Les tres te­sis

La Vanguardia (Català) - - POLÍTICA - En­ric Ju­li­a­na

Pocs me­sos des­prés de l’en­tra­da en es­ce­na de Po­dem, en les elec­ci­ons eu­ro­pe­es del maig del 2014, un alt càr­rec del go­vern de Ma­ri­a­no Ra­joy va en­car­re­gar un de­ta­llat in­for­me so­bre les te­sis doc­to­rals de Pa­blo Igle­si­as, Íñi­go Er­re­jón i Ju­an Car­los Mo­ne­de­ro, la troi­ca que en aquells mo­ments en­cap­ça­la­va el par­tit li­la. Una in­ves­ti­ga­ció in­tel·lec­tu­al. No bus­ca­ven pla­gis, ni er­rors: vo­li­en sa­ber quin era el tim­bre i el gruix d’aquells jo­ves que es­ta­ven al­te­rant el tau­ler po­lí­tic es­pa­nyol. Tar­dor del 2014. En aquell mo­ment, en ple es­càn­dol de les tar­ge­tes black a Ma­drid, el nou par­tit de l’es­quer­ra as­so­lia una pro­jec­ció de vot d’un 25%, i al­gu­nes en­ques­tes el si­tu­a­ven en pri­mer lloc.

Vo­li­en sa­ber de quin peu cal­ça­ven els tres te­nors. La te­si doc­to­ral d’Igle­si­as ver­sa so­bre les mo­bi­lit­za­ci­ons an­ti­glo­ba­lit­za­ció (Mul­ti­tud i ac­ció col·lec­ti­va post­na­ci­o­nal. Un es­tu­di com­pa­rat dels deso­be­di­ents: d’Ità­lia a Ma­drid. 2000-2005). Er­re­jón va in­ves­ti­gar la cons­truc­ció del dis­curs po­lí­tic du­rant el pri­mer man­dat d’Evo Mo­ra­les a Bo­lí­via, pa­ís on va viu­re du­rant me­sos (La llui­ta per l’he­ge­mo­nia du­rant el pri­mer Go­vern del MAS a Bo­lí­via (2006-2009): una anà­li­si dis­cur­si­va). La te­si de Mo­ne­de­ro, ela­bo­ra­da a Ale­ma­nya, trac­ta so­bre un dels es­de­ve­ni­ments cru­ci­als de la his­tò­ria eu­ro­pea re­cent: “Cau­ses de la dis­so­lu­ció de la Re­pú­bli­ca De­mo­crà­ti­ca Ale­ma­nya: l’ab­sèn­cia de le­gi­ti­mi­tat, 19491989”. Els va fal­tar ava­lu­ar la te­si de Pa­blo Ec­he­ni­que, doc­tor en Fí­si­ca i ex­pert en Qu­í­mi­ca com­pu­ta­ci­o­nal: Una es­tra­tè­gia fí­si­ca i re­duc­ci­o­nis­ta de pe­tits pèp­tids a pro­te­ï­nes. Mè­to­des i

po­ten­ci­als, redac­ta­da en an­glès. Un cop exa­mi­na­des les tres te­sis, l’ofi­ci­al que ha­via en­car­re­gat la in­ves­ti­ga­ció aca­dè­mi­ca va treu­re les se­ves con­clu­si­ons i les va co­mu­ni­car a la Mon­cloa: “Són gent pre­pa­ra­da. Igle­si­as és el més po­lí­tic dels tres; Er­re­jón, el més te­ò­ric, i Mo­ne­de­ro pot ser que si­gui el més pe­ri­llós”.

Qua­tre anys des­prés no hi ha cap me­na de dub­te que Po­dem ha ir­ra­di­at for­ta­ment la po­lí­ti­ca d’aquest pa­ís. N’ha mo­di­fi­cat el llen­guat­ge: dis­cur­sos molt més di­rec­tes, amb pun­tes d’agres­si­vi­tat; uti­lit­za­ció in­ten­si­va de les xar­xes so­ci­als. N’ha re­to­cat l’es­til: im­pe­ri de la in­for­ma­li­tat, fo­ra cor­ba­tes. I n’ha can­vi­at el mè­to­de: de­fi­ni­ti­va pro­li­fe­ra­ció de les elec­ci­ons pri­mà­ri­es, a les quals ni tan sols ha po­gut re­sis­tir-se el Par­tit Po­pu­lar, amb els re­sul­tats cone­guts aquest es­tiu. L’ac­tu­al pai­sat­ge po­lí­tic es­pa­nyol –i tam­bé el ca­ta­là– por­ta el se­gell de Po­dem en molts dels seus fo­to­gra­mes. El ban­quer Jo­an Oliu va ser un dels pri­mers a cap­tar la pro­fun­di­tat del fe­no­men, quan va ad­ver­tir pú­bli­ca­ment que a Es­pa­nya li fal­ta­va un “Po­dem de dre­tes”. Una for­ça re­no­va­do­ra capaç d’in­ter­cep­tar el males­tar de les no­ves ge­ne­ra­ci­ons i ca­na­lit­zar-la pel ca­mí de l’or­dre. A fi­nals del 2015 Ar­tur Mas i els seus col·la­bo­ra­dors, atra­pats per les exi­gèn­ci­es de la CUP, van veu­re clar que no se la po­di­en ju­gar amb una re­pe­ti­ció d’elec­ci­ons. Ada Co­lau aca­ba­va de con­que­rir l’al­cal­dia de Barcelona i a l’efec­te Po­dem no­més li fal­ta­va en­trar al Par­la­ment de Catalunya. Aques­ta ve­ga­da ERC no es dei­xa­ria en­ga­bi­ar en una co­a­li­ció uni­tà­ria amb els con­ver­gents. Aler­ta, tri­par­tit! Mas va fer el seu cè­le­bre “pas al cos­tat” –un fe­no­me­nal pas en­re­re– i, de la nit al dia,

Car­les Puig­de­mont es va veu­re in­ves­tit pre­si­dent de la Ge­ne­ra­li­tat. Sem­bla que ha­gi pas­sat una eter­ni­tat.

