La sort d’Id­lib es­tà ti­ra­da

L’úl­tim en­cla­va­ment si­rià en mans de la insurgència is­la­mis­ta es pre­pa­ra per a la ba­ta­lla fi­nal

La Vanguardia (Català) - - INTERNACIONAL - TOMÁS ALCOVERRO

En­ca­ra que es van pu­bli­cant de­talls del que pot ser la ba­ta­lla fi­nal, tan­tes ve­ga­des anun­ci­a­da d’Id­lib, úl­tim bas­tió i re­fu­gi dels grups gi­ha­dis­tes i re­bels si­ri­ans, l’es­ce­na­ri mi­li­tar con­ti­nua sent molt con­fús. Les úl­ti­mes pa­rau­les del cap de la di­plo­mà­cia rus­sa, l’in­fa­ti­ga­ble Ser­guei Lav­rov, se­gons les quals no es du­rà a ter­me en­ca­ra una àm­plia ofen­si­va si­ri­a­na i el seu go­vern fa­rà tot el pos­si­ble per pro­te­gir la po­bla­ció d’Id­lib, ex­pres­sen amb clare­dat que con­ti­nu­en les ne­go­ci­a­ci­ons per con­ci­li­ar in­teres­sos di­ver­gents amb Tur­quia a fi d’evi­tar una ca­tàs­tro­fe com la de la ciutat d’Alep.

Un as­salt a ma­ta­de­go­lla pro­vo­ca­ria, a més, un es­fe­re­ï­dor èxo­de de cen­te­nars de mi­lers de per­so­nes que trac­ta­ri­en d’ar­ri­bar a Tur­quia i que tor­na­ri­en a ser una ame­na­ça per a les fron­te­res d’Eu­ro­pa.

Els meus in­ter­lo­cu­tors de Da­masc, si bé do­nen per fet que és ine­luc­ta­ble l’atac de l’exèr­cit si­rià ava­lat per Rús­sia, di­fe­rei­xen so­bre quan es du­ria a ter­me aquest an­he­lat i te­mut epi­so­di bèl·lic. “La guer­ra de Sí­ria ja ha es­tat gua­nya­da –afir­ma Thi­erry Mis­san, es­crip­tor fran­cès es­ta­blert des de fa dè­ca­des en aques­ta ca­pi­tal– i no crec que si­gui tan im­por­tant el dia de la ba­ta­lla”.

El mi­nis­tre de Tu­ris­me, se­gons les se­ves prò­pi­es pa­rau­les a la fi­ra internacional de Da­masc, re­co­nei­xia que “tot­hom es­pe­ra la sort d’Id­lib”.

Quan el mes de ge­ner del 2017 va con­clou­re la llar­ga ba­ta­lla d’Alep, ini­ci­a­da qua­tre anys abans, un dels set­ges ur­bans més llargs de la his­tò­ria con­tem­po­rà­nia, vaig pre­sen­ci­ar la sor­ti­da dels seus com­ba­tents i fa­mi­li­ars, que en au­to­bu­sos pin­tats de verd, es van en­ca­mi­nar cap al nord, cap a Id­lib, el seu únic re­fu­gi, cap a la fron­te­ra tur­ca.

Cap a on po­dri­en anar, ara, els guer­ri­llers de Tah­rir al-Xam i al­tres grups ra­di­cals is­là­mics? Quin ca­mí els que­da als gi­ha­dis­tes txet­xens, af­ga­ne­sos i oc­ci­den­tals que van co­men­çar a ar­ri­bar a Sí­ria el 2012, es van ca­sar i van for­mar aquí la se­va fa­mí­lia i que ara tots re­but­gen?

El pe­ri­o­dis­ta d’una agèn­cia ofi­ci­al si­ri­a­na es­pe­cu­la­va so­bre la pos­si­bi­li­tat d’“es­ta­blir ponts ae­ris des d’al­gun ae­rò­drom turc en di­rec­ció al Ie­men per­què els sau­di­tes no vo­len re­nun­ci­ar a aquests aguer­rits com­ba­tents els i po­dri­en uti­lit­zar allà en els camps de ba­ta­lla”.

