Eduard Vallory
Eduard Vallory, director d’Escola Nova 21
PRES. CENTRE UNESCO CATALUNYA
L’impulsor d’Escola Nova 21, plataforma que aglutina mig centenar d’escoles públiques i privades, és partidari que l’Administració “acompanyi” tots els col·legis que vulguin transformar els seus mètodes d’aprenentatge.
Eduard Vallory (Barcelona, 1971), president del Centre Unesco a Catalunya, s’ha convertit en un dels grans impulsors de la transformació de l’educació al nostre país. Va crear Escola Nova 21, una plataforma que aglutina mig centenar de centres educatius públics i privats, rurals i urbans, grans i petits, religiosos i aconfessionals... tots en procés de transformació. Després de dos anys de funcionament l’entitat ha recollit prou informació per definir els punts essencials que defineixen l’educació del futur. I ha creat un mètode d’avaluació en forma de rúbrica que permet valorar qualsevol projecte educatiu. Aquest últim any del programa Escola Nova 21 traspassarà el seu projecte a la Generalitat. “Ara que sabem què funciona a l’educació, l’administració hauria d’acompanyar els centres cap a una educació de més qualitat”.
Va estudiar filosofia i periodisme. Va passar per les universitats de Chicago, Cambridge, Nova York, IESE, amb beques meritòries. És cert que de nen vostè suspenia amb freqüència? Des dels deu anys no vaig saber què era un estiu sense estudiar. Vaig trigar set anys a acabar BUP i COU i vaig estar a punt d’abandonar. Va ser molt difícil. Em va salvar el Cau. L’escola em deia que no era capaç i l’escoltisme em demostrava que podia aprendre, tenir responsabilitats, liderar. Vivia en mons paral·lels. A l’escola suspenia anglès però després, quan el vaig necessitar, el vaig aprendre amb fluïdesa.
Això és una metàfora de l’aprenentatge per competències. Les escoles innovadores propicien que l’aprenentatge tingui sentit per a l’alumne perquè així adquireix aquesta competència.
Si la transmissió del coneixement ha funcionat fins ara. Per què canviar? Amb el sistema actual, dos de cada deu alumnes abandonen els estudis. Necessitem una educació més inclusiva que pensi en les competències que els nanos necessitaran al futur. Els estudis demostren que hi ha una vinculació entre l’abandonament i les expectatives que té el docent sobre l’alumne. I també la vinculació de l’estudiant amb el seu propi aprenentatge. La pregunta és què podem fer perquè els nens s’esforcin per aprendre?
Aconseguir que els nens entrin a classe és una cosa però que aprenguin és una altra. El debat que els nens estiguin escolaritzats fins als 18, com es va sospesar a Catalunya, és una manera d’escapar-se de la pregunta per què no hi volen anar. L’ideal és que el nano digui: home, jo vull continuar, m’interessa aprendre. Tots els canvis educatius al món van pel mateix camí. Des de Singapur a Portugal. Trencar el currículum prescriptiu, aprendre per competències, estudiar per projectes, personalitzar l’educació, descentralitzar i donar autonomia al centre.
S’aprofundeix en l’estudi amb les noves metodologies?
El grau de biologia humana de la UPF s’estudia a base de casos. La facultat de Medicina de Girona prepara mitjançant un aprenentatge basat en problemes i els resultats al MIR són molt bons. El projecte ha de tenir unes hores d’estudi individual i en profunditat, si no, no està ben fet. La metodologia és una manera de predisposar l’alumne al coneixement.
Què es necessita per arribar a l’estàndard de qualitat que proposa?
Tot procés de reconversió demana un acompanyament. El 1990, amb la Logse, l’administració podia haver explicat l’aprenentatge per competències. Es podia haver revisat el currículum, el model avaluatiu i, sobretot, es podia haver format el professorat, que es va deixar molt sol. Aquí també passa. La Xarxa de competències bàsiques funciona des de fa 18 anys però el seu ús és voluntari.
El mètode d’avaluació ara és per competències. Ja no seran números sinó assoliments. És clar, molts professors diran: en comptes d’un notable poso assoliment notable. I ja està. I els pares també ho entendran així. És car formar? Doncs sí, però més ineficaç és no fer-ho. Li donaré un altre exemple de contradicció al sistema. Es publica un decret d’autonomia de centre però no s’acompanya els directors en el lideratge pedagògic. I no pot prendre decisions sobre els espais, horaris i recursos perquè està regulat o perquè els inspectors no estan formats. I no escullen el claustre. Bones intencions perdudes al sistema.
Poden valorar-se les competències de forma objectiva?
Sens dubte. Una altra cosa és que només valorem el que sabem valorar i no valorem el que no sabem valorar, encara que sigui important.
ANA JIMÉNEZ No preguntem a l’escola: vostès, com mesuren la capacitat de prendre decisions democràtiques, de conviure en la diversitat, d’acceptar la igualtat de gènere? Aquests també són objectius curriculars. Així, finalment mirem els resultats acadèmics. La societat no creu en l’educació com a instrument de transformació social, en la seva capacitat de combatre el racisme, els estereotips de gènere o la violència.
Què opina sobre els mòbils a l’aula? França els prohibeix.
Som al minut u del big bang tecnològic. M’he instal·lat una aplicació que controla el temps que utilitzo a les xarxes socials. Jo, que soc adult! És un problema, admetem-ho. Prohibir només et dona la il·lusió que ets capaç de contenir el tema. Les escoles han d’ensenyar per a la vida. I han d’ensenyar a controlar el mòbil perquè és la realitat del nano. Però no només com una classe, sinó com un objectiu d’aprenentatge.
Per a la vida.
Passa com amb l’educació sexual. Hi ha pares que prefereixen que aquests temes es toquin superficialment. I cal preguntar-los: pensen que el seu fill adolescent no s’informarà? S’equivoca, aprendrà amb el porno. I les conseqüències no seran només dolentes per a ell sinó per a la resta de la societat perquè podria interioritzar malament aspectes com la igualtat de gènere o les agressions sexuals. I no val dir que els mestres no estan “capacitats” perquè cal exigir-los el mateix que exigiríem a un metge per combatre una pandèmia.
“Propiciar l’interès del menor, aprendre per competències i menys currículum”
“No els deixem sols; tot procés de reconversió demana un acompanyament”