Con­tra ‘sc­ho­ol, home & fa­mily’

La Vanguardia (Català) - - OPINIÓ - Car­me Ri­e­ra

Aho­res d’ara tots els nens i ne­nes del nos­tre pa­ís han tor­nat a es­co­la i els pu­bli­cis­tes, ex­perts en el que ai­xò su­po­sa per a les fa­mí­li­es, s’han afa­nyat a pre­pa­rar el Back to sc­ho­ol, com el Su­ple­ment d’Edu­ca­ció de La Vanguardia, en el mo­no­grà­fic es­pe­ci­al del pas­sat 6 de se­tem­bre, ens re­cor­da­va, amb mo­da Boy & Girl per a tots els gus­tos o but­xa­ques i els gad­gets ver­sà­tils. El qua­dern es tan­ca­va amb un anun­ci a to­ta pla­na de Me­dia Markt en el qual la mul­ti­na­ci­o­nal ofe­ria els seus ser­veis, el Home ser­vi­ce iel Help in Go­o­gle Home ,aun preu atrac­tiu.

Si des­ta­co to­tes aques­tes re­fe­rèn­ci­es en l’idi­o­ma de la se­va ma­jes­tat bri­tà­ni­ca és sen­zi­lla­ment per mos­trar fins a quin punt la nos­tra vi­da quo­ti­di­a­na, des de la sc­ho­ol de fills o néts a la home prò­pia, ha es­tat en­va­ï­da per l’an­glès, de ma­ne­ra ab­so­lu­ta i in­ne­ces­sà­ria.

Si sor­tim de la home per por­tar els nens a la sc­ho­ol pot ser que ens as­sal­ti amb un cop de puny or­to­grà­fic l’anun­ci del comp­te fa­mily de La Cai­xa. Si en­trem per es­mor­zar en una ca­fe­te­ria, i no em re­fe­rei­xo a cap de la fran­quí­cia de la ca­de­na Star­bucks, si­nó a qual­se­vol al­tra d’au­tòc­to­na, se­gu­ra­ment po­drem pren­dre un smo­ot­hie, un fresh jui­ce ,un muf­fin oun sandwich. Si som car­ní­vors ma­tu­tins tal ve­ga­da ens vin­gui de gust un hot dog o una bur­guer gour­met o una sim­ple bur­guer. És pro­ba­ble que en el ma­teix lloc ens ofe­rei­xin la pos­si­bi­li­tat del take away i ai­xí ens por­ta­rem a la home per a la fa­mily el fo­od del di­nar ja pre­pa­rat a un preu no as­se­qui­ble, ba­rat, baix, mò­dic, eco­nò­mic o just en pro­por­ció a la qua­li­tat de l’ofer­ta, si­nó low cost.

Low cost, com les lí­ni­es aè­ri­es, lle­gei­xi’s Vu­e­ling, Rya­nair, EasyJet, amb les quals vo­lem, en­ca­ra que molt so­vint els seus bit­llets no si­guin gens low si­nó tot el con­tra­ri, però sem­pre, sem­pre, ai­xò sí, tin­drem la ga­ran­tia de dis­po­sar de se­ients es­trets i in­cò­mo­des, un es­pai de sar­di­na en llau­na per a les ca­mes i muf­fins, snacks i wraps no pre­ci­sa­ment re­ga­lats.

As­se­gu­ren els pu­bli­ci­ta­ris, gai­re­bé sem­pre els in­tro­duc­to­res dels an­gli­cis­mes que ens en­va­ei­xen –la pu­bli­ci­tat fou un in­vent an­glo­sa­xó–, que el mis­sat­ge, lle­gei­xi’s mer­ca­de­ria o pro­duc­te, es ven mi­llor en an­glès que en cas­te­llà o en ca­ta­là. De ve­ga­des per­què la fra­se és més cur­ta com take away, la tra­duc­ció de la qual, a punt per em­por­tar, és en efec­te més llar­ga i s’avé mala­ment amb la pres­sa que tots por­tem. Tal ve­ga­da amb el take away so­ta el braç apro­fi­ta­rem per fer una mi­ca de fo­o­ting abans d’ar­ri­bar a la home i men­jar el fo­od en dos mi­nuts, per­què ti­me is gold.

