HISTÒRIES DEL CLUB DE POLO

Un ca­vall i un lli­nat­ge de ge­nets il·lus­tren la his­tò­ria del Club de Polo i de la com­pe­ti­ció internacional més an­ti­ga d’Es­pa­nya

La Vanguardia (Català) - - SUMARI - DOMINGO MARCHENA

Un ca­vall i un lli­nat­ge de ge­nets re­flec­tei­xen la his­tò­ria del club i de la com­pe­ti­ció internacional més an­ti­ga d’Es­pa­nya.

Va néi­xer fa set anys a Bèl­gi­ca. És un fu­tur es­por­tis­ta d’elit, que ara com­pe­teix en l’equi­va­lent a la fórmula 3. Avi­at fa­rà el salt –mai més ben dit– a l’F-1. Una for­ça de la na­tu­ra amb 600 qui­los de po­tèn­cia i elas­ti­ci­tat. Mús­culs de gim­nas­ta i agi­li­tat de ba­lla­rí. La se­va pre­pa­ra­ció exi­geix una di­e­ta, un en­tre­na­ment i cu­res sa­ni­tà­ri­es me­ti­cu­lo­ses. En Full Op­ti­ons, el nos­tre pro­ta­go­nis­ta, és un ca­vall de con­cur­sos de salt. S’en­tre­na en un cen­tre d’alt ren­di­ment es­por­tiu i viu en les mi­llors ca­va­lle­ris­ses ur­ba­nes de Barcelona.

Avui sa­brem com és la vi­da d’aquest at­le­ta, però abans...

Mat­hi­as Enard té una no­vel·la me­ra­ve­llo­sa, Par­la’ls de ba­ta­lles, de reis i d’ele­fants. I ai­xò ha fet aquest di­a­ri. Anar al Re­ial Club de Polo, amb més d’un se­gle d’his­tò­ria, per sen­tir re­lats de ba­ta­lles i de reis. Ba­ta­lles es­por­ti­ves i reis de la na­tu­ra. Zeus va en­no­blir Pe­gàs amb ales i el Bu­cè­fal d’Ale­xan­dre el Gran va de­mos­trar que els ca­valls po­den der­ro­tar fins i tot els ele­fants de guer­ra, com van fer els ge­nets ma­ce­do­nis en la cam­pa­nya de l’Ín­dia.

El pro­pi­e­ta­ri d’en Full Op­ti­ons és un in­ter­lo­cu­tor im­mi­llo­ra­ble. Fran­cis­co Goyo­a­ga, Cur­ro ,de60 anys, va apren­dre a mun­tar gai­re­bé abans que a ca­mi­nar. Net i fill de ge­nets il·lus­tres, és al seu torn pa­re d’una fer­ma pro­me­sa de l’hí­pi­ca, de 21 anys. Aquest jo­ve tam­bé es diu Fran­cis­co Goyo­a­ga, com el pa­re, a qui al cir­cuit es co­neix com a Cur­ro, o com l’avi, que era en Pa­co (amb el besa­vi no hi ha pro­ble­ma per­què el seu nom de pi­la era Pe­dro). Els Goyo­a­ga són, a més, his­tò­ria viva d’una de les pro­ves es­por­ti­ves amb més tra­di­ció de tot Es­pa­nya: el Con­curs de Salts Internacional de Barcelona, que or­ga­nit­za el Re­ial Club de Polo des del 1902.

L’hí­pi­ca de com­pe­ti­ció és com l’F-1: de pi­lo­tar so­la­ment ho po­den fer els mi­llors. Si no ets Fer­nan­do Alon­so, però, tam­bé pots viu­re de l’au­to­mo­bi­lis­me. Amb els ca­valls pas­sa el ma­teix. “Vaig com­pe­tir –diu en Cur­ro– fins als 40 anys, però no vaig te­nir ni la pro­jec­ció del fill ni la qua­li­tat de l’avi, que va gua­nyar deu Co­pes del Rei, i en­ca­ra menys la del pa­re, que va ser un cop cam­pió del món i tres cam­pió d’Es­pa­nya, a més d’es­por­tis­ta olím­pic a Mel­bour­ne’56, Ro­ma’60 i Tokio’64”. En Cur­ro s’ha fet en­tre­na­dor (fa clas­ses a una quin­ze­na d’as­pi­rants a ge­nets pro­fes­si­o­nals es­pa­nyols, però tam­bé ucra­ï­ne­sos i su­ïs­sos) i de trac­tant i pre­pa­ra­dor de ca­valls.

Com­prar un pol­tre i re­ven­dre’l con­ver­tit en un exem­plar de salts és com que et to­qui la lo­te­ria. A ell li va to­car amb en Ga­mo, el ca­vall amb què ha ob­tin­gut més di­ners ve­nent-lo, i que amb els seus nous amos va gua­nyar el Cam­pi­o­nat d’Eu­ro­pa i tres grans pre­mis de la Co­pa del Món, in­clòs el de Cal­gary, un dels més ben do­tats eco­nò­mi­ca­ment.

