So­ci­a­lis­tes sen­se com­ple­xos

L’au­ge de can­di­dats de l’ala es­quer­ra­na re­vo­lu­ci­o­na el Par­tit De­mò­cra­ta

La Vanguardia (Català) - - INTERNACIONAL - BEATRIZ NAVARRO Was­hing­ton. Cor­res­pon­sal

De­cla­rar-se so­ci­a­lis­ta ja no és el que era als Es­tats Units.

“No pa­ra­rem fins que tots els nens pu­guin anar de franc a l’es­co­la i la uni­ver­si­tat, fins que tot­hom tin­gui un sa­la­ri dig­ne”, afir­ma la can­di­da­ta de­mò­cra­ta al Con­grés pel dis­tric­te del Bronx, Ale­xan­dria Oca­sio-Cor­tez, men­tre a la ca­de­na Fox News –la pre­fe­ri­da de Trump– es pre­gun­ten, amb una cer­ta ex­ci­ta­ció, si el par­tit no ha per­dut el cap abra­çant una agen­da so­ci­a­lis­ta que, hor­ror, in­clou la cre­a­ció d’un sis­te­ma de sa­ni­tat uni­ver­sal, un sub­si­di d’atur i me­su­res de con­trol d’ar­mes.

“Vol con­ver­tir Flo­ri­da en Ve­ne­çu­e­la!”, as­se­gu­ra el re­pu­bli­cà Ron DeSan­tis del seu ri­val de­mò­cra­ta a la cur­sa per ser go­ver­na­dor de Flo­ri­da, An­drew Gi­llum, 39 anys, ne­gre, al­cal­de progressista de Ta­la­has­see, la ca­pi­tal de l’Es­tat, que pro­po­sa apu­jar els im­pos­tos a les em­pre­ses per fi­nan­çar la cons­tant­ment em­po­bri­da edu­ca­ció pú­bli­ca. Les pors agi­ta­des pel se­na­dor re­pu­bli­cà per Te­xas, Ted Cruz, són més sub­tils: “Vo­len que si­guem com Ca­li­fòr­nia, que men­gem to­fu, fem ser­vir si­li­co­na i ens te­nyim els ca­bells!” va dir so­bre el pro­gra­ma al seu ri­val, Be­to O’Rourke.

En al­tres temps, molts dels in­ter­pel·lats hau­ri­en re­ne­gat de l’eti­que­ta, però no pas als Es­tats Units de l’any 2018. L’es­tig­ma del ter­me, ta­bú i si­nò­nim de co­mu­nis­me du­rant la guer­ra fre­da, s’es­va­eix a poc a poc: per pri­me­ra ve­ga­da més de la mei­tat dels jo­ves dels Es­tats Units té una vi­sió més po­si­ti­va del so­ci­a­lis­me que del ca­pi­ta­lis­me, se­gons un son­deig pu­bli­cat a l’agost per Ga­llup (un 51% con­tra un 45%).

La res­pos­ta de dese­nes de can­di­dats de les pri­mà­ri­es de­mò­cra­tes per a les elec­ci­ons del no­vem­bre a qui els ano­me­nen so­ci­a­lis­tes ha es­tat o bé treu­re el car­net dels So­ci­a­lis­tes De­mo­crà­tics d’Amè­ri­ca –com Oca­sio-Cor­tez, dei­xe­bla de Ber­nie San­ders– o bé, en la ma­jo­ria de ca­sos, plan­tar ca­ra de la se­va agen­da i dei­xar que d’al­tres els po­sin les eti­que­tes. “Sí, em pre­sen­to com a so­ci­a­lis­ta. Soc un can­di­dat d’ex­tre­ma es­quer­ra. Vull ser un de­mò­cra­ta que re­al­ment de­fen­sa al­gu­na co­sa”, va res­pon­dre Frank- lin By­num, can­di­dat a jut­ge a Hous­ton. “El que hem après dels anys d’Oba­ma és que els re­pu­bli­cans ens di­ran so­ci­a­lis­tes fem el que fem, de ma­ne­ra que és mi­llor que els do­nem el so­ci­a­lis­me de de­bò”, de­fen­sa Cynt­hia Ni­xon, que es va pre­sen­tar a les pri­mà­ri­es per a go­ver­na­do­ra.

