Una mà­qui­na de fo­tos a la Llu­na

La Vanguardia (Català) - - OPINIÓ - Xa­vi Ayén

Tots vo­lem que ens ex­pli­quin històries, el nos­tre cer­vell es­tà es­truc­tu­rat per a ai­xò i fem qual­se­vol co­sa per acon­se­guir-ho: quan­tes co­ses to­le­rem a canvi d’un re­lat bo­nic, en quants ris­cos in­cor­rem, amb qui­na es­tra­nya gent sor­tim o qui­nes es­tram­bò­ti­ques op­ci­ons vo­tem no­més per sen­tir-nos vius a tra­vés de l’ex­ci­ta­ció, l’ale­gria, el do­lor, el sus­pens, en fi, la se­gu­re­tat que ens do­na al­ber­gar-nos en una tra­ma es­truc­tu­ra­da, amb la se­va co­he­rèn­cia in­ter­na i els seus cops d’efec­te, ja si­gui un con­te de fa­des, un mal­son, una aven­tu­ra he­roi­ca o ro­màn­ti­ca, una es­ce­na vic­to­ri­a­na o un dra­ma berg­ma­nià.

Una de les ma­ne­res més in­nò­cu­es d’ex­pe­ri­men­tar aquell rum-rum nar­ra­tiu dins de nos­al­tres, de viu­re vi­des i emo­ci­ons vi­cà­ri­es, és anar a la Vi­sa pour l’Ima­ge de Per­pi­nyà, un dels mi­llors fes­ti­vals de fo­to­pe­ri­o­dis­me del món, que tan­ca les por­tes avui. Ca­das­cú ca­ça allà les se­ves històries. A mi m’ha sub­ju­gat la de Marc Do­zi­er, que se’n va anar a la pre­só de Bo­ma­na, a Pa­pua No­va Gui­nea, con­si­de­ra­da una de les més pe­ri­llo­ses del pla­ne­ta i que el nou director va trans­for­mar en el que al­guns ano­me­nen un “club de va­can­ces”, amb cur­sos de io­ga, pel·lí­cu­les, ta­llers de te­a­tre, clubs de lec­tu­ra, for­ma­ció pro­fes­si­o­nal... El re­sul­tat és que els pre­sos agra­ei­xen el bon rot­llo i s’han aca­bat els as­sas­si­nats, les fu­gues i els mo­tins que an­ti­ga­ment eren fre­qüents.

A Per­pi­nyà, una nit d’agost del 1999, vaig te­nir oca­sió de xer­rar de ma­ne­ra dis­te­sa amb el nord-ame­ri­cà Ralph Mor­se, mort fa qua­tre anys. Mí­tic re­por­ter de Li­fe, es va fer tan amic dels ho­mes que van anar a la Llu­na que l’ano­me­na­ven “el vui­tè as­tro­nau­ta” i la NASA fins i tot va pla­ne­jar en­vi­ar-lo al sa­tèl·lit com a pe­ri­o­dis­ta, però al fi­nal ho va des­car­tar. El 1969, els tri­pu­lants de l’Apol·lo XII vo­li­en te­nir (sí o sí) un re­cord fo­to­grà­fic no ofi­ci­al –avui l’ano­me­na­rí­em una sel­fie– iva­na­ma­gar una mi­nús­cu­la cà­me­ra au­to­mà­ti­ca que Mor­se els va fa­ci­li­tar. Con­rad i Be­an van cal­cu­lar que, una ve­ga­da es po­ses­sin so­bre la Llu­na, tin­dri­en un mi­nut, exac­ta­ment, per fo­to­gra­fi­ar-se sen­se que Hous­ton se n’as­sa­ben­tés, ja que aquest era el temps en què es des­con­nec­ta­va la cà­me­ra de ví­deo. Tot i ai­xò, no van te­nir en comp­te la for­tís­si­ma pols lu­nar... i la mà­qui­na va cau­re al fons d’un crà­ter. Quan la van re­cu­pe­rar, que­da­ven no­més cinc se­gons per con­nec­tar amb la Ter­ra i, ter­ro­rit­zats per la san­ció pre­vi­si­ble, van de­ci­dir dei­xar-la.

La for­ça de les històries. Han pas­sat gai­re­bé vint anys des que vaig es­col­tar aques­ta con­fi­dèn­cia de Mor­se i, ca­da ve­ga­da que mi­ro la Llu­na, no puc evi­tar pen­sar que la cà­me­ra obli­da­da en­ca­ra és allà.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.