To­quem fer­ro

La Vanguardia (Català) - - SUMARI - Mà­rius Ca­rol DIRECTOR

TO­QUEM fer­ro, però el que sem­bla­va que se­ria un ini­ci de curs po­lí­tic ca­lent a Catalunya es­tà re­sul­tant una ober­tu­ra tem­pe­ra­da, en què el seny s’im­po­sa a la ir­res­pon­sa­bi­li­tat. El dis­curs del pre­si­dent Tor­ra del dia 4 no va plan­te­jar cap ul­ti­mà­tum, ni va ad­vo­car per la uni­la­te­ra­li­tat, ni va avan­çar desa­ca­ta­ments. La ma­ni­fes­ta­ció de l’On­ze de Se­tem­bre va ser im­pe­ca­ble i no va aca­bar amb ocu­pa­ci­ons d’es­pais pú­blics, com els més ra­di­cals ha­vi­en pro­po­sat a les xar­xes so­ci­als. Fins i tot hem vist com di­me­cres el PDECat pro­po­sa­va una mo­ció a fa­vor del di­à­leg dins de la le­ga­li­tat, a la qual ERC en prin­ci­pi do­na­va su­port i que, al fi­nal, es va re­but­jar per­què Pe­pe Za­ra­go­za va es­trè­nyer mas­sa els so­bi­ra­nis­tes en la se­va in­ter­ven­ció al Con­grés. Abans-d’ahir al ves­pre vam veu­re com dos mi­nis­tres del Go­vern cen­tral com­par­ti­en llot­ja al Li­ceu amb dos mem­bres del Con­sell Exe­cu­tiu. I com que, a més, els te­lè­fons ver­mells en­tre Barcelona i Ma­drid fun­ci­o­nen i els vi­at­ges d’alts càr­recs se suc­ce­ei­xen, es po­dria creu­re que la tar­dor se­rà menys tem­pes­tu­o­sa del que anun­ci­a­ven els me­te­o­rò­legs de la po­lí­ti­ca. Ni tan sols l’anun­ci d’“una atu­ra­da de pa­ís” no ha re­ei­xit, se­gu­ra­ment per­què el sen­tit co­mú re­co­ma­na no ar­ris­car amb de­ter­mi­na­des me­su­res de for­ça. So­bre­tot quan s’aca­ba de sa­ber que l’eco­no­mia ca­ta­la­na creix qua­tre dè­ci­mes per so­bre de la mit­ja­na es­pa­nyo­la, mal­grat que apun­ta un cert alen­ti­ment. És ve­ri­tat que res­ta la com­me­mo­ra­ció de l’1-O, en què el go­vern de Ra­joy va de­mos­trar malap­te­sa i im­pro­vi­sa­ció, fins al punt que les imat­ges d’aquell dia, amb la po­li­cia en­trant amb la por­ra a les es­co­les, han es­tat el mi­llor es­pot a fa­vor de l’in­de­pen­den­tis­me i con­tra l’Es­tat.

En aquest con­text, Pe­dro Sánc­hez cui­da les pa­rau­les, in­cre­men­ta els ges­tos i mi­ra d’abor­dar qües­ti­ons pen­dents. No hi ha so­lu­ci­ons mà­gi­ques, però nin­gú no es­pe­ra que el pres­ti­di­gi­ta­dor es po­si a re­par­tir gar­ro­ta­des amb la va­re­ta. Ni que el pú­blic l’hi tren­qui en dos.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.