L’Exe­cu­tiu ad­met que la cri­si dels màs­ters és un cop dur

La Mon­cloa va co­men­çar a pre­pa­rar la de­fen­sa de Sánc­hez ar­ran de la di­mis­sió de Mon­tón

La Vanguardia (Català) - - PORTADA - Barcelona

El Go­vern cen­tral ad­met que la cri­si dels màs­ters d’aques­ta set­ma­na ha su­po­sat “un cop de mar im­por­tant” que s’ha em­por­tat una mi­nis­tra i que va mi­rar d’en­go­lir el pre­si­dent.

El de­bat po­lí­tic a Es­pa­nya ha que­dat en­ca­llat aques­ta set­ma­na en una te­si doc­to­ral –la del pre­si­dent Pe­dro Sánc­hez– que s’es­tà ins­pec­ci­o­nant amb lu­pa. I en un màster, que di­marts es va em­por­tar la mi­nis­tra de Sa­ni­tat, quan van que­dar a l’ai­re una sè­rie d’ir­re­gu­la­ri­tats. Els cur­rí­cu­lums aca­dè­mics de Pa­blo Ca­sa­do i d’Al­bert Ri­ve­ra tam­bé són ob­jec­te d’es­cru­ti­ni. No per­què al ciu­ta­dà li in­teres­si es­pe­ci­al­ment qui­na for­ma­ció aca­dè­mi­ca te­nen els seus re­pre­sen­tants pú­blics. És per una qües­tió de cre­di­bi­li­tat, un va­lor que de­pèn més de la ges­tió que de la per­so­na­li­tat o atri­buts –per exem­ple aca­dè­mics o pro­fes­si­o­nals– del lí­der. Els ciu­ta­dans vo­len sa­ber si es po­den fi­ar de la se­va clas­se po­lí­ti­ca.

Què es ne­ces­si­ta per go­ver­nar un pa­ís? Qui­nes qua­li­tats es con­si­de­ren fo­na­men­tals en un po­lí­tic? El CIS va in­clou­re aques­ta pre­gun­ta al seu ba­rò­me­tre de juny del 2011 i en­ca­ra que han pas­sat set anys les con­clu­si­ons sem­blen vi­gents: la prin­ci­pal qua­li­tat és l’hon­ra­de­sa, tri­a­da per un 79,4% dels en­ques­tats, se­gui­da de l’efi­cà­cia (31,2%) i la pre­pa­ra­ció i for­ma­ció, amb un 28,7%. En quart lloc, els en­ques­tats van va­lo­rar la pro­xi­mi­tat a la gent (18,2%) i en cin­què, la vo­ca­ció per la co­sa pú­bli­ca, amb un 18,2%. Les con­vic­ci­ons fer­mes no­més van re­gis­trar un su­port d’un 9,5%. Se­gons aques­tes xi­fres, la pre­pa­ra­ció i for­ma­ció de la clas­se go­ver­nant no és una qües­tió que tre­gui la son als es­pa­nyols. Tot i ai­xò, és evi­dent que es­tà cau­sant des­vet­lla­ments en la clas­se po­lí­ti­ca.

Els úl­tims anys l’exi­gèn­cia de trans­pa­rèn­cia més im­por­tant en la ges­tió pú­bli­ca ha por­tat a una me­na de com­pe­ti­ció en­tre po­lí­tics de di­fe­rents par­tits i ad­mi­nis­tra­ci­ons per veu­re qui te­nia més bon cur­rí­cu­lum. En molts ca­sos han do­nat per aca­ba­des lli­cen­ci­a­tu­res que eren in­com­ple­tes, han des­crit com a màster un al­tre ti­pus d’es­tu­dis que no te­ni­en aques­ta ca­te­go­ria o s’han atri­bu­ït for­ma­ció en uni­ver­si­tats es­tran­ge­res de pres­ti­gi com les ame­ri­ca­nes Har­vard o Ge­or­ge­town que en re­a­li­tat no­més eren cur­sos de set­ma­nes –o d’ho­res– en cam­pus de Ma­drid. Molts fins i tot po­sen els tí­tols en an­glès per do­nar-los més pres­tàn­cia. Aques­ta bom­bo­lla ha co­men­çat a pun­xar-se i és di­fí­cil sa­ber qui­nes con­se­qüèn­ci­es pot te­nir.

