Andr­zej Du­da PRE­SI­DENT DE POLÒNIA

La de­ri­va an­ti­eu­ro­pea del Go­vern na­ci­o­na­lis­ta cau­sa en­re­nou en­tre els po­lo­ne­sos, que te­men un pos­si­ble in­tent de sor­ti­da de la UE

La Vanguardia (Català) - - SUMARI - MACIEJ STASINSKI Var­sò­via. Cor­res­pon­sal

Du­da s’ha con­ver­tit en un lí­der po­pu­lis­ta i na­ci­o­na­lis­ta, fins a l’ex­trem que és capaç de ne­gar els be­ne­fi­cis que ha re­por­tat a Polònia ha­ver in­gres­sat a la UE, tant en l’àm­bit eco­nò­mic com en el de les lli­ber­tats i la se­gu­re­tat.

Les de­cla­ra­ci­ons de menys­preu en­vers la UE i les mos­tres d’afec­ció al na­ci­o­na­lis­me ob­tús del pre­si­dent Andr­zej Du­da, uni­des a les re­pe­ti­des pro­cla­mes de re­buig dels prin­ci­pis rec­tors de la UE en ma­tè­ria de in­de­pen­dèn­cia ju­di­ci­al i l’Es­tat de dret per part del Go­vern na­ci­o­na­lis­ta, co­men­cen a pre­o­cu­par se­ri­o­sa­ment els po­lo­ne­sos i a agi­tar l’es­pec­tre d’un pos­si­ble Po­le­xit. En un pa­ís on l’acla­pa­ra­do­ra ma­jo­ria de ciu­ta­dans es con­ti­nua mos­trant eu­ro­en­tu­si­as­ta, els re­cents exa­brup­tes an­ti­eu­ro­peus de Du­da van pro­vo­car un ferm re­buig no no­més dels lí­ders de la va­ri­a­da opo­si­ció, si­nó tam­bé de l’an­te­ri­or pre­si­dent po­lo­nès, Alek­san­der Kwas­ni­ewski.

El pre­si­dent Du­da va in­dig­nar l’opo­si­ció en di­ver­sos mí­tings, que va ce­le­brar per re­cu­pe­rar el seu min­vat pres­ti­gi. Aquest pre­si­dent in­de­pen­dent del par­tit na­ci­o­na­lis­ta Llei i Jus­tí­cia, que el va im­pul­sar al po­der fa tres anys i el va con­ver­tir en no­ta­ri de les se­ves po­lí­ti­ques, va mos­trar una ca­ra ober­ta­ment hos­til a Eu­ro­pa. Du­da es va re­fe­rir a la Unió Eu­ro­pea com una “co­mu­ni­tat ima­gi­nà­ria que apor­ta po­ca co­sa a Polònia” i va ex­hor­tar els po­lo­ne­sos a go­ver­nar-se sen­se fer cas de les ins­ti­tu­ci­ons co­mu­ni­tà­ri­es.

“Que ens dei­xin go­ver­nar-nos com vo­lem. Ens hem de cui­dar de la nos­tra co­mu­ni­tat na­ci­o­nal pri­mer i no­més des­prés ens ocu­pa­rem d’Eu­ro­pa”, va as­se­gu­rar Du­da a la ciutat de Le­zajsk, al sud de Polònia, di­marts pas­sat, el ma­teix dia que el Par­la­ment eu­ro­peu de­ba­tia afe­gir Hon­gria al duo de pa­ï­sos cen­su­rats per la UE pel seu menys­preu a l’Es­tat de dret i a les ins­ti­tu­ci­ons de la de­mo­crà­cia li­be­ral.

El pri­mer pa­ís a en­fron­tar el pro­ce­di­ment de con­trol del seu res­pec­te a l’Es­tat de dret és pre­ci­sa­ment Polònia. Els mo­tius de les ac­ci­ons em­pre­ses per la UE con­tra Polònia són, en­tre al­tres co­ses, la pre­sa del po­der ju­di­ci­al pel Go­vern, in­clo­ent-hi la su­pres­sió d’un Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal in­de­pen­dent i una pur­ga del Tri­bu­nal Su­prem, ra­ti­fi­ca­des pel pre­si­dent.

Les pa­rau­les d’Andr­zej Du­da van pro­vo­car un im­me­di­at re­buig dels lí­ders de l’opo­si­ció, des de la li­be­ral Pla­ta­for­ma Cí­vi­ca, pas­sant pels di­ri­gents agra­ris i l’es­quer­ra.

“El pre­si­dent Du­da es­tà di­ent dis­ba­rats i xim­ple­ri­es. Una co­sa greu li es­tà pas­sant”, van de­cla­rar a l’uní­son di­ver­sos por­ta­veus par­la­men­ta­ris de l’opo­si­ció, que van qua­li­fi­car la se­va aren­ga an­ti­eu­ro­pea de “ne­fas­ta”, “no­ci­va”, “ir­res­pon­sa­ble” i “con­trà­ria als in­teres­sos de Polònia”.

Però la més fer­ma re­fu­ta­ció del pre­si­dent va ve­nir del seu an­te­ces­sor, Kwas­ni­ewski, que ha­via ocu­pat el càr­rec du­rant els deu anys (1995-2005) de­ci­sius per a l’en­tra­da de Polònia a la UE. En una car­ta ober­ta, pu­bli­ca­da pels més im­por­tants mit­jans in­de­pen­dents, l’ex­pre­si­dent es va mos­trar “molt pre­o­cu­pat” per les “fal­ses i pe­ri­llo­ses” afir­ma­ci­ons del seu suc­ces­sor.