Cert, no han gua­nyat to­tes les elec­ci­ons a què s’han pre­sen­tat. Aques­ta set­ma­na Ni­xon ha per­dut a No­va York con­tra el po­de­rós An­drew Cu­o­mo. Tam­bé a Rho­de Is­land l’es­ta­blish­ment de­mò­cra­ta ha ven­çut la insurgència més li­be­ral i es­quer­ra­na. Però a es­ca­la local i es­ta­tal la no­va ona­da progressista s’obre pas de mi­ca en mi­ca, es­co­rant el par­tit a l’es­quer­ra, amb pro­pos­tes que es­gar­ri­fen molts vo­tants re­pu­bli­cans però que a Eu­ro­pa són part del pro­gra­ma bà­sic so­ci­al­de­mò­cra­ta.

Un es­tu­di del Was­hing­ton Post cal­cu­la­va fa unes set­ma­nes que un de ca­da sis can­di­dats de­mò­cra­tes a les elec­ci­ons del no­vem­bre ha tin­gut el su­port de grups d’ac­ció ne­ta­ment pro­gres­sis­tes. En­ca­ra que nu­mè­ri­ca­ment no si­guin tants, la se­va ener­gia i les se­ves vic­tò­ri­es a tots els ni­vells (local, es­ta­tal, fe­de­ral) es­tà pro­vo­cant una re­vo­lu­ció in­ter­na al Par­tit De­mò­cra­ta, un canvi que s’es­tà desen­vo­lu­pant en

Els jo­ves te­nen una vi­sió més po­si­ti­va del so­ci­a­lis­me que del ca­pi­ta­lis­me

Tot i que mi­no­ri­ta­ri, l’au­ge de l’ala ra­di­cal es­tà mo­vent els de­mò­cra­tes a l’es­quer­ra

El males­tar pels can­vis eco­nò­mics i so­ci­als és clau en la mo­bi­lit­za­ció

pa­ral·lel a la xi­fra rè­cord de par­ti­ci­pa­ció de do­nes i mi­no­ri­es.

La pres­sió de l’ala més ra­di­cal ja ha obli­gat els can­di­dats de cen­tre a de­fen­sar ac­ti­tuds més pro­gres­sis­tes, com l’ex­pan­sió de Me­di­ca­re i Me­di­caid per avan­çar cap a una sa­ni­tat pú­bli­ca uni­ver­sal o un sa­la­ri mí­nim de 15 dò­lars l’ho­ra. Els de­mò­cra­tes amb més car­tes per com­pe­tir per la desig­na­ció pre­si­den­ci­al del 2020 tam­bé són po­lí­tics amb un per­fil més progressista, com Eli­za­beth War­ren, Ka­ma­la Har­ris o Cory Bo­oker.

La vic­tò­ria d’Oca­sio-Cor­tez al juny va ser un toc d’aten­ció per a l’es­ta­blish­ment del par­tit. So­ta el le­ma “no tots els de­mò­cra­tes som iguals”, la jo­ve his­pa­na va des­ban­car per sor­pre­sa un ve­te­rà a qui nin­gú no ha­via dis­pu­tat l’es­có en 14 anys. L’apa­rell del par­tit va en­cen­dre el se­nyal d’alar­ma du­rant l’es­tiu i el que s’ha vist des­prés es que la di­rec­ció ha po­sat més di­ners i més es­for­ços per neu­tra­lit­zar els can­di­dats es­quer­rans.

La de­mo­crà­cia cor­po­ra­ti­va dels Es­tats Units con­ti­nua te­nint bo­na sa­lut, però un dels punts en co­mú de la no­va for­na­da de lí­ders pro­gres­sis­tes és el seu re­buig de les do­na­ci­ons d’em­pre­ses i lob­bi­es. Un to­tal de 111 can­di­dats de­mò­cra­tes han re­but­jat con­tri­bu­ci­ons d’em­pre­ses i Sú­per PAC (a l’an­te­ri­or ci­cle elec­to­ral van ser tres).

