L’exa­men de Sánc­hez

La Mon­cloa do­na per su­pera­da la cri­si de la te­si i ad­ver­teix: “El que no et ma­ta, et fa més fort” Ri­ve­ra va sor­pren­dre, mal­grat l’aler­ta que des­prés de Mon­tón l’ofen­si­va es di­ri­gi­ria al pre­si­dent El cap del Go­vern cen­tral bus­ca re­co­brar el pols amb un a

La Vanguardia (Català) - - SUMARI - Ju­an Car­los Me­ri­no

La po­lè­mi­ca so­bre la te­si doc­to­ral del pre­si­dent del Go­vern es­pa­nyol ha cen­trat l’ac­tu­a­li­tat po­lí­ti­ca. Pe­dro Sánc­hez mi­ra de re­sis­tir els atacs.

“Ha es­tat un cop de mar im­por­tant”, ad­me­ten a la Mon­cloa. No en­de­ba­des, la pri­me­ra ona­da es va en­dur Car­men Mon­tón, la mi­nis­tra que aca­ba­va de cul­mi­nar una de les pri­o­ri­tats del man­dat: re­cu­pe­rar la uni­ver­sa­li­tat de la sa­ni­tat pú­bli­ca. La se­go­na ona­da va pro­var d’en­go­lir el ma­teix pre­si­dent del Go­vern cen­tral. Però va re­sis­tir l’en­ves­ti­da. I els seus as­ses­sors ad­ver­tei­xen de l’afo­ris­me ni­etzsc­hià: “El que no et ma­ta, et fa més fort”.

Diu­men­ge pas­sat, Pe­dro Sánc­hez va pro­ta­go­nit­zar un ac­te del PSOE a Ovi­e­do per ce­le­brar els seus pri­mers cent di­es de man­dat. Va as­se­gu­rar que no era un sim­ple “ac­ci­dent” que avi­at se so­lu­ci­o­na­rà. Al con­tra­ri, va fi­xar l’ho­rit­zó del seu pro­jec­te po­lí­tic el 2030. Ja sa­bia el que li cau­ria a so­bre l’en­de­mà. I po­dia in­tuir el que vin­dria des­prés.

A pri­me­ra ho­ra del di­lluns, Sánc­hez va reu­nir a la Mon­cloa el seu nu­cli dur. Els ma­ti­nes són un cos­tum que va he­re­tar dels seus pre­de­ces­sors, però en aquests cent di­es ha adop­tat, més d’un cop, l’emer­gèn­cia d’un ga­bi­net de cri­si. Hi so­len fer cap la vi­ce­pre­si­den­ta, Car­men Cal­vo; la vi­ce­se­cre­tà­ria ge­ne­ral del PSOE i por­ta­veu al Con­grés, Adri­a­na Las­tra; el mi­nis­tre de Fo­ment i se­cre­ta­ri d’or­ga­nit­za­ció de Fer­raz, Jo­sé Luis Ába­los; el cap de ga­bi­net del pre­si­dent, Iván Re­don­do; i el se­cre­ta­ri d’Es­tat de Co­mu­ni­ca­ció, Mi­guel Án­gel Oli­ver. Ja no era una sor­pre­sa per a cap d’ells la no­tí­cia bom­ba amb què va en­ce­tar la set­ma­na el­di­a­rio.es, tot in­for­mant de pre­sump­tes ir­re­gu­la­ri­tats en el màster que va re­a­lit­zar Mon­tón a la Uni­ver­si­tat Rey Ju­an Car­los en el curs 2010-2011, al ma­teix Ins­ti­tut de Dret Pú­blic que va gua­nyar una tris­ta fa­ma amb el cas de Cris­ti­na Ci­fu­en­tes, pre­si­den­ta de la Co­mu­ni­tat de Ma­drid, que va di­mi­tir a l’abril en­mig d’un enor­me es­càn­dol.

Quan va es­cla­tar el cas Ci­fu­en­tes, Mon­tón –lla­vors consellera de Sa­ni­tat a la Ge­ne­ra­li­tat Va­len­ci­a­na– ja es va pre­pa­rar. Va fer me­mò­ria, va aple­gar do­cu­men­ta­ció i ex­pe­di­ents de no­tes, va re­vi­sar els pa­pers. I es va que­dar “tran­quil·la”: no hi ha­via cap al­tre cas Ci­fu­en­tes. Al ma­teix abril va re­bre una in­ter­pel·la­ció a les Corts a què va res­pon­dre que no ha­via in­com­plert mai els re­qui­sits exi­gits per la uni­ver­si­tat.

