Marx és ben viu a La Cour­neu­ve

Els co­mu­nis­tes fran­ce­sos atre­uen mig mi­lió de per­so­nes a la fes­ta de ‘L’Hu­ma­ni­té’, que ce­le­bren des del 1930

La Vanguardia (Català) - - INTERNACIONAL - EUSEBIO VAL

Karl Marx ne­ga que es­ti­gui mort. Ho fa, amb un gest di­ver­tit, des de l’es­fe­ra d’un re­llot­ge de pol­se­ra que es ven bé aquest any, per 50 eu­ros, a la fes­ta de L’Hu­ma­ni­té. L’au­tor d’El ca­pi­tal tam­bé ser­veix de re­clam per a uns apa­rells de re­càr­re­ga de te­lè­fons mò­bils, a 25 eu­ros. El com­pra­dor pot tri­ar, com a al­ter­na­ti­va, les efí­gi­es de Le­nin o el Che Gu­e­va­ra. La fes­ta de L’Hu­ma­ni­té ,o Fê­te

de l’Hu­ma, és la gran ker­mes­se anu­al que or­ga­nit­za el Par­tit Co­mu­nis­ta Fran­cès (PCF) des del 1930. Por­ta el nom del di­a­ri ho­mò­nim. La reu­nió du­ra tres di­es i es fa a La Cour­neu­ve, un mu­ni­ci­pi de la pe­ri­fè­ria del nord de Pa­rís. Va co­men­çar di­ven­dres i aca­ba avui. S’es­pe­ra l’as­sis­tèn­cia de mig mi­lió de per­so­nes, una pre­vi­sió gens exa­ge­ra­da ve­ient les ri­ua­des de gent que ar­ri­ben a peu des de l’es­ta­ció de tren.

La fes­ta in­clou con­certs, atrac­ci­ons per a nens i de­bats po­lí­tics. Ahir al mig­dia, al gran en­ve­lat ba­te­jat com a “àgo­ra”, dese­nes de per­so­nes se­guien una sa­be­ru­da dis­cus­sió fi­lo­sò­fi­ca so­bre “el sen­tit de la his­tò­ria amb Marx”.

Un dels par­ti­ci­pants de­ia que el pa­re del co­mu­nis­me “és un pen­sa­dor del que és pos­si­ble” i aler­ta­va de “no co­me­tre l’er­ror de ta­llar les se­ves ide­es com si fos una llon­ga­nis­sa”, ja que cal en­ten­dre­les com un tot.

A la Fê­te de l’Hu­ma as­sis­teix un pú­blic va­ri­at i in­ter­ge­ne­ra­ci­o­nal. Als més jo­ves els sol in­teres­sar més la música i la mar­xa nocturna. Es pot acam­par els tres di­es en un càm­ping pro­per. En­tre el pú­blic ve­te­rà pre­do­mi­nen els més cons­ci­en­ci­ats, els nos­tàl­gics de ve­lles ba­ta­lles de l’es­quer­ra. Aquest és el cas d’en Khod­ja, sin­di­ca­lis­ta ju­bi­lat, de 66 anys i ori­gen al­ge­rià, que va anar a La Cour­neu­ve des de Ca­lais. En Khod­ja es va mos­trar molt crí­tic amb Ma­cron: “Com a vell mi­li­tant, el que em pro­vo­ca mal de pan­xa és veu­re com es van per­dent con­ques­tes so­ci­als, pam a pam, avui els pen­si­o­nis­tes, de­mà els as­sa­la­ri­ats. De­s­a­pa­rei­xe­rà l’es­pe­ci­fi­ci­tat fran­ce­sa”.

La pro­tes­ta con­tra l’es­tra­tè­gia del pre­si­dent ac­tu­al és un leit­mo­tiv dels con­gre­gats. “No hi ha una ma­jo­ria que apro­vi una po­lí­ti­ca ul­tra­li­be­ral ni una con­cen­tra­ció de po­ders per dur-la a ter­me”, va afir­mar el director de L’Hu­ma­ni­té i eu­ro­di­pu­tat, Pa­trick Le Hya­ric. El pe­ri­o­dis­ta va cons­ta­tar “el con­text ge­o­po­lí­tic to­tal­ment nou” –en al·lu­sió als go­verns ac­tu­als a Hon­gria, Polònia, Ità­lia i al­tres pa­ï­sos–, amb “for­ces fos­ques, que crè­iem ar­ra­co­na­des a la pe­ri­fè­ria del de­bat i del po­der, que gua­nyen ter­reny fins al cim dels es­tats”.