Men­tre l’es­tri­jo­la i el ras­pa­lla, sem­bla que Mar­ci­al Par­ra fa­ci una pre­gun­ta a Full Op­ti­ons amb la mi­ra­da. “I tu, se­ràs mai un cam­pió ai­xí?”. El mos­so de qua­dra, en Mar­ci­al, tre­ba­lla al Club de Polo des de fa més de 13 anys. Ell i els com­panys són els vir­reis de les ca­va­lle­ris­ses, on re­par­tei­xen to­ta me­na de moi­xai­nes. La capa fos­ca del ca­vall i pèl blanc i ne­gre de la Ju­na, una eu­ga de 9 anys i amb un os­set de pe­luix al box, ne­ces­si­ten una ne­te­ja ex­tra. Aca­ben d’ar­ri­bar de va­can­ces. Han pas­sat un mes en lli­ber­tat per des­can­sar i car­re­gar pi­les als prats de la fin­ca He­ras, a Car­de­deu. Allà en­ca­ra hi ha tres pol­tres més d’en Cur­ro, in­clòs en Nick Nack, el fill d’un cam­pió i un dels mi­llors se­men­tals del món, en Clin­ton (una coin­ci­dèn­cia que de ben se­gur no fa gai­re grà­cia al pre­si­dent nú­me­ro 42 dels EUA).

En fun­ció de la ca­te­go­ria en què com­pe­tei­xin, el perí­o­de més in­tens d’en­tre­na­ments va del maig al se­tem­bre per a les mun­tu­res

que cor­rin la Co­pa del Món –en ar­got sem­pre es diu cór­rer, mai sal­tar, en­ca­ra que no si­guin ca­valls de cur­ses de ve­lo­ci­tat– o de l’oc­tu­bre al juny per als exem­plars que es­ti­guin en un es­glaó in­fe­ri­or. En Full Op­ti­ons co­men­ça­rà la po­sa­da a punt aquest mes, amb el Cam­pi­o­nat de Catalunya.

Ara cor­re en pro­ves amb obs­ta­cles d’1,50 o 1,55. Aques­ta és l’F-3, és a dir, l’avant­sa­la de la ca­te­go­ria rei­na, l’F-1 de l’hí­pi­ca, amb tan­ques d’1,60. El pro­ble­ma no és l’al­çà­ria, com tam­poc no ho és per a Alon­so anar a 350 km/h o més. En Full Op­ti­ons ja po­dria sal­tar fol­ga­da­ment tan­ques més al­tes, però la ve­ri­ta­ble di­fi­cul­tat és fer un re­cor­re­gut amb on­ze obs­ta­cles i sa­ber quan cal for­çar el rit­me o quan cal fre­nar en sec en en­ca­ra no du­es gam­ba­des, de la ma­tei­xa ma­ne­ra que els pi­lots han de re­duir en se­gons la ve­lo­ci­tat pun­ta per tra­çar un re­volt i apro­fi­tar al mà­xim el mo­tor.

Els ca­valls de com­pe­ti­ció són l’aris­to­crà­cia equi­na. Per man­te­nir el seu es­ta­tus van al den­tis­ta du­es o tres ve­ga­des a l’any (més que els és­sers hu­mans!). Te­nen en­tre­na­ments per­so­na­lit­zats i re­ben aten­ció ve­te­ri­nà­ria pe­ri­ò­di­ca­ment, a més de les vi­si­tes de qui­ro­mas­sat­gis­tes i fi­si­o­te­ra­peu­tes. Els fan ra­di­o­gra­fi­es i eco­gra­fi­es da­vant el més pe­tit dub­te. Les le­si­ons es po­den cu­rar amb là­ser o ta­las­so­te­rà­pia.

Els do­lors ar­ti­cu­lars es trac­ten amb ones de xoc elec­tro­hi­dràu­li­ques i in­fil­tra­ci­ons d’an­tiin­fla­ma­to­ris. Els pa­ci­ents dis­po­sen d’una in­fi­ni­tat de pro­duc­tes de be­lle­sa. Sa­bons, cre­mes hi­dra­tants i per desen­re­dar la cua i la cri­ne­ra... Fins i tot les fer­ra­du­res són es­pe­ci­als. Per mi­rar d’evi­tar els im­pac­tes, els cas­cos d’exem­plars es­pe­ci­al­ment de­li­cats es pro­te­gei­xen amb cuir o si­li­co­na, en comp­tes de pe­ü­lles de fer­ro.