Ai­xí que, quan fa un pa­rell de set­ma­nes va re­bre al seu des­patx la vi­si­ta dels pe­ri­o­dis­tes d’el­di­a­rio.es , va pen­sar que to­ta la do­cu­men­ta­ció de què dis­po­sa­va po­sa­ria fi a la qües­tió. Però no va ser ai­xí. Mon­tón ha­via po­sat al cor­rent la Mon­cloa de les in­da­ga­ci­ons pe­ri­o­dís­ti­ques, i se li va re­co­ma­nar mà­xi­ma trans­pa­rèn­cia. El cap de set­ma­na pas­sat va ar­ri­bar l’ad­ver­ti­ment que es pu­bli­ca­ria la no­tí­cia, i di­lluns als ma­ti­nes es va en­ge­gar l’es­tra­tè­gia de re­ac­ció.

Sánc­hez va vo­ler de­fen­sar Mon­tón, no cre­ia que ha­gués ac­tu­at amb malí­cia. A més, te­nia una “pro­xi­mi­tat i con­ne­xió molt gran, se sen­tia hu­ma­na­ment vin­cu­lat” a la mi­nis­tra. I te­nia un “deu­te mo­ral”. Mon­tón va do­nar la ca­ra per Sánc­hez i va re­sis­tir to­ta la pres­sió que va re­bre quan, el se­tem­bre del 2016, va di­mi­tir la mei­tat de l’exe­cu­ti­va del PSOE per for­çar la se­va cai­gu­da com a lí­der del par­tit, co­sa que fi­nal­ment va pas­sar, tan­ma­teix, en el con­vuls co­mi­tè fe­de­ral de l’1 d’oc­tu­bre d’aquell any.

Cal­vo tam­bé s’hi sen­tia molt prò­xi­ma. Iván Re­don­do, un dels as­ses­sors més pro­pers al pre­si­dent, es va po­sar als co­man­da­ments de la ges­tió de la cri­si. Oli­ver va as­ses­so­rar Mon­tón en les com­pa­rei­xen­ces i en­tre­vis­tes amb què es va vo­ler atu­rar la po­lè­mi­ca.

La ma­tei­xa mi­nis­tra va com­pa­rèi­xer aquell ma­teix ma­tí da­vant de la prem­sa per do­nar ex­pli­ca­ci­ons i ex­hi­bir la do­cu­men­ta­ció del màster. Però la tem­pes­ta no va es­cam­par. Molts di­ri­gents del PSOE re­cla­ma­ven ja una di­mis­sió ful­mi­nant, que a més ser­vi­ria per “po­sar da­vant el mi­rall” el lí­der del PP, Pa­blo Ca­sa­do, amb un màster al ma­teix Ins­ti­tut de Dret Pú­blic que s’in­ves­ti­ga ju­di­ci­al­ment.

Di­marts, i vis­tes les pro­por­ci­ons po­lí­ti­ques i me­di­à­ti­ques que ad­qui­ria la po­lè­mi­ca, tant Las­tra com Ába­los ja van trans­me­tre pú­bli­ca­ment el su­port del Go­vern cen­tral i del PSOE a la mi­nis­tra. I, fi­nal­ment, el ma­teix Sánc­hez va vo­ler con­te­nir la pres­sió i in­dig­na­ció al PSOE i va de­fen­sar ex­pres­sa­ment Mon­tón: “Es­tà fent una fei­na ex­tra­or­di­nà­ria com a mi­nis­tra de Sa­ni­tat i la con­ti­nua fent”.

Tot just tres ho­res des­prés, La Sex­ta va con­fir­mar el pla­gi en el seu tre­ball de fi­nal de màster. “Ja va veu­re im­pos­si­ble fre­nar aque­lla es­ca­la­da i va pre­sen­tar la se­va di­mis­sió; allò no s’atu­ra­ria i hau­ria es­tat un vi­a­cru­cis, se­ria més be­ne­fi­ci­ós dir adéu i no en­tor­pir l’ac­ció del Go­vern. Va cal­dre tri­ar en­tre una co­sa do­len­ta i una de pit­jor”.