He es­crit so­vint que la guer­ra de Sí­ria és una guer­ra a por­ta tan­ca­da, una guer­ra de pro­pa­gan­da i desin­for­ma­ció on el ter­ri­to­ri sot­mès al tè­tric Es­tat Is­là­mic es va con­ver­tir en un forat in­for­ma­tiu im­pe­ne­tra­ble.

Com ha pas­sat en an­te­ri­ors oca­si­ons, per exem­ple a Alep, les as­se­ve­ra­ci­ons so­bre la uti­lit­za­ció d’ar­mes quí­mi­ques pel go­vern de Da­masc te­nen lloc, una ve­ga­da i una al­tra, com si es trac­tés d’un re­flex au­to­mà­tic. En el con­tra­a­tac go­ver­na­men­tal s’acu­sa els re­bels d’im­mi­nents atacs quí­mics. Agèn­ci­es d’in­for­ma­ció si­ri­a­nes i ira­ni­a­nes van di­fon­dre no­tí­ci­es, ví­de­os rus­sos, que as­se­gu­ren que el grup Tah­rir al-Xam ha gra­vat cin­tes, mos­trant nens com a víc­ti­mes dels ga­sos a fi d’acu­sar el rè­gim de Da­masc d’ha­ver per­pe­trat un atac amb clor con­tra la po­bla­ció d’Id­lib.

En­ca­ra que la se­va sort no es­tà ti­ra­da, a Da­masc es par­la ca­da ve­ga­da més del fu­tur una ve­ga­da aca­bi la guer­ra, i el ma­teix fa l’ONU, que ha reu­nit a Gi­ne­bra a una dese­na de na­ci­ons –l’ano­me­nat Grup de Con­tac­te– que ha con­vi­dat a par­ti­ci­par en la con­fec­ció d’una no­va Cons­ti­tu­ció que per­me­ti con­vo­car unes elec­ci­ons lliu­res.

A la fi­ra de Da­masc, re­pre­sa l’any pas­sat des­prés d’ha­ver es­tat sus­pe­sa a cau­sa del con­flic­te hi han par­ti­ci­pat 25 pa­ï­sos en­tre els quals so­bre­sor­ti­en els pa­ve­llons de Rús­sia i l’Iran, els grans ali­ats de Sí­ria.

El pri­mer dia, els res­pon­sa­bles van afir­mar ha­ver ve­nut 350.000 en­tra­des. Per la se­va ex­ten­sa su­per­fí­cie de mo­derns pa­ve­llons des­ti­nats a l’au­to­mò­bil, a pro­duc­tes in­dus­tri­als, in­for­mà­tics, al tu­ris­me, en­tre jar­dins i sor­ti­dors d’ai­gua, de­am­bu­la­ven els vi­si­tants. En una ro­ton­da fla­me­ja­ven ban­de­res àrabs, asi­à­ti­ques, lla­ti­no­a­me­ri­ca­nes i al­gu­na al­tra eu­ro­pea, a part de la rus­sa, com la txe­ca o l’aus­trí­a­ca, els go­verns de les quals man­te­nen els seus am­bai­xa­dors a Da­masc tot i el boi­cot di­plo­mà­tic eu­ro­peu.

El prin­ci­pal te­ma d’aques­ta fi­ra ha es­tat la re­cons­truc­ció per­què l’es­tra­tè­gia adop­ta­da pels di­ri­gents si­ri­ans, és em­pren­dre l’obra –una em­pre­sa que no se­rà gens fà­cil per les san­ci­ons in­ter­na­ci­o­nals– en­ca­ra que la guer­ra no ha­gi aca­bat i que­di pen­dent la sort d’Id­lib.

Rús­sia i Tur­quia ne­go­ci­en amb Sí­ria com i quan és el mo­ment per ata­car la pro­vín­cia re­bel d’Id­lib

AP

Més bom­bes El po­ble de Ho­beit, a la pro­vín­cia d’Id­lib, ja va ser bom­bar­de­jat di­lluns pas­sat per l’exèr­cit si­rià, se­gons re­flec­teix aques­ta imat­ge que van di­fon­dre els cas­cos blancs

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.