Per a molts can­di­dats, el re­buig dels di­ners cor­po­ra­tius i la cor­rup­ció as­so­ci­a­da ha es­tat un mis­sat­ge clau. “Qu­e­deu-vos amb els vos­tres male­ïts di­ners, no tre­ba­llo per a vos­al­tres!”, diu en un ví­deo Max Ro­se, can­di­dat al Con­grés. Dò­lar a dò­lar, mit­jan­çant pe­ti­tes do­na­ci­ons par­ti­cu­lars, el te­xà O’Rourke ha acon­se­guit re­cap­tar més di­ners que Cruz mit­jan­çant con­tri­bu­ci­ons d’em­pre­ses i me­ga­do­nants. Tam­bé les ha re­but­jat Ayan­na Pres­ley, una al­tra es­tre­lla del nou mo­vi­ment, que aca­ba de des­ban­car a Bos­ton una vella glò­ria de­mò­cra­ta a les pri­mà­ri­es al Con­grés.

“És una llui­ta de Da­vid con­tra Go­li­at. Ells te­nen di­ners or­ga­nit­zats, però nos­al­tres te­nim gent or- ga­nit­za­da. Ca­da vic­tò­ria és du­ra, però es­tem gua­nyant i so­bre­tot al ni­vell de ba­se, local, on hi ha menys aten­ció me­di­à­ti­ca però pots te­nir més im­pac­te”, afir­ma Rob Duf­fey, de l’agru­pa­ció progressista Working Fa­mi­li­es, sor­gi­da a No­va York fa cinc anys.

El gir ide­o­lò­gic in­tern al par­tit és una rup­tu­ra amb la po­lí­ti­ca de mo­de­ra­ció dels anys de Ba­rack Oba­ma i Bill Clin­ton, que va ser una re­ac­ció als fra­cas­sos elec­to­rals en­tre 1968 i 1993, anys en què no­més hi va ha­ver un pre­si­dent de­mò­cra­ta, Jimmy Car­ter (1977-1981).

Per què ara? Part de l’ex­pli­ca­ció és la in­sa­tis­fac­ció que va dei­xar a certs sec­tors del par­tit la der­ro­ta de San­ders a les pri­mà­ri­es pre­si­den­ci­als del 2016. Tam­bé el re­buig de la fi­gu­ra i les po­lí­ti­ques de Do­nald Trump. Però el punt que des­ta­quen amb més for­ça com a re­vul­siu des de les agru­pa­ci­ons pro­gres­sis­tes és el males­tar per la si­tu­a­ció eco­nò­mi­ca, so­ci­al i ra­ci­al als Es­tats Units. “La cau­sa clau és que l’eco­no­mia s’ha trans­for­mat per be­ne­fi­ci­ar ca­da ve­ga­da menys gent, que la clas­se mit­ja­na des­a­pa­reix i les em­pre­ses con­cen­tren to­ta la ri­que­sa”, afir­ma Na­sim Thom­son, co­fun­da­do­ra de Jus­ti­ce De­mo­crats, grup cre­at el 2017 per se­gui­dors de Ber­nie San­ders.

El re­sul­tat dels de­bats in­terns en els de­mò­cra­tes és un car­tell elec­to­ral més di­vers que mai. ¿Fun­ci­o­na­rà al no­vem­bre, quan els que vo­tin no si­guin no­més les ba­ses del par­tit si­nó tot l’elec­to­rat? “El nos­tre èxit re­si­deix en la capa­ci­tat per mo­bi­lit­zar la gent que pot vo­tar i no vo­ta, gent ig­no­ra­da per l’es­ta­blish­ment”, afir­ma Da­vid Ru­hal­de, del grup Our Re­vo­lu­ti­on, una xar­xa nas­cu­da el 2015 i que té 600 as­so­ci­a­ci­ons afi­li­a­des. “La te­o­ria que ens hem de que­dar al cen­tre ha ero­si­o­nat el par­tit. Es pot veu­re ob­jec­ti­va­ment. Els úl­tims deu anys hem per­dut mil es­cons a ni­vell es­ta­tal i fe­de­ral. Que no em di­guin que és ar­ris­cat can­vi­ar el que fem”, re­ma­ta Thom­son.

JOE RAEDLE / AFP

An­drew Gui­llum, al­cal­de de­mò­cra­ta de Ta­lla­has­see, se­rà el can­di­dat de­mò­cra­ta a go­ver­na­dor de Flo­ri­da

MARY ALTAFFER / AP

Ju­lia Sa­la­zar (dre­ta), del grup So­ci­a­lis­tes De­mo­crà­tics, ha gua­nyat aques­ta set­ma­na les pri­mà­ri­es per al Se­nat de l’es­tat de No­va York

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.