Va re­cor­dar al pre­si­dent en fun­ci­ons no no­més les ob­vi­e­tats, com que la UE ha es­tat la gran em­pre­sa internacional que ha apor­tat dè­ca­des de pau, pros­pe­ri­tat, con­còr­dia i co­o­pe­ra­ció a una Eu­ro­pa que va sor­tir de la Se­go­na Guer­ra Mun­di­al ar­ru­ï­na­da, es­quin­ça­da i di­vi­di­da en dos blocs hos­tils, si­nó tam­bé la no menys evi­dent ve­ri­tat que la Polònia de­mo­crà­ti­ca que va sor­gir des­prés de 45 anys de rè­gim co­mu­nis­ta, va fer pre­ci­sa­ment de l’ad­he­sió a la Unió Eu­ro­pea la se­va mà­xi­ma as­pi­ra­ció com a pa­ís i com a po­ble.

Kwas­ni­ewski va re­ba­tre l’ab­sur­da afir­ma­ció que la UE apor­ta poc als po­lo­ne­sos, i re­cor­da a l’ac­tu­al pre­si­dent que Polònia no­més en­tre els anys 2007-2013 ha per­ce­but uns 68.000 mi­li­ons d’eu­ros d’aju­da. Aques­ta quan­ti­tat s’in­cre­men­ta­rà en 83.000 mi­li­ons d’eu­ros més el 2020.

Polònia, que va in­gres­sar a la UE el 2004, for­ma part d’un mercat i es­pai co­mú únic, en què els seus ciu­ta­dans gau­dei­xen de lli­ber­tats i pos­si­bi­li­tats im­pen­sa­bles com la lliu­re cir­cu­la­ció, edu­ca­ció, es­tu­di, in­ver­sió i fei­na a tot el con­ti­nent. La UE, ai­xí ma­teix, com va re­cor­dar Kwa­ni­ewski, és una ga­ran­tia de se­gu­re­tat i es­ta­bi­li­tat. Al pre­si­dent Du­da li va re­cor­dar que la per­ti­nen­ça a la UE era una raó d’Es­tat. Els po­lo­ne­sos, per exem­ple, van apro­var l’in­grés per una ma­jo­ria acla­pa­ra­do­ra en un ple­bis­cit el 2003 (13.5 mi­li­ons hi van vo­tar a fa­vor i 3.9 mi­li­ons en con­tra). “Aques­ta vo­lun­tat con­ti­nua sent vin­cu­lant. Cap par­tit no té man­dat po­lí­tic o mo­ral per em­pren­dre el ca­mí an­ti­eu­ro­peu”, afir­ma l’ex­pre­si­dent.

Les de­cla­ra­ci­ons de menys­preu a Eu­ro­pa en bo­ca de dub­te són “pe­ri­llo­ses i ir­res­pon­sa­bles” –es­criu Kwas­ni­ewski–, so­bre­tot en una èpo­ca de ten­sió i cri­si, quan Eu­ro­pa té ri­vals i ene­mics ex­terns que pre­te­nen de­bi­li­tar­la, di­vi­dir-la i des­truir-la.

En­tre les po­tèn­ci­es que des­a­fi­en la in­te­gri­tat d’Eu­ro­pa, l’ex­pre­si­dent va ci­tar no no­més Rús­sia, si­nó tam­bé els Es­tats Units go­ver­nats per Do­nald Trump i la Xi­na. “No po­dem su­mar-nos a aques­ta pe­ri­llo­sa con­jun­tu­ra i cor­rent”, diu Kwas­ni­ewski.

Molts po­lo­ne­sos es pre­gun­ten a què obe­eix el sob­tat an­ti­eu­ro­pe­is­me del mà­xim man­da­ta­ri po­lo­nès. És tant menys com­pren­si­ble que la “tra­ï­ció de Ial­ta”; és a dir, la de­ci­sió de di­vi­dir Eu­ro­pa des­prés de la Se­go­na Guer­ra Mun­di­al, con­su­ma­da pels ali­ats ven­ce­dors el 1945, i que cons­ti­tu­eix una de les pri­me­res pe­dres del na­ci­o­na­lis­me po­lo­nès. Els seus lí­ders, com el pro­pi Du­da, es quei­xen de la tra­ï­ció de Ial­ta con­tí­nu­a­ment, per ben re­pa­ra­da que ha­gués ha­gut de que­dar amb l’ad­mis­sió de Polònia i al­tres pa­ï­sos de l’Eu­ro­pa de l’Est a la UE.

L’opo­si­ció ar­re­met con­tra el dis­curs “ir­res­pon­sa­ble” del pre­si­dent Du­da, que menys­té Brus­sel·les

ALIK KEPLICZ / AP

In­cen­di­a­ri. Andr­zej Du­da sa­lu­da els seus par­ti­da­ris du­rant un mí­ting. El pre­si­dent ha cre­at una for­ta po­lè­mi­ca en de­cla­rar que la UE és “una co­mu­ni­tat ima­gi­nà­ria que apor­ta poc a Polònia”

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.