Di­ri­gents del PSOE van aler­tar que la de­ter­mi­na­ció de Sánc­hez i el seu equip per de­fen­sar Mon­tón fins a l’úl­tim sos­pir te­nia, a més de la jus­ti­fi­ca­ció per­so­nal, un al­tre ob­jec­tiu: pro­te­gir un bé més im­por­tant. Molts ja pen­sa­ven que, des­prés de cau­re Mon­tón, la no­va di­a­na se­ria el ma­teix pre­si­dent del Go­vern, ja que es po­dria des­em­pol­se­gar una an­ti­ga po­lè­mi­ca so­bre la te­si doc­to­ral que Sánc­hez va de­fen­sar, i va apro­var cum lau­de, a la Uni­ver­si­tat Ca­mi­lo Jo­sé Ce­la l’any 2012. Ja va ron­dar, en­ca­ra que sen­se èxit, du­rant les llui­tes ca­ï­ni­tes del PSOE de l’any pas­sat. I a la Mon­cloa n’eren molt cons­ci­ents. “La po­lí­ti­ca són uns es­cacs, i quan un mou una pe­ça ja es­tà pen­sant en els mo­vi­ments se­güents”. A més, els bons equips d’as­ses­so­ra­ment han de te­nir pre­vis­ta qual­se­vol es­ca­la­da d’una cri­si.

Però a Sánc­hez li va ar­ri­bar el tret per on i quan no s’es­pe­ra­va. Di­me­cres, a la ses­sió de con­trol al Go­vern al Con­grés, i des­prés que Pa­blo Ca­sa­do ni es­men­tés la di­mis­sió de Mon­tón el dia abans –ja do­na­va per

Iván Re­don­do es va po­sar al cap­da­vant de la ges­tió de la cri­si i el con­trol de danys en la ci­ta de di­lluns al ma­tí

fet que no ho fa­ria, ate­sa la prò­pia in­ves­ti­ga­ció que té en curs el lí­der del PP–, va ser el pre­si­dent de Ciu­ta­dans, Al­bert Ri­ve­ra, que va apro­fi­tar l’oca­sió de “treu­re pit”, va can­vi­ar la pre­gun­ta que te­nia re­gis­tra­da i va dis­pa­rar el mís­sil. “Va ser un cop a la man­dí­bu­la de ma­ne­ra fron­tal, que va pro­pi­ci­ar una en­ves­ti­da bru­tal de la dre­ta con­tra la dig­ni­tat i l’ho­nor del pre­si­dent”.

Iván Re­don­do, al­tre cop, es va po­sar als co­man­da­ments de l’es­tra­tè­gia i el con­trol de danys. “No era im­pre­vi­si­ble que, des­prés de Mon­tón, l’ofen­si­va es di­ri­gís con­tra el pre­si­dent, però sí que va ser una sor­pre­sa ab­so­lu­ta allò de Ri­ve­ra”. Di­jous, Sánc­hez va fir­mar un text en el seu comp­te de Fa­ce­bo­ok: “Em sen­to or­gu­llós de la me­va te­si, no em­bru­ta­ran el que tant d’es­forç em va cos­tar”. I di­ven­dres, com ha­via anun­ci­at, es va di­fon­dre el con­tin­gut ín­te­gre del tre­ball uni­ver­si­tà­ri. La ma­tei­xa Uni­ver­si­tat, i els pro­gra­ma­ris an­ti­pla­gi van con­fir­mar que no hi ha­via cap ir­re­gu­la­ri­tat. I a la Mon­cloa do­nen per tan­ca­da la cri­si: “No té més re­cor­re­gut”. L’es­tra­tè­gia es di­ri­geix ara con­tra Ca­sa­do i Ri­ve­ra.

Sánc­hez in­ten­ta­rà re­cu­pe­rar la ini­ci­a­ti­va des d’avui ma­teix. I de­mà pro­ta­go­nit­za­rà un ac­te, a la Ca­sa d’Amè­ri­ca a Ma­drid, per ex­hi­bir les “se­nyes d’iden­ti­tat” que ha des­ple­gat aquests pri­mers cent di­es, i per anun­ci­ar els seus pro­jec­tes a llarg ter­mi­ni. Un pre­si­dent fe­rit, de­bi­li­tat? “No. Té tan­tes ci­ca­trius que ja es­tà molt en­for­tit”.

Pe­dro Sánc­hez, reu­nit amb el seu nu­cli dur a la Mon­cloa: a la imat­ge, Car­men Cal­vo, Adri­a­na Las­tra, Jo­sé Luis Ába­los i Iván Re­don­do

BORJA PUIG DE LA / POOL MON­CLOA

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.