Es di­a­lo­ga, i molt

El PDECat re­ti­ra­va aques­ta set­ma­na una mo­ció pel di­à­leg pac­ta­da amb el PSOE des­prés que ERC se’n des­pen­gés. Amb tot, el di­à­leg ins­ti­tu­ci­o­nal s’ha re­cu­pe­rat. Vuit mi­nis­tres s’han vist amb con­se­llers. Una al­tra co­sa és par­lar del con­flic­te de fons.

La Vanguardia (Català) - - POLÍTICA - Lo­la Gar­cía md­gar­cia@la­van­guar­dia.es

Una tem­pes­ta po­lí­ti­ca d’ini­ci de curs va des­car­re­gar aques­ta set­ma­na al Con­grés quan el PDECat va re­ti­rar una mo­ció que ha­via pac­tat amb el PSOE so­bre el di­à­leg. Va ser una tem­pes­ta en un got d’ai­gua per­què els seus efec­tes són nuls, però re­ve­la l’ex­tre­ma sen­si­bi­li­tat amb què és re­but qual­se­vol in­tent d’acos­ta­ment en­tre el Go­vern de Pe­dro Sánc­hez i els par­tits in­de­pen­den­tis­tes que di­ri­gei­xen la Ge­ne­ra­li­tat. Tam­bé fins a quin punt aquests es con­ti­nu­en mi­rant de re­üll en­tre ells i ca­da un en el seu si.

El text de la mo­ció de­ia ai­xí: “El Con­grés ins­ta el Go­vern a obrir un pro­cés de di­à­leg po­lí­tic amb el Go­vern de Catalunya en el qual tots pu­guin de­fen­sar les se­ves ide­es, as­pi­ra­ci­ons i pro­jec­tes lliu­re­ment, sen­se im­po­si­ci­ons ni im­pe­di­ments. L’es­men­tat pro­cés ha d’as­pi­rar a acor­dar les vi­es le­gals i de­mo­crà­ti­ques que per­me­tin a la so­ci­e­tat ca­ta­la­na de­ter­mi­nar el seu fu­tur en el marc de l’or­de­na­ment ju­rí­dic vi­gent”. Qual­se­vol ob­ser­va­dor aliè a les sus­cep­ti­bi­li­tats que aquest con­flic­te ar­ros­se­ga des de fa anys lle­gi­ria aque­lles fra­ses, s’en­con­gi­ria d’es­pat­lles i, con­si­de­rant-les una ob­vi­e­tat, re­sol­dria: Quin és el pro­ble­ma?

Doncs re­sul­ta que la sor­to­sa mo­ció és com unes pun­tes de coi­xí par­la­men­tà­ri­es. Pri­mer pel sim­ple fet d’in­ten­tar la se­va apro­va­ció, que s’in­ter­pre­ta pel PP i Ciu­ta­dans com una no­va con­ces­sió “als qui vo­len tren­car Es­pa­nya”. I des­prés, per­què ca­da pa­rau­la en­clou un ta­bú. “De­fen­sar to­tes les ide­es” in­clou la in­de­pen­dèn­cia, per des­comp­tat. “Sen­se im­pe­di­ments” pot ser lle­git amb una in­fi­ni­tat de ma­ti­sos. “Les vi­es le­gals i de­mo­crà­ti­ques que per­me­tin a la so­ci­e­tat ca­ta­la­na de­ter­mi­nar el seu fu­tur” po­den ser un re­fe­rèn­dum d’in­de­pen­dèn­cia o un per ra­ti­fi­car un Es­ta­tut. I “en el marc de l’or­de­na­ment ju­rí­dic vi­gent”, de­pèn de si ho in­ter­pre­ta un ju­ris­ta que de­ter­mi­na que un re­fe­rèn­dum d’in­de­pen­dèn­cia és pos­si­ble dins de la Cons­ti­tu­ció o no.