Quant va­len les mi­llors ca­val­ca­du­res? ¿Re­cor­deu l’acu­dit d’un home que s’in­teres­sa pel preu d’un Lam­borg­hi­ni? “Si pre­gun­ta pel preu és que no el pot pa­gar”, li res­po­nen. El ta­ló d’Aquil·les d’aques­tes me­ra­ve­lles és l’es­tó­mac. L’in­tes­tí su­pera els 20 me­tres. Ai­xò, afe­git a una im­pos­si­bi­li­tat fí­si­ca (els ca­valls no po­den vo­mi­tar) fa que la pa­rau­la cò­lic si­gui la més te­mu­da a les qua­dres. A les del Club de Polo s’ex­pli­quen au­tèn­tics ca­sos de mal­son.

Ani­mals que es­ta­ven ben bé es des­per­ten un dia sen­se po­der-se ai­xe­car. Les operacions són a vi­da o mort i, en­ca­ra que s’aca­bin bé, els ca­valls no tor­nen a ser mai els ma­tei­xos. En els exem­ples més afor­tu­nats, se’ls fi­ca un tub pels na­rius fins a l’es­tó­mac per in­tro­duir-hi va­se­li­na. Tam­bé se’ls obli­ga a ai­xe­car-se, de ve­ga­des en­tre qua­tre o més per­so­nes per evi­tar que cai­guin, i se’ls fa ca­mi­nar, es­tar en mo­vi­ment cons­tant, amb l’es­pe­ran­ça que ar­ri­bi un mi­ra­cle i que l’in­tes­tí es re­col·lo­qui de ma­ne­ra na­tu­ral.

L’ali­men­ta­ció és clau, no no­més per pre­ve­nir sor­pre­ses, si­nó tam­bé per co­brir les ne­ces­si­tats es­pe­ci­als d’aquests at­le­tes. El seu pin­so és molt ric en hi­drats de car­bo­ni, pro­te­ï­nes, fi­bra i mi­ne­rals, amb re­cu­pe­ra­dors de l’es­forç, com el se­le­ni. Les ci­va­de­res i els sar­rons te­nen gra­nu­lats d’or­di i de blat de mo­ro, ci­va­da, so­ja o me­las­sa, en­tre una llar­ga llis­ta de pro­duc­tes tri­ats amb cu­ra.

No tots els ca­valls te­nen el ma­teix me­nú, però. L’or­di en­grei­xa amb fa­ci­li­tat. Ai­xò fa que la pro­por­ció d’aquest men­jar dis­mi­nu­ei­xi du­rant els perí­o­des de com­pe­ti­ció o en ca­sos d’ani­mals amb so­bre­pès. La ci­va­da té pro­pi­e­tats ex­ci­tants. És la ca­fe­ï­na dels ca­valls i no és re­co­ma­na­ble per a exem­plars fo­go­sos. En Full Op­ti­ons, a la mi­ra­da del qual hi bri­lla un mus­tang, un ca­vall sal­vat­ge, en men­ja poc, d’or­di. No en ne­ces­si­ta. En canvi, a la Ju­na, que no és tan es­ve­ra­da, li va molt bé.

Els ca­valls que pas­sen mol­tes ho­res tan­cats o que no fan gai­res ac­ti­vi­tats so­len desen­vo­lu­par un tic ner­vi­ós, cone­gut com a ball de

l’ós. Mo­uen cons­tant­ment el cap de dre­ta a es­quer­ra, o el fi­quen i tre­uen re­pe­ti­da­ment per la fi­nes­tra de l’es­ta­ble.

Sens dub­te, aquest no és el cas d’en Full Op­ti­ons ni de la Ju­na, que te­nen una agen­da ata­pe­ï­da. Re­cor­re­guts, salts, ro­da d’en­tre­na­ments i pas­se­jos amb la bri­da, en­tre des­cans i des­cans. Ca­da 30 di­es pas­sen una set­ma­na al seu ai­re en un prat, i a l’agost, tot el mes. “I tu, se­ràs mai un cam­pió?”, sem­bla que li de­ma­na al­tra ve­ga­da amb la mi­ra­da Mar­ci­al Par­ra. I en Cur­ro, d’una fa­mí­lia amb qua­tre ge­ne­ra­ci­ons de ge­nets de llegenda, diu com si l’ha­gués sen­tit: “En­ca­ra no sé fins on po­drà ar­ri­bar, però fi­xa-t’hi, Mar­ci­al, oi que és una cri­a­tu­ra pre­ci­o­sa?”.

Van al den­tis­ta més que les per­so­nes; te­nen cui­da­dors, mas­sat­gis­tes, te­ra­peu­tes i ali­ments per­so­na­lit­zats

Cur­ro Goyo­a­ga. El fill de l’únic cam­pió mun­di­al d’hí­pi­ca d’Es­pa­nya fo­to­gra­fi­ant-se amb en Full Op­ti­ons a les ins­tal·la­ci­ons del Re­ial Club de Polo de Barcelona

La his­tò­ria. El Re­ial Club de Polo va fer el pri­mer con­curs de salts el 1902 a la Ciu­ta­de­lla (la imat­ge cor­res­pon al car­tell de la se­go­na edi­ció).

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.