La con­ne­xió Pi­cas­so

Du­es mos­tres fruit de l’in­ter­can­vi abor­den l’uni­vers de l’ar­tis­ta de jo­ve

La Vanguardia (Català) - - SUMARI - ÓSCAR CABALLERO JO­SEP PLAYÀ MASET Pa­rís (ser­vei es­pe­ci­al) / Barcelona

Du­es grans mos­tres abor­den l’uni­vers de Pa­blo Pi­cas­so en la se­va jo­ven­tut. El Mu­seu d’Or­say de Pa­rís acull 80 olis, més de 100 di­bui­xos, 11 es­cul­tu­res i 24 gra­vats fets ma­jo­ri­tà­ri­a­ment en­tre el 1900 i el 1906. I al­ho­ra el Mu­seu Pi­cas­so de Barcelona obre una ex­po­si­ció amb pe­ces de Tou­lou­se-Lau­trec, De­gas, Ma­net, Cé­zan­ne, Gau­guin i De­la­croix, en­tre d’al­tres.

L’oc­tu­bre del 1900 Pa­blo Ruiz (18 anys) desem­bar­ca, pro­ce­dent de Barcelona, a la no­va es­ta­ció de tren de Pa­rís, la Ga­re d’Or­say. En la sec­ció es­pa­nyo­la de pin­tu­res de l’Ex­po­si­ció Uni­ver­sal pre­sen­ta Úl­tims mo­ments, una obra clàs­si­ca. Tres anys més tard, quan ja sig­na com a Pa­blo Pi­cas­so, en­ter­ra sim­bò­li­ca­ment el clas­si­cis­me: so­bre Úl­tims mo­ments pin­ta La vi­da. Tam­bé la Ga­re d’Or­say de­s­a­pa­rei­xe­rà molt més tard, re­em­pla­ça­da pel Mu­seu d’Or­say.

Ara aquest mu­seu re­cu­pe­ra el jo­ve Pi­cas­so, so­ta la for­ma de 80 olis, 5 car­nets i més d’un cen­te­nar de di­bui­xos, 11 es­cul­tu­res i 24 gra­vats, re­a­lit­zats ma­jo­ri­tà­ri­a­ment en­tre el 1900 i el 1906, amb l’ex­po­si­ció Pi­cas­so blau i ro­sa. I al­ho­ra a Barcelona, on s’ha­via for­mat aquest jo­ve pin­tor, s’obre di­ven­dres vi­nent l’ex­po­si­ció Pi­cas­so des­co­breix Pa­rís, en què es mos­tren pe­ces de Tou­lou­se-Lau­trec, De­gas, Ma­net, Cé­zan­ne, Gau­guin, De­la­croix, Bar­ho­lo­mé, Car­ri­è­re, Stein­len o Ca­pi­e­llo, pro­ce­dents de les col·lec­ci­ons dels museus Or­say i Pi­cas­so de Pa­rís.

Són les obres que Pi­cas­so des­co­breix a l’Ex­po­si­ció Uni­ver­sal del 1900 ce­le­bra­da a la ca­pi­tal fran­ce­sa i a les ga­le­ri­es pri­va­des que vi­si­ta en les se­ves du­es pri­me­res es­ta­des a Pa­rís. Una tria ba­sa­da en un ar­ti­cle del crí­tic Fe­li­ci­en Fa­gus a la Re­vue Blanc­he amb mo­tiu de l’ex­po­si­ció Pi­cas­so i Itur­ri­no a la ga­le­ria Vo­llard el juny del 1901. Unes obres que es po­dran veu­re a par­tir de di­ven­dres vi­nent al Mu­seu Pi­cas­so de Barcelona (fins al 20 de ge­ner) jun­ta­ment amb al­tres de la se­va per­ma­nent que de­mos­tren els in­flu­xos re­buts.

Són pre­ci­sa­ment els prés­tecs del Mu­seu Pi­cas­so de Barcelona a l’Or­say de Pa­rís els que han per­mès aquest in­ter­can­vi d’obres. En­tre el 1900 i el 1904, Pi­cas­so al­ter­na les se­ves es­ta­des a Pa­rís amb d’al­tres a Ma­drid i Barcelona i s’im­bu­eix dels mo­vi­ments im­pres­si­o­nis­tes, na­bís i sim­bo­lis­tes. Són les obres que ara vi­at­gen de tor­na­da a Barcelona. De fet, un pre­ce­dent ja va ser l’ex­po­si­ció De­vo­rar Pa­rís. Pi­cas­so 19001907 or­ga­nit­za­da el 2011 en aquest ma­teix mu­seu del car­rer Mont­ca­da.