La mo­ció ar­ri­ba al ple del Con­grés el dia des­prés de la gran mo­bi­lit­za­ció de la Di­a­da i ERC, amb el seu por­ta­veu Jo­an

Tar­dà en el punt de mi­ra de les ba­ses més ra­di­ca­lit­za­des i par­ti­dà­ri­es de la deso­be­di­èn­cia, de­ci­deix re­but­jar-la. L’ex­cu­sa és una du­ra in­ter­ven­ció del so­ci­a­lis­ta que de­fen­sa el text, Jo­sé Za­ra­go­za, en­ca­ra que al Con­grés so­len pac­tar-se mo­ci­ons men­tre a la tri­bu­na es cri­ti­quen sen­se mas­sa mi­ra­ments. Quan el PDECat veu que ERC no la vo­ta­rà, i te­nint en comp­te que en el seu si tam­bé hi ha for­tes des­a­vi­nen­ces, op­ta per re­ti­rar-la amb l’ar­gu­ment que al Se­nat els so­ci­a­lis­tes s’han ali­at amb el PP i Cs a fa­vor de la uni­tat d’Es­pa­nya.

Des­prés d’aques­ta se­qüèn­cia, se­ria fà­cil con­clou­re que el di­à­leg es­tà molt verd. Tot i ai­xí, s’ha pro­du­ït un canvi im­por­tant des del re­lleu a la Mon­cloa. S’ha re­cu­pe­rat el di­à­leg ins­ti­tu­ci­o­nal, i amb una intensitat que no es ve­ia en bas­tants anys. Les vi­si­tes a Ma­drid de la consellera

El­sa Ar­ta­di i d’al­tres mem­bres del Go­vern són molt fre­qüents. Les tru­ca­des a Barcelona dels di­fe­rents es­ca­la­fons de l’Exe­cu­tiu de Sánc­hez, des de la vi­ce­pre­si­den­ta Car­men

Cal­vo fins als se­cre­ta­ris d’Es­tat, són ha­bi­tu­als. Al­menys vuit mi­nis­tres ja han man­tin­gut tro­ba­des amb con­se­llers. I al­gun ha re­pe­tit. Es di­a­lo­ga, i molt, so­bre in­ver­si­ons i lleis, so­bre com­pe­tèn­ci­es i re­cur­sos. I es co­men­cen a con­ju­mi­nar acords.

Al­ho­ra, el llen­guat­ge de l’in­de­pen­den­tis­me ad­qui­reix nous ma­ti­sos. S’es­col­ten menys apel·la­ci­ons a apli­car el re­sul­tat de l’1-O i, en canvi, és cons­tant la re­cla­ma­ció d’un re­fe­rèn­dum acor­dat. I en­ca­ra que les con­tra­dic­ci­ons en les de­cla­ra­ci­ons dels di­ri­gents in­de­pen­den­tis­tes són de ve­ga­des des­con­cer­tants les re­fe­rèn­ci­es a la uni­la­te­ra­li­tat, ara menys re­cur­rents, se si­tu­en en un ho­rit­zó tem­po­ral in­de­ter­mi­nat que s’in­tu­eix llu­nyà.

Els go­verns cen­tral i ca­ta­là di­a­lo­guen. Però en­ca­ra no so­bre el con­flic­te de fons i com re­sol­dre’l. To­tes du­es parts sa­ben que, per ar­ri­bar a aquest es­ta­di, abans hau­ran d’acla­rir nu­vo­lots, el més dens, el del ju­di­ci i la sen­tèn­cia als di­ri­gents em­pre­so­nats. I tam­bé l’in­tens perí­o­de elec­to­ral que s’acos­ta.

MAR­TA PÉREZ / EFE

El mi­nis­tre de l’In­te­ri­or, Gran­de-Mar­laska, i el con­se­ller Mi­quel Buch des­prés de l’úl­ti­ma tro­ba­da

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.