Forn: “Cal cre­ar les con­di­ci­ons per al di­à­leg”

L’ex­con­se­ller d’In­te­ri­or la­men­ta en el lli­bre que pu­bli­ca­rà “l’er­ror” que van co­me­tre per “no ha­ver par­lat clar” El po­lí­tic pres con­si­de­ra que no és do­lent “treu­re el peu de l’ac­ce­le­ra­dor i pa­rar-se a re­fle­xi­o­nar”

La Vanguardia (Català) - - PORTADA - JORDI JU­AN

Fa gai­re­bé on­ze me­sos que l’ex­con­se­ller Jo­a­quim Forn es­tà en pre­só pro­vi­si­o­nal. A la cel·la d’Es­tre­me­ra o a Lle­do­ners, Forn es­criu un di­e­ta­ri que ara s’ha con­ver­tit en lli­bre.

Es­crits de pre­só (En­ci­clo­pè­dia) és un re­cull de vi­vèn­ci­es a par­tir de la de­cla­ra­ció da­vant la jut­ge de l’Au­di­èn­cia Na­ci­o­nal Car­men La­me­la el 2 de no­vem­bre. En aques­ta en­tre­vis­ta, a par­tir d’un qües­ti­o­na­ri en­vi­at a la pre­só, l’ex­con­se­ller tam­bé fi­xa la se­va po­si­ció so­bre l’ac­tu­al mo­ment po­lí­tic.

En tots aquests me­sos d’em­pre­so­na­ment, ha tin­gut mo­ments de dub­te so­bre la se­va ac­tu­a­ció po­lí­ti­ca. Ha val­gut la pe­na l’enor­me sa­cri­fi­ci per­so­nal? No em pe­ne­dei­xo de res. Sé que per can­vi­ar les co­ses cal sa­cri­fi­ci. Nin­gú no ens va dir que fos fà­cil, que la lli­ber­tat se­ria re­ga­la­da. Per a mi és im­por­tant ha­ver com­ple­tat un man­dat de­mo­crà­tic, un com­pro­mís amb els vo­tants, i ha­ver man­tin­gut una co­he­rèn­cia amb el que sem­pre he de­fen­sat.

Va ma­ni­fes­tar la se­va in­ten­ció d’aban­do­nar la po­lí­ti­ca. Al lli­bre hi diu: “He aca­bat es­go­tat i ne­ces­si­to fer co­ses di­fe­rents”. Re­nun­cio a l’es­có per­què con­si­de­ro que és im­pos­si­ble fer la fei­na des de la pre­só. Con­ti­nuo te­nint vo­ca­ció po­lí­ti­ca. Puc ser­vir als meus ide­als sen­se ser di­pu­tat ni te­nir un càr­rec pú­blic. No tot s’aca­ba en la po­lí­ti­ca.

Què és el que l’ha col­pit més a la pre­só?

He après molt. De se­gui­da que vam tre­pit­jar la pre­só, al­guns re­clu­sos ens van ofe­rir el seu ajut. No dei­xem de ser uns pri­vi­le­gi­ats. Te­nim fa­mí­lia, amics que ens vi­si­ten, re­co­nei­xe­ment so­ci­al. Aquí hi ha gent que es­tà so­la i, mal­grat les di­fe­rèn­ci­es, he tro­bat hu­ma­ni­tat i so­li­da­ri­tat.

Man­té la idea que des­prés de les elec­ci­ons s’ha­via de fer go­vern al més avi­at pos­si­ble? El nos­tre com­pro­mís era in­ves­tir Car­les Puig­de­mont. Un cop cons­ta­tem que ai­xò no se­rà pos­si­ble pels im­pe­di­ments ju­di­ci­als, la pri­o­ri­tat la si­tu­a­va a re­cu­pe­rar la ins­ti­tu­ció i po­sar fi al 155. El mal que va fer en pocs me­sos no­més es po­dia atu­rar in­ves­tint un nou pre­si­dent.