Pi­cas­so blau i ro­sa (la gran ex­po­si­ció a l’Or­say, des d’aquest di­marts fins al 6 de ge­ner) pre­tén “ins­criu­re el jo­ve Pi­cas­so en la se­va èpo­ca i con­si­de­rar la se­va obra so­ta el pris­ma de la se­va per­ti­nen­ça al se­gle XIX”. És la pri­me­ra co­o­pe­ra­ció de gran en­ver­ga­du­ra de l’Or­say amb el Mu­seu Pi­cas­so, que ha apor­tat més de la mei­tat de les 300 obres ex­po­sa­des. I fins i tot el seu director, Lau­rent Le Bon, és un dels qua­tre co-

MUSEUS QUE HI ES­TAN IMPLICATS És la pri­me­ra gran co­o­pe­ra­ció de l’Or­say i el Pi­cas­so de Pa­rís, amb prés­tecs de Barcelona ELS ORÍGENS La pri­me­ra mos­tra l’obre l’ar­tis­ta a Els Qua­tre Gats: 150 re­trats i ‘Úl­tims mo­ments’

mis­sa­ris. A més, té “prés­tecs ex­cep­ci­o­nals” del Pi­cas­so de Barcelona i del Puixkin de Be­lles Arts de Mos­cou. Tam­bé hi va co­o­pe­rar la Fun­da­ció Beye­ler, de Ba­si­lea, que re­brà la mos­tra el fe­brer vi­nent.

La idea pa­ri­sen­ca és “trans­cen­dir com­par­ti­ments mas­sa rí­gids [èpo­ca bla­va, de la tar­dor del 1901 al 1904; èpo­ca ro­sa, del 1905 a l’es­tiu del 1906) i con­cen­trar-se en les pro­fun­des in­no­va­ci­ons del pri­mer lus­tre del se­gle”. “En­tre el 1900 i 1906 Pi­cas­so pas­sa­rà d’una ri­ca pa­le­ta aco­lo­ri­da amb ac­cents pre­fau­ves, deu­to­ra del postim­pres­si­o­nis­me de Van Gogh i de Tou­lou­se-Lau­trec, a aquests gai­re­bé mo­no­croms del perí­o­de blau, des­prés a les to­na­li­tats ro­sa­des, fins a les va­ri­a­ci­ons ocres de Gó­sol”.

Són 16 sec­ci­ons, amb re­cor­re­guts d’ana­da i tor­na­da, en què apa­reix la pri­me­ra iden­ti­tat ar­tís­ti­ca de Pi­cas­so i al­gu­nes de les se­ves ob­ses­si­ons, cons­tants de la se­va cre­a­ti­vi­tat. Són els pri­mers au­to­re­trats que pin­ta el 1905 i “evi­den­cia d’un nou llen­guat­ge”.

L’1 de fe­brer del 1900, a Els Qua­tre Gats, Pi­cas­so inau­gu­ra la se­va pri­me­ra ex­po­si­ció: 150 re­trats exe­cu­tats en po­ques set­ma­nes i aquest Úl­tims mo­ments que pre­sen­ta­rà a Pa­rís. A Ma­drid, on pas­sa l’hi­vern del 1901, al­ter­na il·lus­tra­ci­ons mo­der­nis­tes per a la re­vis­ta Ar­te Jo­ven i una pin­tu­ra més am­bi­ci­o­sa, com aques­ta Do­na en blau, amb ac­cents de Veláz­quez, vi­si­ble a l’Or­say.

Pas­tels i te­les re­a­lit­zats a Ma­drid i Barcelona són el seu ba­gat­ge en el se­gon desem­bar­ca­ment a la Ga­re d’Or­say, la pri­ma­ve­ra 1901. El ca­ta­là Pe­re Mañach li do­na una opor­tu­ni­tat, ra­ra per a un jo­ve des­co­ne­gut: con­venç Am­broi­se Vo­llard. Èxit de crí­ti­ca i bo­nes ven­des a la ga­le­ria Vo­llard.

“El blau és el co­lor del se­xe i de la des­es­pe­ra­ció”, va es­criu­re Wi­lli­am Gass (On being blue, 1976). El de la de­pres­sió i la tris­te­sa. En la sec­ció Cap al blau s’evi­den­cia el pes de la mort d’Hen­ri de Tou­lou­se-Lau­trec, el 1901, amb 36 anys, de qui hau­ria pres “l’au­dà­cia de les com­po­si­ci­ons en ara­bes­cos”. Més bru­tal és el su­ï­ci­di d’un amic. La mort de l’amic Ca­sa­ge­mas, bla­vo­sa. “Va ser tot pen­sant que Ca­sa­ge­mas ha­via mort que vaig co­men­çar a pin­tar blau”, va dir Pi­cas­so a Pi­er­re Daix el 1975. “Per Pi­cas­so –va es­criu­re Sa­bar­tés el 1946– l’Art és el fill de la Tris­te­sa i el Do­lor”.

