Els excursionistes envaeixen les muntanyes més icòniques
Unes 500 persones ascendeixen al Pedraforca durant un cap de setmana d’estiu
La banalització de la muntanya comporta problemes tant a l’Everest com en cims infinitament més modestos però que no estan a l’abast de qualsevol. Tothom s’atreveix amb les destinacions més icòniques, cosa que alimenta els problemes de massificació els dies punta, la destrucció del medi ambient i, en el pitjor dels casos, els accidents, de més o menys gravetat. El Pedraforca, de 2.506 metres, és en el punt de mira dels bombers de la Generalitat i del Parc Natural del Cadí-Moixeró perquè és un dels cims més sol·licitats, tant per excursionistes o escaladors bregats com per pixapins que s’atabalen quan s’han d’enfilar pel coll del Verdet i baixar per la tartera, dos enclavaments on els últims anys s’han registrat víctimes mortals.
El seu fàcil accés des de l’àrea metropolitana de Barcelona anima a coronar-lo. Evitar en la mesura possible la tartera, un fràgil pedregar que s’estén per un pendent de poc més d’un quilòmetre, és un dels reptes que es va marcar el parc natural quan el 2016 va habilitar un camí alternatiu. El problema és que aquest itinerari, que discorre al costat de la tartera, pateix desperfectes periòdicament i requereix reparacions que aquest any encara no s’han emprès. “A causa de la gran inestabilitat del terreny, el camí necessita manteniment”, apunta Joan Casòliva, geòleg del parc natural i muntanyenc. Aquesta temporada, però, la reconstrucció es farà tard: les tasques no es preveuen posar en marxa fins a principis de setembre.
Tot i així, Casòliva estima que actualment la gran majoria de senderistes fan servir el camí i que només un 15% continua baixant pel pedregar, cosa que contribueix a l’erosió i destrucció d’aquest fràgil hàbitat. “De moment no hem prohibit el pas per la tartera, tot i que no ho descartem en un futur”, explica Gasòliva mentre baixa pel camí, amb alguns trams incòmodes i relliscosos que demanen una millora a crits.
L’altre punt que reclama atenció si s’ascendeix per la ruta clàssica (refugi d’Estasen-coll del Verdet-cim del Pollegó Superior-Enforcadura-Tartera-Estasen) és el coll del Verdet. Una vegada allà no són pocs els que maleeixen el moment que van decidir tutejar el Pedraforca.
La Vanguardia va ser testimoni la setmana passada de com una deficient preparació física provoca situacions compromeses, per bé que en aquest cas no es van haver de lamentar desgràcies. Tres amics, un d’ells de 67 anys i amb sobrepès, patia l’indicible al Verdet.
El camí que evita el pedregar del Pedraforca és utilitzat per la majoria de senderistes
Més ben dit, al Verdet i al llarg de tot el recorregut. En Josep, de 62 anys, i el seu fill es van armar de paciència per esperar i ajudar el seu company. Van sortir a les vuit del matí de la pista a prop del refugi d’Estasen, on van aparcar el cotxe, i fins tretze hores després no tornaven al punt de partida. En condicions normals, aquesta excursió s’allarga de cinc a sis hores, en funció de les parades i del ritme.
La pluja els va agafar durant la baixada, cosa que va provocar un parell de caigudes al veterà del grup. Aquest cas il·lustra a la perfecció el que no s’ha de fer a la muntanya. En Josep explicava que ells no són uns principiants, que han pujat altres vegades el Pedraforca, però que aquest cop el seu amic no estava preparat per al repte.
Desgraciadament, el Pedraforca o el Pirineu atresoren massa exemples d’una conducta negligent, d’imprudències que s’acaben amb un rescat o en mals pitjors. Des del mes de gener i fins divendres al matí, els bombers de la Generalitat havien executat 18 operacions de salvament, una menys que durant el mateix període del 2017, en aquest enclava-
Fins divendres, els bombers van fer 18 rescats en aquesta muntanya
ment, que es reparteix entre els termes municipals de Saldes, Gòsol i Gisclareny, a la comarca del Berguedà. Casòliva considera que el camí alternatiu a la tartera ha reduït els accidents, però que és necessari tenir informació molt més detallada de les causes dels rescats i dels punts exactes on es fan per poder fer una anàlisi més exhaustiva i millorar la seguretat.
El parc natural ha encarregat un estudi a l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC) de Lleida per determinar amb exactitud el nombre de persones que pugen al Pedraforca. El treball, dirigit per Estela I. Farías, consisteix a preguntar als excursionistes que van a aquesta zona del Cadí-Moixeró quina és la ruta que preveuen emprendre, per contrastar aquestes dades amb les xifres registrades pels diferents comptadors disposats als punts d’accés al Pedraforca. Farías detalla que del total de 1.233 muntanyencs abordats un diumenge de juliol i un dissabte d’agost, 1.065 van poder concretar el seu itinerari, que, en el cas d’uns 500, era el cim del Pedraforca. La investigació s’allargarà durant el 2019.
Les crides a la prudència i a la preparació no són gratuïtes. Els bombers, els Mossos i la Guàrdia Civil no donen l’abast. La festivitat del 15 d’agost va demanar en set casos activar els mitjans aeris per anar a ajudar excursionistes perduts o accidentats a Catalunya. I aquest dijous moria al PicoInfiernos (Panticosa, Pirineu aragonès), una dona de 48 anys d’edat que es va precipitar per un pendent.
Els fets que preocupen més són aquells en què es veuen involucrats menors, de vegades pressionats per pares massa exigents i altres per monitors sense prou preparació.
La massificació, els danys al medi ambient i les situacions de perill conviden periòdicament a debatre sobre la necessitat de limitar l’accés a alguns cims. Tant si és l’Everest, que aquesta primavera va registrar la xifra rècord de gairebé 800 ascensions; el Mont Blanc, amb entre 300 i 400 cada dia en temporada alta, o l’Aneto, amb 240. L’alcalde de Benasc, Ignacio Abadías, s’ha manifestat aquesta setmana a favor de posar límits al sostre del Pirineu, de 3.404 metres, tal com va publicar dijous El Heraldo. “No dic que s’hagi de cobrar com fan a l’Everest, però caldrà regular-ho, igual com es fa en altres activitats, perquè al cim s’hi acumula molta gent. I molta gent té educació, però a d’altres els falta una assignatura d’urbanitat”, va indicar Abadías.
Les declaracions d’Abadías van arribar uns dies després que JeanMarc Peilleux, alcalde de la localitat de Saint Gervais les Bains, al vessant francès per pujar al Mont Blanc, lamentés que aquest cim de 4.810 metres s’hagi convertit en “un parc d’atraccions, en una ascensió d’urbanites, de turistes que no entenen que a l’alta muntanya hi ha regles”. Peilleux diu a Le Parisien que fa quinze anys que demana que es reguli el Mont Blanc per evitar conductes deplorables. Un guia va rebre el cop de puny d’un excursionista perquè no el va deixar passar; un grup de letons carregava un pal de deu metres amb la intenció d’hissar la bandera del seu país al cim... Un rosari de despropòsits.
El dèficit de cultura de muntanya és preocupant.
“Al Pedraforca hi pugen des d’escaladors i alpinistes a gent amb poca experiència, i també nens de colònies”, alerta Casòliva. Precisament, l’agost del 2011 els bombers van haver de rescatar 17 menors, de set a onze anys, i els seus monitors, sorpresos per una ferotge tempesta quan emprenien el descens. L’aventura es va quedar en un ensurt.