“A un po­lí­tic cal de­ma­nar-li que cone­gui bé l’or­ga­nit­za­ció. Si és un mi­nis­tre, que sà­pi­ga com fun­ci­o­na la se­va ad­mi­nis­tra­ció i que fa­ci una bo­na se­lec­ció de re­cur­sos hu­mans, de la gent que tin­drà com a col·la­bo­ra­dors, tèc­nics i ex­perts –apun­ta el pro­fes­sor de Ci­èn­cia Po­lí­ti­ca de la Uni­ver­si­tat de Barcelona Je­sús Pa­lo­mar–. La res­ta ja és capa­ci­tat de ne­go­ci­ar, es­col­tar, ser pro­per i te­nir de­ter­mi­na­des ha­bi­li­tats que fan que si­gui o no un bon po­lí­tic”.

Pot­ser el ciu­ta­dà no ho tin­gui en comp­te quan va­lo­ra qui­na for­ma­ció té un po­lí­tic, però a la so­ci­e­tat hi ha la per­cep­ció que qui té més es­tu­dis es desen­vo­lu­pa­rà més bé. “No hau­ria de ser un re­qui­sit te­nir for­ma­ció uni­ver­si­tà­ria per de­di­car-se a la po­lí­ti­ca, però és mi­llor te­nir-ne, i el ciu­ta­dà tam­bé ho veu ai­xí. D’aquí ve la cur­sa que han em­près al­guns, a veu­re qui té més màs­ters, per no que­dar-se en­re­re”, subrat­lla Je­sús Pa­lo­mar, que tam­bé re­la­ti­vit­za aquest va­lor en de­ter­mi­nats ca­sos. “Ser lli­cen­ci­at en Dret no sig­ni­fi­ca ser bon ju­ris­ta –apun­ta– i si ens fi­xem en les tra­jec­tò­ri­es po­lí­ti­ques llar­gues veu­rem que molts van aca­bar la car­re­ra fa anys i no han exer­cit mai”.

Tot i ai­xò, Eu­ro­pa es­tà li­de­ra­da per po­lí­tics amb so­brats mè­rits uni­ver­si­ta­ris. An­ge­la Merkel va tre­ba­llar de cam­bre­ra en una dis­co­te­ca i va ser oku­pa a Ber­lín abans d’en­trar en po­lí­ti­ca; no va sor­tir de la cò­mo­da bom­bo­lla de les elits go­ver­nants, però es va doc­to­rar en Fí­si­ques amb una te­si so­bre qu­í­mi­ca quàn­ti­ca. La bri­tà­ni­ca The­re­sa May es va lli­cen­ci­ar amb ho­nors en Ge­o­gra­fia, a Ox­ford. L’ita­lià Giu­sep­pe Con­te es va gra­du­ar en Dret. I Em­ma­nu­el Ma­cron, en Fi­lo­so­fia i en Ci­èn­ci­es Po­lí­ti­ques, a més de for­mar-se –com a bon bu­rò­cra­ta fran­cès– a l’Es­co­la Na­ci­o­nal d’Ad­mi­nis­tra­ció. Però hi ha ex­cep­ci­ons, com el pri­mer mi­nis­tre su­ec Ste­fan Löf­ven, sol­da­dor de for­ma­ció i lí­der sin­di­cal del sec­tor del me­tall, que

“Els tí­tols im­por­ten, però al­guns van aca­bar la car­re­ra fa anys i no han exer­cit mai”, avi­sa Je­sús Pa­lo­mar

La so­ci­e­tat creu que qui té es­tu­dis exer­ceix mi­llor, però pocs te­nen en comp­te, quan vo­ten, si un po­lí­tic ha fet un màster o no

no va com­ple­tar els seus es­tu­dis uni­ver­si­ta­ris. A l’al­tra ca­ra de la mo­ne­da, el po­lo­nès Ma­teusz Mo­rawi­ecki té un cur­rí­cu­lum acla­pa­ra­dor.