Tam­poc els plans anun­ci­ats re­cent­ment per Ma­cron per com­ba­tre la po­bre­sa no con­ven­cen, òb­vi­a­ment, els vells co­mu­nis­tes. Con­si­de­ren que són una ce­ri­mò­nia de dis­trac­ció, una ma­ne­ra de dis­si­mu­lar, un gest de bo­na vo­lun­tat que no can­vi­a­rà gens la lí- nia eco­nò­mi­ca del pre­si­dent.

La fes­ta de La Cour­neu­ve es­tà con­ce­bu­da per en­din­sar-se en la cons­ci­èn­cia po­lí­ti­ca dels par­ti­ci­pants. És una fi­ra ide­o­lò­gi­ca d’es­quer­ra, amb ele­ments gai­re­bé de ca­ri­ca­tu­ra, com els re­llot­ges de Marx. Se­gu­ra­ment no po­dria exis­tir, amb aques­ta mi­da, a cap al­tre pa­ís que no fos Fran­ça. Però, al­ho­ra, té ca­lat his­tò­ric. Hi ha fins i tot un es­tand bas­tant gran, amb pro­fu­sió de lli­bres, de­di­cat a rei­vin­di­car la Co­mu­na de Pa­rís, la in­sur­rec­ció del 1871, su­fo­ca­da a ma­ta­de­go­lla.

Les sec­ci­ons del PCF de tots els de­par­ta­ments fran­ce­sos dis­po­sen del seu es­pai. A la car­pa de l’Al­ta Ga­ro­na (To­lo­sa de Llen­gua­doc) es re­cor­da el dra­ma dels re­pu­bli­cans es­pa­nyols exi­li­ats des­prés de la Guer­ra Ci­vil. A la dels Pi­ri­neus Ori­en­tals, que in­clou la Catalunya fran­ce­sa, on ser­vei­xen pa amb to­mà­quet, trui­ta de pa­ta­tes i pe­brots de Pa­drón, han col·lo­cat al­guns lla­ços grocs de so­li­da­ri­tat amb els lí­ders ca­ta­lans pre­sos. Ni­colás Gar­cía Be­nai­ges, se­cre­ta­ri co­mu­nis­ta a Per­pi­nyà i exal­cal­de d’El­na, fa pocs di­es va anar a la pre­só de Lle­do­ners i va vi­si­tar els in­terns. “La in­de­pen­dèn­cia és un afer dels ca­ta­lans, però la de­mo­crà­cia és un afer de tots”, va co­men­tar Gar­cía Be­nai­ges. “No hi hau­rà so­lu­ció sen­se un re­fe­rèn­dum que in­te­gri to­tes les op­ci­ons”, va agre­gar.

A La Cour­neu­ve, la re­fle­xió in­tel·lec­tu­al i po­lí­ti­ca no es­tà re­nyi­da amb el bon men­jar. Da­vant l’en­ve­lat del de­par­ta­ment de la Gi­ron­da (Bor­deus), un grup d’amics es crus­pi­en, a l’ho­ra del di­nar, unes os­tres amb vi blanc.

“Amb tot el res­pec­te, no els sem­bla una mi­ca con­tra­dic­to­ri ser d’es­quer­res i, en una oca­sió com aques­ta, men­jar os­tres?”, els pre­gun­tem, amb una bar­re­ja d’in­ge­nu­ï­tat i pro­vo­ca­ció.

“No hi ha res gai­re bo­nic per a la clas­se obre­ra!”, va con­tes­tar, de bon hu­mor, Ka­tri­ne Ba­lles­ter, que va re­cor­dar que man­lle­va­va la fra­se d’una cè­le­bre vi­nye­ta de Ge­or­ges Wo­link­si, un dels mem­bres de la redac­ció del set­ma­na­ri sa­tí­ric Char­lie Heb­do as­sas­si­nats en l’atemp­tat gi­ha­dis­ta de ge­ner del 2015.

Va ser un re­cord trà­gic en una ker­mes­se que sap con­ci­li­ar la cons­ci­èn­cia crí­ti­ca i l’epi­cu­re­is­me, un còc­tel molt fran­cès.

“No hi ha res gai­re bo­nic per a la clas­se obre­ra”, es jus­ti­fi­ca una as­sis­tent men­tre es crus­peix unes os­tres

A l’en­ve­lat dels co­mu­nis­tes de la Catalunya fran­ce­sa hi han col·lo­cat al­guns lla­ços grocs

CHRISTOPHE ARCHAMBAULT / AFP

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.