Vos­tè s’ex­pres­sa con­tra­ri a la via uni­la­te­ral. Diu tex­tu­al­ment: “Els re­sul­tats elec­to­rals, mal­grat ser bons, no la fan pos­si­ble”. Di­ri­gents in­de­pen­den­tis­tes man­te­nen ober­ta aques­ta via cer­cant el mo­men­tum. Els re­sul­tats del 21-D són ex­tra­or­di­nà­ri­a­ment bons. Ara els hem de ges­ti­o­nar bé, con­ti­nu­ar avan­çant, in­ten­tant am­pli­ar la ma­jo­ria par­la­men­tà­ria i so­ci­al.

Quim Tor­ra és un pre­si­dent au­to­nò­mic mal­grat el dis­curs d’im­plan­ta­ció de la re­pú­bli­ca. Aquest exer­ci­ci di­a­lèc­tic no els fa per­dre se­ri­o­si­tat i els allu­nya de ciu­ta­dans més mo­de­rats que sí que de­fen­sa­ven el dret a de­ci­dir? El que ens fa per­dre se­ri­o­si­tat i ens allu­nya dels ciu­ta­dans és no com­plir els pro­gra­mes elec­to­rals i de Go­vern. Ai­xò no vol dir que en ca­da mo­ment no ha­guem de me­su­rar bé les nos­tres for­ces. Com que el dret a de­ci­dir té un am­plís­sim con­sens, el pre­si­dent Tor­ra ho ha tras­lla­dat a Pe­dro Sánc­hez. Veu­rem si se­gueix la ma­tei­xa lí­nia que Ra­joy o si és va­lent per en­ca­rar aques­ta de­man­da ma­jo­ri­tà­ria a Catalunya.

L’in­de­pen­den­tis­me no­més dis­po­sa del su­port de la mei­tat de la po­bla­ció. No cre­uen que ha ar­ri­bat el mo­ment de fer un pas en­re­re i mi­rar d’am­pli­ar la ba­se so­ci­al? Per què el pre­si­dent Tor­ra ha de te­nir menys le­gi­ti­mi­tat que Ra­joy o Sánc­hez? Quan ells par­len re­pre­sen­ten el sen­ti­ment de tots els ciu­ta­dans es­pa­nyols? És evi­dent que cal cons­truir ma­jo­ri­es al Par­la­ment, am­pli­ar la ba­se so­ci­al, però no té cap sen­tit re­nun­ci­ar als ob­jec­tius prag­mà­tics.

Vos­tè és con­tra­ri a la po­lí­ti­ca de con­fron­ta­ció. “No en­tenc qui­na ne­ces­si­tat te­nim de re­ga­lar a l’Es­tat més im­pu­tats i més pre­sos”, diu al lli­bre. Sem­pre m’he ma­ni­fes­tat a fa­vor del di­à­leg i el con­sens. A part de ser una enor­me in­jus­tí­cia, la pre­só no­més com­por­ta pa­ti­ment per a les fa­mí­li­es.

Si el Go­vern cen­tral no per­met un re­fe­rèn­dum, ac­cep­ta­ria vo­tar un nou es­ta­tut amb més fi­nan­ça­ment, in­ver­si­ons i ga­ran­tir l’ús del ca­ta­là? Se­ria un er­ror molt gran que el Go­vern es­pa­nyol no per­me­tés un re­fe­rèn­dum. Per a qual­se­vol de­mò­cra­ta les ur­nes no re­pre­sen­ten un pro­ble­ma, si­nó que són la so­lu­ció. Es pot re­sol­dre aques­ta si­tu­a­ció sen­se pas­sar per les ur­nes, sen­se exer­cir el dret a l’au­to­de­ter­mi­na­ció?

Al lli­bre ex­pres­sa dub­tes que Pe­dro Sánc­hez si­gui capaç d’as­seu­re’s a par­lar de tot. És ho­ra de do­nar-nos un temps per al di­à­leg. Hem de cre­ar unes con­di­ci­ons fa­vo­ra­bles per fer-ho pos­si­ble. Quan Sánc­hez era a l’opo­si­ció afir­ma­va que Catalunya ne­ces­si­ta­va so­lu­ci­ons po­lí­ti­ques. A ho­res d’ara no sa­bem en què es con­cre­ten. Sánc­hez no pot ob­vi­ar una gran ma­jo­ria de ca­ta­lans que són fa­vo­ra­bles al dret a de­ci­dir, ni el que va pas­sar l’1-O i el 21-D. Qual­se­vol pro­cés de di­à­leg ha d’es­tar obert a par­lar de to­tes aques­tes qües­ti­ons. No po­dem po­sar lí­mits al di­à­leg.