En al­tres ca­sos, com el de low cost, l’èxit de la per­vi­vèn­cia del sin­tag­ma té a veu­re, pel que sem­bla, amb el fet que trac­ta d’em­mas- ca­rar la bai­xa qua­li­tat del pro­duc­te per res­sal­tar-ne no­més el preu baix. Un truc, al meu en­ten­dre, que fun­ci­o­na a con­se­qüèn­cia de la be­nei­te­ria ge­ne­ra­lit­za­da res­pec­te a l’ús de ter­mes an­gle­sos. Uti­lit­zar-los sem­bla molt més fas­hi­on i su­po­sa es­tar per­fec­ta­ment in, no out, ai­xò és, al dia. Ai­xí, avui, en múl­ti­ples con­vo­ca­tò­ri­es per a ac­tes, se’ns de­ma­na sa­ve the da­te, en comp­tes de su­ge­rir-nos que re­cor­dem la da­ta o l’ano­tem en l’agen­da per no per­dre’ns l’es­de­ve­ni­ment. De la ma­tei­xa ma­ne­ra, se’ns en­via un link o se’ns de­ma­na el dress co­de.

És clar que l’an­glès de May i de Trump té al món oc­ci­den­tal més pres­ti­gi que qual­se­vol al­tra llen­gua. A més és l’idi­o­ma por­ta­veu de la ci­èn­cia i de la tec­no­lo­gia, re­fe­rents fo­na­men­tal del se­gle XXI amb in­ter­net i el que les xar­xes im­pli­quen al cap­da­vant, però ai­xò no su­po­sa en ab­so­lut, al meu en­ten­dre, que els qui par­lem al­tres llen­gües, les tra­di­ci­ons cul­tu­rals de les quals són tan ri­ques i ar­re­la­des com l’an­glès, hà­gim d’ac­cep­tar fer el ri­dí­cul em­prant es­tran­ge­ris­mes quan te­nim la pos­si­bi­li­tat d’usar ter­mes pro­pis, com la ma­jo­ria dels que fan re­fe­rèn­cia a men­jars o be­gu­des. En el cas de les pa­rau­les l’equi­va­lèn­cia de les quals no tro­bem, per­què es trac­ta so­bre­tot de ne­o­lo­gis­mes tèc­nics, cal tra­duir-los adap­tant-los al nos­tre sis­te­ma lin­güís­tic.

De ve­ga­des, els qui amb més pro­fu­sió, en car­tells pu­bli­ci­ta­ris, car­tes de res­tau­rants o de viva veu uti­lit­zen an­gli­cis­mes in­ten­ten dis­si­mu­lar el fet de no sa­ber an­glès. El gran Adol­fo Mar­si­llach de­fi­nia els es­pa­nyols –hi in­clo­ïa els ca­ta­lans com ell– com per­so­nes que es pas­sa­ven la vi­da in­ten­tant apren­dre an­glès sen­se acon­se­guir-ho. És cert que des que Mar­si­llach, que va mo­rir el 2002, es va re­fe­rir a la in­ca­pa­ci­tat na­ci­o­nal per par­lar llen­gües es­tran­ge­res, ha plo­gut molt i són bas­tants els au­tòc­tons que po­den dir les ma­tei­xes xim­ple­ri­es en ca­ta­là, cas­te­llà o an­glès de ma­ne­ra més o menys flu­ï­da, o per con­tra –no pre­tenc ser sar­càs­ti­ca– de­mos­trar igual­ment en el bell idi­o­ma de Shakes­pe­a­re el seu alt grau d’in­tel·li­gèn­cia i sen­si­bi­li­tat. La ma­jo­ria dels nos­tres jo­ves uni­ver­si­ta­ris, i no di­guem els in­ves­ti­ga­dors per als quals l’an­glès és una ei­na im­pres­cin­di­ble, el do­mi­nen.

Pre­ci­sa­ment ara que co­men­ça el curs es­co­lar tal ve­ga­da si­gui un bon mo­ment per pre­gar als pro­fes­sors que in­ten­tin ban­de­jar del vo­ca­bu­la­ri dels seus alum­nes els es­tú­pids an­gli­cis­mes i, per con­tra, els acon­se­llin que es pren­guin molt de de­bò les clas­ses d’an­glès. I tam­bé cal­dria de­ma­nar, tot i que no ens fa­ran, em pen­so, cap me­na de cas, que els pu­bli­ci­ta­ris i les em­pre­ses que els con­trac­ten dei­xin de pre­fe­rir home a ca­sa, sc­ho­ol a es­co­la o fa­mily a fa­mí­lia. La Cons­ti­tu­ció ad­met el dret de pi­car de peus?

As­se­gu­ren els pu­bli­ci­ta­ris, gai­re­bé sem­pre els in­tro­duc­tors dels an­gli­cis­mes, que el mis­sat­ge ven mi­llor en an­glès

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.