte a Mariano Rajoy? Hi ha un canvi evidentíssim. Hem pogut traslladar al president espanyol amb tota llibertat les raons per les quals ens troben on ens trobem i quines eren les vies de solució que veiem. Això ho posem en valor.
El judici de l’1-O és la clau de la legislatura?
És una de les claus, evidentment. M’imagino que ningú no entendria que acceptéssim una sentència d’escarment com si res.
Vol dir que es donaria per acabada la legislatura?
Vol dir que seria un moment, efectivament. Partim d’una causa que hem definit com una farsa; no ho dic jo, ho diu el tribunal alemany, el belga i ho hauria dit l’escocès. Quan a tot Europa es jutja d’una determinada manera i a Espanya es jutja diferent, qui té un problema és la justícia espanyola. El president Puigdemont es pot moure lliurement per tot el món i nosaltres tenim presos polítics.
I mentrestant, el full de ruta del Govern quin és? Hi ha feina a fer en les comissions mixtes amb l’Estat? Mentre hi hagi diàleg i negociació, hem d’explorar totes les vies per aconseguir el millor per al país. Si hi ha diàleg sobre el tema de fons de la legislatura, endavant amb tota la feina que puguem fer en aquestes comissions. Fa anys que esperem resoldre els famosos 45 punts que el president Puigdemont va posar sobre la taula.
Un dels temes és el finançament. Com és que, sent imprescindible millorar la situació financera, no s’hi va, al Consell de Política Fiscal i Financera? Hem decidit mantenir la bilateralitat. En una relació multiautonòmica en què la veu de Catalunya queda perduda i no tens capacitat per influir en res preferim no serhi. No són reunions d’interès.
Quan la CUP diu que tot això és autonomisme, què en pensa?
La CUP no és part del problema, sinó part de la solució. Accepto que hi ha un ritme diferent en les opcions independentistes, però em dol que em titllin d’autonomista. No faig aquest discurs, tinc molt clar quin és el meu mandat i en cap cas penso decebre els votants i la Cambra que em va fer confiança.
Catalunya és una de les comunitats que menys ha revertit les retallades activades des del 2009. En despesa sanitària es va retallar un 27%, un 12% en educació... Això no hauria de ser una prioritat? Absolutament, però com sempre ens trobem amb el problema dels recursos. És com si una empresa sortís cada any amb un menys 8% en el pressupost. Aquest és el dèficit fiscal de Catalunya. Aquest és el peatge de sortida de la Generalitat i que un país no pot suportar.
Creu que la via unilateral encara és una opció?
Sí. Jo no renuncio a cap opció per arribar a la independència de Catalunya.
I la desobediència? Un govern pot cridar a desobeir la llei? El que fas és proclamar la teva sobirania. Si reconeixes que la sobirania del teu poble resideix en el Parlament de Catalunya, no estàs desobeint, sinó lleialment obeint les decisions del meu Parlament.
Pablo Casado apressa Sánchez per tornar a aplicar l’article 155... No em puc imaginar que Sánchez veiés en aquest escenari una solució política per a Catalunya. Cada cop que parla, Casado ens amenaça, de manera que el millor és la indiferència.
Si s’obrís una reforma de la Constitució, els independentistes hi haurien de participar? A l’Estat espanyol som una minoria nacional sense capacitat d’influir en una reforma constitucional. Requereix uns quòrums que fan absolutament impossible que hi puguem incloure el dret d’autodeterminació. Si jo tinc la garantia que s’hi inclourà el dret a l’autodeterminació de Catalunya, hi anirem, és clar que sí.
El lehendakari Urkullu proposa una convenció constitucional mentre al Parlament basc es tramita un nou Estatut amb el dret a decidir. És pragmatisme o renúncia? És molt PNB... Tots els pobles intenten trobar la seva via. A nosaltres ens ha tocat una situació geopolítica complicada i pots arribar a pensar quin mal fa haver nascut català quan uns quilòmetres més enllà ciutadans europeus com jo poden votar lliurement el seu futur, com és el cas escocès.
Entre Escòcia i Catalunya hi ha uns francesos jacobins i centralistes... Serien passos enrere. No sé si gaire enrere, però li reconec que no estarien gaire millor.