Creu pos­si­ble una en­te­sa fu­tu­ra amb el PSC a Catalunya o no s’obli­da­rà el seu su­port al 155 i la po­si­ció du­rant el pro­cés? No ama­ga­ré que em va cos­tar molt d’en­ten­dre el pa­per del PSC. Però te­nir capa­ci­tat d’en­te­sa amb al­tres grups no em sem­bla­ria un se­nyal de fe­ble­sa, al con­tra­ri. Ho ne­ces­si­tem. Es­tic se­gur que hi ha mar­ge per aquest acord en de­ter­mi­nats àm­bits.

Qui­na sen­tèn­cia es­pe­ra?

Ab­so­lu­tò­ria. No hem co­més cap de­lic­te. Or­ga­nit­zar una con­sul­ta no es­tà ti­pi­fi­cat al Co­di Pe­nal i mai no hem fet ser­vir ni hem ava­lat la vi­o­lèn­cia. Fa gai­re­bé on­ze me­sos que soc a la pre­só sen­se ha­ver es­tat jut­jat. No puc dei­xar de creu­re que ai­xò res­pon més a una vo­lun­tat d’es­car­ment que al desig d’im­par­tir jus­tí­cia.

Si la sen­tèn­cia és con­dem­na­tò­ria, con­vo­car elec­ci­ons se­ria una sor­ti­da? No­més pre­veig l’ab­so­lu­ció. Si ai­xò no fos ai­xí no po­dem des­car­tar cap es­ce­na­ri. Tam­bé li dic que avui jo soc par­ti­da­ri d’es­go­tar la le­gis­la­tu­ra.

Té una tra­jec­tò­ria po­lí­ti­ca lli­ga­da a la ciutat de Barcelona. No sem­bla in­vi­a­ble un pro­cés d’in­de­pen­dèn­cia sen­se te­nir la ca­pi­tal? Les municipals se­ran molt im­por­tants per me­su­rar la for­ça del nos­tre pro­jec­te. Des­prés del 21-D hem de re­blar el clau i Barcelona se­rà de­ter­mi­nant. És a les mans dels par­tits so­bi­ra­nis­tes sa­ber cons­truir una al­ter­na­ti­va al mo­del Co­lau.

ERC es re­sis­teix a la llis­ta con­jun­ta. Els po­dri­en ofe­rir que tri­ïn el cap de llis­ta per su­mar-los? Fa temps que m’he ma­ni­fes­tat fa­vo­ra­ble a una llis­ta con­jun­ta. Crec que vi­vim un mo­ment ex­cep­ci­o­nal, i sen­se ge­ne­ro­si­tat ni re­nún­ci­es a plan­te­ja­ments par­ti­dis­tes se­rà di­fí­cil acon­se­guir-ho. Si com­par­tim l’ob­jec­tiu, hem d’es­tar dis­po­sats a par­lar de tot.

Quin se­ria un mal me­nor, Barcelona amb Co­lau o amb Ma­nu­el Valls d’al­cal­de? Tri­ar un mal me­nor em sem­bla con­for­mis­ta i poc am­bi­ci­ós. Hem de ser capa­ços de cons­truir una al­ter­na­ti­va prò­pia que su­peri mo­dels ob­so­lets com els que re­pre­sen­ten Co­lau i Valls.

L’ES­TRA­TÈ­GIA

“Hem de ges­ti­o­nar bé el re­sul­tat del 21-D; am­pli­ar la ma­jo­ria par­la­men­tà­ria i so­ci­al”

LES MUNICIPALS

“Les elec­ci­ons a Barcelona se­ran de­ter­mi­nants: hem de re­blar el clau”

ÀLEX GARCIA / ARXIU

Imat­ge de Forn al seu des­patx quan va ser no­me­nat con­se­ller d’In­te­ri­or per Car­les Puig­de­mont

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.