Pe­dro Sánc­hez, ahir cen­tris­ta, ara gai­re­bé es­quer­rà, sem­pre llui­ta­dor, va re­con­que­rir la se­cre­ta­ria ge­ne­ral del PSOE in­ter­pre­tant la me­lo­dia de Po­dem a les pri­mà­ri­es del 2017. Era la música que vo­li­en es­col­tar les ba­ses del par­tit des­prés de tan­tes ba­ra­lles en­tre pa­res i fills en mol­tes fa­mí­li­es de tra­di­ció so­ci­a­lis­ta. Sánc­hez va pre­sen­tar la mo­ció de cen­su­ra a Ra­joy em­pès per Igle­si­as i ara go­ver­na amb l’as­pi­ra­dor po­sat so­bre els cinc mi­li­ons de vots de Po­dem. Molts so­ci­a­lis­tes de­ce­buts es­tan tor­nant a ca­sa, di­uen les en­ques­tes. És el mi­ra­cle del Va­lle de los Ca­í­dos.

La te­si doc­to­ral de Sánc­hez tam­bé va ser re­vi­sa­da fa temps, amb al­tres pro­pò­sits. Ja ho de­ia

Giu­lio An­dre­ot­ti: “Hi ha amics, ene­mics, ene­mics mortals i com­panys de par­tit”. En el mo­ment més crí­tic de la llui­ta dins del PSOE, a Sánc­hez li van pas­sar els ra­jos X i, si hi van tro­bar al­gu­na co­sa, no te­nia prou for­ça per tom­bar-lo. Gent de l’en­torn so­ci­a­lis­ta par­la­va mala­ment de la te­si doc­to­ral de Sánc­hez, però en­mig de la ba­ta­lla in­ter­na més du­ra que ha vis­cut el Par­tit So­ci­a­lis­ta les úl­ti­mes dè­ca­des nin­gú no es va atre­vir a llan­çar-li la te­si pel cap. No hi ha­via mu­ni­ció dis­po­ni­ble. El lí­der so­ci­a­lis­ta sa­bia des de fa temps que la se­va te­si doc­to­ral es­ta­va so­ta ob­ser­va­ció. I tam­bé sa­bia que un dia l’ata­ca­ri­en per aquest flanc.

L’atac ha tin­gut lloc aques­ta set­ma­na, amb més so­roll que bo­na pun­te­ria. Al­bert Ri­ve­ra, molt in­qui­et des­prés de l’elec­ció de Pa­blo Ca­sa­do com a nou lí­der del Par­tit Po­pu­lar, va in­ter­pre­tar la di­mis­sió de la mi­nis­tra Car­men Mon­tón com una mag­ní­fi­ca opor­tu­ni­tat. L’es­càn­dol dels màs­ters ofe­ria a Ciu­ta­dans un òp­tim arc nar­ra­tiu. Col·lo­cant so­ta sos­pi­ta la te­si de Sánc­hez aug­men­ta­va la pres­sió so­bre el pro­ble­mà­tic màster de Ca­sa­do, set­ma­nes abans que el Tri­bu­nal Su­prem de­ci­dei­xi si sot­met a in­ves­ti­ga­ció aques­ta qües­tió

Dos al preu d’un. Un càl­cul gai­re­bé per­fec­te que el di­a­ri

ABC ha es­pat­llat acu­sant er­rò­ni­a­ment Sánc­hez de pla­gi. En l’era di­gi­tal exis­tei­xen ins­tru­ments per me­su­rar el pla­gi, i el po­lí­graf ha ex­cul­pat el pre­si­dent, que en aquests mo­ments pot re­cu­pe­rar la ini­ci­a­ti­va. La ma­ni­o­bra ha fra­cas­sat, però el fu­se­llat­ge del Go­vern ha pa­tit danys. És un fu­se­llat­ge vul­ne­ra­ble. El temps de grà­cia del Go­vern dels 84 s’ha fos. El fu­se­llat­ge so­ci­a­lis­ta és fe­ble, però Sánc­hez no és Bam­bi.

Les te­sis d’Igle­si­as, Er­re­jón i Mo­ne­de­ro van ser es­cru­ta­des el 2014 a fi de conèi­xer l’ADN de Po­dem

L’er­rò­nia acu­sa­ció de pla­gi ha tren­cat la ma­ni­o­bra con­tra Sánc­hez, que ara cau so­bre Ca­sa­do

MARINA GUILLÉN / EFE

Les te­sis de Po­dem. El 2014 el PP va po­sar la lu­pa so­bre les te­sis de Pa­blo Igle­si­as, Íñi­go Er­re­jón i Ju­an Car­los Mo­ne­de­ro

KIKO HUESCA / EFE

EMILIA GUTIÉRREZ

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.