In­gra­ti­tud de l’Est a la UE

La Vanguardia (Català) - - OPINIÓ -

ÉS ine­vi­ta­ble sen­tir una cer­ta per­ple­xi­tat da­vant el des­a­fi­a­ment a la Unió Eu­ro­pea que plan­te­ja el Go­vern de Polònia, que ha ele­vat el to con­tra Brus­sel·les aques­ta set­ma­na a pro­pò­sit del con­ten­ci­ós ori­gi­nat per la re­no­va­ció en curs del Tri­bu­nal Su­prem. Des de la se­va ar­ri­ba­da al po­der l’oc­tu­bre del 2015, el par­tit con­ser­va­dor i ul­tra­na­ci­o­na­lis­ta Llei i Jus­tí­cia sem­bla en­tos­su­dit a amar­rar el con­trol so­bre la ju­di­ca­tu­ra a for­ça de re­for­mes que van en la di­rec­ció con­trà­ria dels prin­ci­pis de la UE, gens ex­cep­ci­o­nals d’al­tra ban­da: ga­ran­tir que tots els es­tats mem­bres si­guin, al­menys so­bre el pa­per, de­mo­crà­ci­es ir­re­prot­xa­bles i sen­se om­bres d’au­to­ri­ta­ris­me. I re­ta­llar l’au­to­no­mia de la jus­tí­cia és una temp­ta­ció cer­ta­ment poc de­mo­crà­ti­ca.

El pols en­tre Brus­sel·les i un Es­tat tan “eu­ro­peu” com Polònia, un pa­ís màr­tir al se­gle XX, cas­ti­gat al­ter­na­ti­va­ment amb acar­nis­sa­ment per Ale­ma­nya i Rús­sia, és una al­tra mala no­tí­cia per a Eu­ro­pa. I no es trac­ta d’un as­sump­te bi­la­te­ral, per­què crei­xen les di­ver­gèn­ci­es per ra­ons si­mi­lars amb al­tres mem­bres de l’an­tic bloc co­mu­nis­ta, no­ta­ble­ment Hon­gria i Ro­ma­nia. El ne­xe co­mú del pas­sat dic­ta­to­ri­al sem­bla­va pro­cliu a abra­çar amb més en­tu­si­as­me que nin­gú els prin­ci­pis i els ajuts de la Unió Eu­ro­pea, tal com va suc­ceir amb un al­tre grup de ve­lles dic­ta­du­res (Por­tu­gal, Es­pa­nya i Grè­cia, ad­me­sos als anys vui­tan­ta). Va ser pre­ci­sa­ment l’an­hel –en in­terès d’Eu­ro­pa, es­pe­ci­al­ment Ale­ma­nya, i els Es­tats Units– d’an­co­rar en l’àm­bit oc­ci­den­tal als pa­ï­sos de l’Est el que va ac­ce­le­rar-ne la in­te­gra­ció. Con­vé re­cor­dar que l’ad­mis­sió de Polònia l’any 2004 va ve­nir acom­pa­nya­da de nou in­cor­po­ra­ci­ons més –en­tre les quals la d’Hon­gria– i ai­xò va fer que la UE pas­sés de 15 a 25 es­tats mem­bres, amb les con­se­güents di­fi­cul­tats en la pre­sa de de­ci­si­ons. Aquest trac­ta­ment –sens dub­te de­fe­rent– ana­va acom­pa­nyat dels ge­ne­ro­sos pro­gra­mes d’aju­da al desen­vo­lu­pa­ment que als anys vui­tan­ta van gau­dir Es­pa­nya, Grè­cia i Por­tu­gal.

Ca­tor­ze anys més tard, el Go­vern de Polònia –i no és l’únic– ha op­tat per con­ver­tir la re­la­ció amb la UE en una ar­ma llan­cí­vo­la in­ter­na, co­sa que con­fir­ma una ten­dèn­cia pe­ri­llo­sa per­què pro­mou un na­ci­o­na­lis­me re­cal­ci­trant con­tra­ri, jus­ta­ment, als prin­ci­pis ins­pi­ra­dors de la UE. Una me­na de ca­vall de Tro­ia molt poc opor­tú: van ser aquests es­tats els que van tru­car a les por­tes de Brus­sel·les, en el nom de la qual van po­der fer re­for­mes ne­ces­sà­ri­es i van es­ta­blir les ba­ses per re­for­mar les se­ves eco­no­mi­es de­fi­ci­ents.

Pot­ser ara Brus­sel·les és un boc ex­pi­a­to­ri per car­re­gar-li els neu­lers de la in­com­pe­tèn­cia prò­pia.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.