L’EX­PO­SI­CIÓ DE L’OR­SAY... Pa­rís vol trans­cen­dir les eta­pes rí­gi­des (blau i ro­sa) i con­cen­trar-se en les in­no­va­ci­ons del 1900

La se­va vi­si­ta a la pre­só de do­nes –la ma­jo­ria pros­ti­tu­tes– Saint La­za­re, de Pa­rís, se­rà la ma­triu de la se­va sè­rie de te­les so­bre la ma­ter­ni­tat i de les fi­gu­res do­nes que pin­ta a tor­nant a Barcelona, el ge­ner del 1902. Cos­sos so­frents i ma­gres mar­quen l’abun­dant pro­duc­ció grà­fi­ca en­tre el 1902 i el 1903 i en­se­nyen com el blau s’allar­ga.

L’ero­tis­me és un con­tra­punt. Nom­bro­sos di­bui­xos sig­nats del 1901 al 1903, a Pa­rís i Barcelona, “vi­va­ços, gai­re­bé ca­ri­ca­tu­res­cos”. Són els es­bos­sos en l’an­vers de les tar­ge­tes de vi­si­ta de l’em­pre­sa del seu amic Se­bas­tià Ju­nyer-Vi­dal, però tam­bé im­po­nent i blau, La Ce­les­ti­na, ins­pi­ra­da en Car­lo­ta Val­di­via, la ma­da­me d’un pros­tí­bul barceloní”.

La vi­da (1903) do­na tí­tol a una sec­ció. Pi­cas­so es­criu amb tin­ta bla­va so­bre la por­ta del ta­ller del Ba­te­au La­voir: “Au ren­dez-vous des po­è­tes”. Un any des­prés, un d’ells, el seu amic Apo­lli­nai­re, el de­fi­neix a

La Plu­me: “Més que po­e­tes, es­cul­tors i al­tres pin­tors, aquest es­pa­nyol ens es­tre­meix com una es­gar­ri­fan­ça”.

El tràn­sit cap al ro­sa l’ins­pi­ra un nou amor, Ma­de­lei­ne. I l’es­tiu del 1905 “el vi­at­ge a Ho­lan­da, aques­tes ro­bus­tes do­nes, li ins­pi­ren un in­terès crei­xent pels efec­tes es­cul­tu­rals en pin­tu­ra”. I pels sal­tim­ban­quis.

La sec­ció Del ro­sa a l’ocre es ba­sa en un prés­tec ex­cep­ci­o­nal del MoMA, el de Noi con­duint un ca­vall (1905-1906), con­fron­tat amb un Gau­guin de l’Or­say. Una al­tra in­flu­èn­cia és la d’In­gres. I els ma­ti­sos d’ocre, fruit de l’es­ta­da a Gó­sol en­tre el maig i l’agost del 1906. La mos­tra es tan­ca amb El gran

canvi. La tar­dor del 1906, de tor­na­da a Pa­rís, l’ar­tis­ta se cen­tra en una anà­li­si gai­re­bé ex­clo­ent del cos fe­me­ní. Els co­mis­sa­ris as­se­nya­len “un nou llen­guat­ge [...] i una li­mi­ta­ció de la pa­le­ta als ocres”. “Un la­bo­ra­to­ri del qual en surt Les se­nyo­re­tes

d’Avi­nyó, l’ini­ci de l’aven­tu­ra

cu­bis­ta”.

...I LA DE BARCELONA

L’art que des­co­breix Pi­cas­so a l’Ex­po­si­ció Uni­ver­sal de Pa­rís és el que ara vi­at­ja de tor­na­da

SUCCESSION PI­CAS­SO 2018.

SUCCESSION PIC

A l’Or­say de Pa­rís Qua­tre de les obres de Pi­cas­so ex­po­sa­des. D’es­quer­ra a dre­ta: L’es­pe­ra (Mar­got), del 1901; No­ia amb un cis­tell de flors, del 1905; Noi con­duint un ca­vall, del 1905-1906, i Ar­le­quí as­se­gut, del 1905. Lleus va­ri­a­ci­ons i can­vis de co­lors pro­pis del perí­o­de de for­ma­cióCASSO 2018.

SUCCESSION PI­CAS­SO 2018

Al mu­seu de Barcelona Di­buix del jo­ve Pi­cas­so en quèas­se­nya­la que té la in­ten­ció d’anar cap a la tor­re Eif­fel de Pa­rís

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.