Se­go­na Guer­ra del Màster

La Vanguardia (Català) - - OPINIÓ - Glò­ria Ser­ra

Mà du­ra amb l’in­de­pen­den­tis­me ca­ta­là i amb la cor­rup­ció. Aques­ta va ser la tar­ge­ta de pre­sen­ta­ció amb què Ciu­ta­dans va ater­rar a la po­lí­ti­ca es­pa­nyo­la, es­ca­lant rà­pi­da­ment po­si­ci­ons en un cen­tre­dre­ta do­mi­nat pels es­càn­dols i per l’es­tra­tè­gia pa­ra­lit­zant del ma­ri­a­nis­me. La se­va fres­cor i man­ca de com­ple­xos, la se­va flai­re de ca­vall gua­nya­dor va atreu­re al­guns po­lí­tics desit­jo­sos de can­vi­ar de mun­tu­ra, grups de po­der eco­nò­mic es­pan­tats da­vant la man­ca d’ini­ci­a­ti­va go­ver­na­men­tal i el nai­xe­ment de Po­dem i pe­ri­o­dis­tes desit­jo­sos de no per­dre el pa­rai­gua pro­tec­tor del po­der o des­pi­tats per al­gun des­deny. Aques­ta ona­da me­di­à­ti­ca va per­dre una mi­ca d’em­pen­ta a les dar­re­res au­to­nò­mi­ques i municipals. Va que­dar clar que vo­ler no es po­der i que se­ria més di­fí­cil as­sal­tar el po­der del que els por­ta­veus ob­se­quio­sos s’es­for­ça­ven a di­fon­dre.

Érem en aquest punt quan va es­cla­tar el ter­ra­trè­mol po­lí­tic més in­teres­sant de les dar­re­res dè­ca­des: la mo­ció de cen­su­ra pre­sen­ta­da per Pe­dro Sánc­hez que, con­tra tot pro­nòs­tic, va gua­nyar i va acon­se­guir el

És la se­go­na cam­pa­na­da ta­ron­ja per ir­rom­pre al de­bat pú­blic des­prés de la guer­ra del cú­ter i els lla­ços grocs

go­vern d’Es­pa­nya. L’ago­sa­ra­da ju­ga­da va do­nar una cos­sa al tau­ler i en­ca­ra es­tem vi­vint les ones ex­pan­si­ves d’aquest sis­me. La mar­xa ful­mi­nant de Ma­ri­a­no Ra­joy i unes tre­pi­dants pri­mà­ri­es al Par­tit Po­pu­lar, amb el re­sul­tat més in­es­pe­rat pos­si­ble, li han do­nat la volta a la for­ma­ció i, so­bre tot, a la se­va imat­ge més vi­si­ble. De la ma­tei­xa ma­ne­ra que el Go­vern bo­nic de Sánc­hez va ser vist con una ale­na­da d’ai­re fresc i de canvi (pot­ser més vi­su­al que re­al, vis­tos els pocs su­ports par­la­men­ta­ris).

En fi, que PSOE i PP ocu­pa­ven to­tes les anà­li­sis, en­tre­vis­tes i ti­tu­lars i fins i tot els em­pes­tats, com PDECat i ERC, o els con­vi­dats de pe­dra com Po­dem com­ple­ta­ven el qua­dre. I Ciu­ta­dans? On era l’ona­da ta­ron­ja en la se­va im­pa­ra­ble tra­jec­tò­ria cap a la Mon­cloa? Vi­vint amb des­con­cert el canvi d’agen­da i pai­sat­ge. Per poc temps.

Aquest es­tiu, Ciu­ta­dans ha re­près l’es­tra­tè­gia per per­fo­rar l’ac­tu­a­li­tat a la se­va con­ve­ni­èn­cia. No és que la clas­se po­lí­ti­ca s’ha­gi tor­nat bo­ja i ha­gi po­sat en pri­mer pla les mi­sè­ri­es de ca­da par­tit i les se­ves as­pi­ra­ci­ons a cons­tar com a pro­homs for­mats i ti­tu­lats. És que es trac­ta de fer tan­ta sang com si­gui pos­si­ble, bar­re­jant naps i cols, te­sis pre­cà­ri­es amb tre­balls de fi de màster que no apa­rei­xen o una xar­xa de pre­sump­ta cor­rup­ció en una uni­ver­si­tat pú­bli­ca amb cur­rí­cu­lums re­to­cats a to­ta ve­lo­ci­tat. És la se­go­na cam­pa­na­da ta­ron­ja per ir­rom­pre al de­bat pú­blic des­prés de la guer­ra del cú­ter i els lla­ços grocs que va ser la pri­me­ra ma­ni­fes­ta­ció de re­cu­pe­ra­ció de Ciu­ta­dans.

A la con­tra es com­pe­teix mi­llor. En comp­tes d’ofe­rir pro­pos­tes a la so­ci­e­tat ca­ta­la­na i por­tar-les ar­reu del pa­ís, com va pas­sar per exem­ple a la tran­si­ció, quan tots s’es­for­ça­ven per do­nar-se a conèi­xer de for­ma so­ro­llo­sa, és mi­llor ar­mar els ciu­ta­dans amb cú­ters i in­fon­dre’ls desit­jos de ven­jan­ça po­lí­ti­ca. En comp­tes d’as­set­jar el Go­vern Sánc­hez amb pro­pos­tes i exi­gèn­ci­es, mi­llor mi­nar-lo amb un atac cal­cu­lat per fer cau­re el ve­ri­ta­ble ob­jec­tiu: un Pa­blo Ca­sa­do amb més fo­rats al cur­rí­cu­lum que un gruyè­re. I ai­xí anem, aquest és el te­ló de fons de la guer­ra del màster. Avi­am si en­de­vi­nen qui som els danys col·la­te­rals.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.