Com s’ha d’ele­gir la per­so­na ade­qua­da per a un càr­rec, que pren­gui de­ci­si­ons tèc­ni­ques, a par­tir de la re­a­li­tat del pa­ís, però tin­gui mar­ge de ma­ni­o­bra po­lí­tic per sin­to­nit­zar amb el que pen­sa la gent, és una equa­ció di­fí­cil de qua­drar. Els ris­cos de la tec­no­crà­cia i el po­pu­lis­me as­set­gen la go­ver­nan­ça. “La fa­ce­ta po­lí­ti­ca, que no sig­ni­fi­ca par­ti­dis­ta, ha de pe­sar a l’ho­ra de tri­ar al­gú per a un càr­rec –constata Je­sús Pa­lo­mar– i aquest s’ha d’en­vol­tar d’un equip tèc­nic, però aquí és on de ve­ga­des fa­llen, per­què s’en­vol­ten de més po­lí­tics”. Els par­tits han gua­nyat pes i bus­quen en­tre les se­ves fi­les. I el risc dels po­lí­tics pro­fes­si­o­nals és que te­nen l’en­tra­da di­fí­cil en un al­tre àm­bit pro­fes­si­o­nal, al sec­tor pri­vat. “Quan un càr­rec pú­blic no té un sec­tor pro­fes­si­o­nal on pu­der tor­nar, té menys in­cen­tiu per dei­xar la po­lí­ti­ca i pot­ser fa co­ses in­a­de­qua­des per que­dar-se”, avi­sa aquest ex­pert.

La tec­no­crà­cia és un risc que as­set­ja la go­ver­nan­ça d’un pa­ís; un lí­der ha de sin­to­nit­zar amb la gent

PA­BLO CA­SA­DOPre­si­dent del PP Lli­cen­ci­at en Dret i ADE. Ex­di­pu­tat de Ma­drid. Di­pu­tat al Con­grés

QUIM TOR­RAPre­si­dent de la Ge­ne­ra­li­tat Lli­cen­ci­at en Dret. Va tre­ba­llar en as­ses­so­ria ju­rí­di­ca i té una edi­to­ri­al

PA­BLO IGLE­SI­ASSe­cre­ta­ri ge­ne­ral de Po­dem Doc­tor en Ci­èn­ci­es Po­lí­ti­ques. Va ser pro­fes­sor. Exeu­ro­di­pu­tat. Dip. Con­grés

PE­DRO SÁNC­HEZPre­si­dent del Go­vern es­pa­nyol Doc­tor en Eco­nò­mi­ques. Ex­re­gi­dor. Va tre­ba­llar com a pro­fes­sor a la UAM

AL­BERT RI­VE­RAPre­si­dent de Ciu­ta­dans Lli­cen­ci­at en Dret. Ex­di­pu­tat del Par­la­ment. Di­pu­tat al Con­grés

IÑIGO URKULLULe­hen­daka­ri Di­plo­mat en Ma­gis­te­ri. Mes­tre en ex­ce­dèn­cia

FRANCINA ARMENGOLPre­si­den­ta del Go­vern ba­le­ar Lli­cen­ci­a­da en Far­mà­cia. Ex­re­gi­do­ra, ex­pres. Con­sell In­su­lar de Ma­llor­ca

ÁN­GEL GARRIDOPre­si­dent de la Co­mu­ni­tat de Ma­drid Lli­cen­ci­at en En­gi­nye­ria de Mi­nes. Ex­re­gi­dor i ex­con­se­ller de Pre­si­dèn­cia

ALBERTO NÚÑEZ FEIJÓOPre­si­dent de la Xun­ta de Ga­lí­cia Lli­cen­ci­at en Dret. Va pre­si­dir l’In­sa­lud, va di­ri­gir Cor­re­os.Ex­vi­ce­pres. Xun­ta

SUSANA DÍAZPre­si­den­ta de la Jun­ta d’An­da­lu­sia Lli­cen­ci­a­da en Dret. Ha es­tat re­gi­do­ra, di­pu­ta­da i se­na­do­ra

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.