Al­gú con­tro­la la qua­li­tat de les uni­ver­si­tats?

La Vanguardia (Català) - - POLÍTICA - Mar­tí Ca­sa­de­sús Fa M. CA­SA­DE­SÚS FA, director de l’Agèn­cia per a la Qua­li­tat del Sis­te­ma Uni­ver­si­ta­ri de Catalunya (AQU Catalunya)

Les agèn­ci­es de qua­li­tat uni­ver­si­tà­ria són les que s’en­car­re­guen d’ava­lu­ar ex­ter­na­ment les uni­ver­si­tats. Ara bé, si ens ho pre­gun­tem és per­què els dar­rers di­es, i me­sos, un con­junt de fets han si­tu­at l’ac­tu­a­li­tat en aquest te­ma, tot qües­ti­o­nant la pro­fes­si­o­na­li­tat i la dig­ni­tat ins­ti­tu­ci­o­nal de les uni­ver­si­tats.

La qua­li­tat és res­pon­sa­bi­li­tat de ca­da uni­ver­si­tat, que dis­po­sa de me­ca­nis­mes in­terns per as­se­gu­rar-la. Aquests me­ca­nis­mes hau­ri­en d’evi­tar as­pec­tes com els can­vis in­jus­ti­fi­cats en les ac­tes d’un es­tu­di­ant o la con­va­li­da­ció d’as­sig­na­tu­res sen­se que hi ha­gi una cor­res­pon­dèn­cia aca­dè­mi­ca clara.

Les agèn­ci­es de qua­li­tat som les res­pon­sa­bles de vet­llar ex­ter­na­ment per la qua­li­tat uni­ver­si­tà­ria, i ho fem ava­lu­ant els plans d’es­tu­di abans no s’ini­ci­ïn, ava­lu­ant pe­ri­ò­di­ca­ment ca­das­cun dels es­tu­dis mit­jan­çant una vi­si­ta d’ex­perts aca­dè­mics i ava­lu­ant els cur­rí­cu­lums dels pro­fes­sors. Tot ple­gat, amb dos prin­ci­pis fo­na­men­tals: la in­de­pen­dèn­cia –mit­jan­çant ex­perts ex­terns sen­se con­flic­te d’in­teres­sos que tre­ba­llen de ma­ne­ra col·le­gi­a­da– i la trans­pa­rèn­cia, amb la pu­bli­ca­ció dels re­sul­tats de les ava­lu­a­ci­ons.

A Catalunya els dar­rers anys hem ava­lu­at unes 1.200 no­ves ti­tu­la­ci­ons, un 95% fa­vo­ra­bles; hem vi­si­tat ex­ter­na­ment 800 ti­tu­la­ci­ons, un 73% fa­vo­ra­bles, un 17% ex­cel·lents i un 10% amb con­di­ci­ons, co­sa que im­pli­ca un se­gui­ment poste­ri­or més es­tric­te.

Ai­xí, en l’ava­lu­a­ció de les ti­tu­la­ci­ons ac­tu­em com una ITV: no dei­xem “cir­cu­lar” aquells tí­tols que no com­plei­xen uns mí­nims de­ter­mi­nats. Ara bé, igual com la ITV no pot evi­tar que un con­duc­tor se sal­ti un se­mà­for en ver­mell, ni l’agèn­cia ni la uni­ver­si­tat po­den evi­tar com­por­ta­ments ir­re­gu­lars, que han de ser de­nun­ci­ats.

Un al­tre te­ma és el dels pla­gis: apro­pi­ar-se de les ide­es d’una al­tra per­so­na. Aquí, mal­grat els di­ver­sos con­trols a què es ve­uen sot­me­ses les di­fe­rents tas­ques aca­dè­mi­ques (te­sis doc­to­rals, ar­ti­cles ci­en­tí­fics, etc.) i les mi­llo­res que han in­tro­du­ït les uni­ver­si­tats, soc dels que pen­so que en­ca­ra ens cal­dria una cul­tu­ra més es­tric­ta. El pla­gi és el de­lic­te més gran que es pot co­me­tre en l’àm­bit aca­dè­mic, i no pot ser con­si­de­rat com un er­ror o una sim­ple anèc­do­ta. En to­tes les uni­ver­si­tats de pres­ti­gi mun­di­al és ple­na­ment cone­gut i s’ac­cep­ta que la de­tec­ció d’un pla­gi és cau­sa d’ex­pul­sió de la uni­ver­si­tat i, a la pràc­ti­ca, de l’aca­dè­mia.

Les agèn­ci­es de qua­li­tat no po­dem de­tec­tar pla­gis per­què l’ava­lu­a­ció dels cur­rí­cu­lums la fem, per una qües­tió de vi­a­bi­li­tat, de ma­ne­ra in­di­rec­ta (per mit­jà de les re­fe­rèn­ci­es bi­bli­o­grà­fi­ques), però sí que po­dem de­tec­tar su­plan­ta­ci­ons o in­e­xac­ti­tuds en la in­de­xa­ció de les pu­bli­ca­ci­ons. Nos­al­tres hem ava­lu­at, en quin­ze anys, més de 25.000 cur­rí­cu­lums de pro­fes­sors, i so­la­ment hem de­tec­tat un cas de frau per su­plan­ta­ció i nou ca­sos d’in­e­xac­ti­tuds re­mar­ca­bles.

A Catalunya ca­da any 21.000 pro­fes­sors uni­ver­si­ta­ris ava­lu­en més de 265.000 es­tu­di­ants. En un sis­te­ma d’aques­ta mag­ni­tud, les uni­ver­si­tats ca­ta­la­nes ac­tu­en de ma­ne­ra ri­go­ro­sa, se­guei­xen pro­ce­di­ments i es­tàn­dards de qua­li­tat i es­tan per­fec­ci­o­nant con­tí­nu­a­ment els seus sis­te­mes a fi d’ofe­rir, amb els re­cur­sos li­mi­tats de què dis­po­sen, el mi­llor ser­vei pos­si­ble a la so­ci­e­tat. El seu pres­ti­gi i el com­pro­mís amb la qua­li­tat és in­qües­ti­o­na­ble. I la mi­llor pro­va per de­mos­trar que fan bé la se­va fei­na és que ca­da any es gra­du­en mi­lers d’es­tu­di­ants ben pre­pa­rats per afron­tar els rep­tes de la se­va vi­da pro­fes­si­o­nal. I d’ai­xò tam­bé en te­nim evi­dèn­ci­es que són pú­bli­ques.

Els cen­tres són ava­lu­ats ex­ter­na­ment amb dos prin­ci­pis fo­na­men­tals: in­de­pen­dèn­cia i trans­pa­rèn­cia

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.