La relació de JxCat i ERC és complicada. Al Govern es veuen les diferències d’estratègia? Els problemes els hem tingut al Parlament en decisions molt concretes. Potser no hem estat prou hàbils ni hem tingut la capacitat de diàleg previ per evitar escenes que la ciutadania no pot comprendre perquè ni jo no les comprenc. En canvi, això ho hem evitat traslladar al Consell Executiu. Treballem a l’una.
Si som a temps de fer pressupostos, amb qui els aprovarà?
El nostre soci prioritari és la CUP. A ningú no se li escapa la dificultat si no tenim un horitzó molt clar sobre cap a on va la legislatura. Nosaltres el tenim i la CUP sempre demana més i està bé que ens colli. Però també ens adreçarem als comuns en les polítiques socials, que són el motor de canvi republicà.
Creu que la societat catalana està fracturada?
No. És una societat que debat apassionadament, com qualsevol societat mediterrània.
Defineixi, doncs, la situació. Un cert descosit sí que s’ha produït. La societat catalana s’ha posat davant del mirall i majoritàriament vol decidir, dir sí o no a un Estat català. I no passa res. A Escòcia, la primera ministra explicava que també deien que es fracturarien. I estan millor que mai!
Van perdre el referèndum.
Exacte. I ningú s’ha sentit fracturat. En un referèndum vinculant a Catalunya, si guanyés el no, jo ho acceptaria, presentaria la dimissió immediatament i escriuria les meves memòries.
Quin ha de ser el paper de les entitats independentistes? No haurien d’acompanyar més que liderar? Cadascuna ha trobat el seu espai. Tenim Òmnium amb temes culturals i de lluites compartides, l’ANC lidera una estratègia republicana, o els CDR, que tenen una
“Si en un referèndum guanyés el no, ho acceptaria; dimitiria i faria les memòries”
LA CONDICIÓ “Aniríem a una reforma de la Constitució si s’hi inclogués el dret a l’autodeterminació” “No seré candidat; somio que el president Puigdemont torna i el rebo a Palau”
“Demano als CDR un punt de confiança i respecte; no ens hem desviat del mandat”
“Ens hauríem pogut evitar escenes al Parlament que ni jo no les comprenc”
“La societat catalana no està fracturada, és una societat que debat apassionadament”
política d’acció...
Uns CDR que es manifesten a les seus d’ERC, la CUP i el PDECat... Li sembla bé? Respecto la seva llibertat d’expresió, però demano un punt de confiança i respecte també pels partits independentistes. No ens hem desviat del mandat republicà que tenim.
Si la legislatura no dura quatre anys, li agradaria ser cap de llista? Jo treballo perquè torni el president Puigdemont. Somio a rebre’l a Palau i que sigui el president de Catalunya. Així doncs, no seré candidat. He vingut a fer una tasca a què no podia dir que no per responsabilitat i perquè m’estimo el meu país.
No milita en cap partit, i ERC el va voler a les seves llistes...
M’he apuntat a la Crida del president Puigdemont, que té aquest component transversal. Vinc d’Òmnium, de treballar a l’ANC, tinc la família als CDR... Jo vinc d’aquesta base independentista.
Barcelona és la clau de volta per l’independentisme?
Sí, és vital guanyar la capital del país. S’ha vist durant el 155 que important que hauria estat tenir una veu independentista al capdavant de Barcelona.
Vostè és promotor de la Crida, però ERC no s’hi vol afegir.
Soc partidari de primaries unitàries republicanes per bastir una candidatura guanyadora.
Com li agradaria passar a la història?
Em sento una persona que prové del catalanisme més tradicional i, per tant, m’agradaria ser recordat com una persona lleial al país en allò que el país li va demanar.
Hi ha un moment en què un surt al carrer i deixa de ser Quim Torra i és el president. No porto gaire bé aquesta pèrdua de privacitat. Hi ha moments en què t’agradaria deixar de ser president i ser el Quim que fa un granissat a la plaça del Diamant.
Quan es mira al mirall, hi veu un president de la Generalitat?
Encara no. La primera vegada que em veig com a president és en una foto sortint de la presó de Soto del Real després de visitar en Jordi Cuixart i en Jordi Sànchez. M’adono que aquell senyor era jo, que era el president de la Generalitat que sortia d’una presó. I penso: que fort tot!