Ma­du­res­cèn­cia

La Vanguardia (Català) - - OPINIÓ - Ser­gio Vi­la-San­juán

Aquest es­tiu em vaig tro­bar per Puig­cer­dà un vell cone­gut. Pas­se­ja­va la se­va ne­ta. Em va ex­pli­car que fe­ia un temps que s’ha­via ju­bi­lat i es­ta­va en ple­na for­ma, i em va pro­po­sar de su­mar-me a un grup d’amics que pen­sa­ven pu­jar al pic Car­lit la set­ma­na se­güent.

–Al Car­lit, amb els seus 2.900 me­tres i la se­va fa­se fi­nal es­car­pa­da? Grà­ci­es, però te­mo que no ho aguan­ta­ria –vaig re­pli­car. M’agra­da el sen­de­ris­me, però no he es­tat mai el que es diu un gran es­ca­la­dor. Em va mi­rar amb com­mi­se­ra­ció. Vaig se­guir el meu ca­mí fins al quiosc al cos­tat de l’es­ta­ció per re­co­llir La Vanguardia i a la ter­ras­sa de la fle­ca ve­ï­na vaig ob­ser­var un grup de ci­clis­tes a qui ha­via vist al­gu­na ve­ga­da es­mor­zant. El més jo­ve ja pas­sa­va dels se­tan­ta, i dels seus com­panys em va fer l’efec­te que més d’un ha­via in­gres­sat fe­ia temps en el nú­me­ro 8. Se’ls ve­ia mo­rens, forts, jo­vi­als, amb as­pec­te de gau­dir a fons de la vi­da i tam­bé de do­nar mol­ta ca­nya a les se­ves mà­qui­nes.

La ve­lle­sa, re­al­ment, ja no és el que era, i de ve­ga­des fa l’efec­te que es­tà des­a­pa­rei­xent. Se­xa­ge­na­ris/es, sep­tu­a­ge­na­ris/es i oc­to­ge­na­ris/es van al gim­nàs, fan es­port, sur­ten de nit, vi­at­gen, gau­dei­xen de les se­ves pa­re­lles, de la se­va sol­te­ria o es­ta­blei­xen no­ves re­la­ci­ons, apro­fi­ten les pos­si­bi­li­tats que els aven­ços de la me­di­ci­na, i la so­ci­e­tat de con­sum, els des­ple­guen. Uns es be­ne­fi­ci­en del lleu­re de la ju­bi­la­ció, d’al­tres allar­guen la se­va vi­da la­bo­ral per­què els re­sul­ta més sa­tis­fac­tò­ria que qual­se­vol al­ter­na­ti­va. El WhatsApp es­ti­mu­la els re­a­gru­pa­ments d’an­tics com­panys d’es­co­la. Ens reu­nim i en­ca­ra que en el pla fí­sic les més de qua­tre dè­ca­des trans­cor­re­gu­des es no­ten, quan co­men­cem a par­lar –i no di­guem a pas­sar acu­dits do­lents pel mò­bil– cons­ta­tem que els res­pec­tius “nens in­te­ri­ors”, per bé o per mal, no han can­vi­at gai­re.

Vi­vim im­mer­sos en una gran trans­for­ma­ció, tec­no­lò­gi­ca i so­ci­al, que afec­ta el ma­teix con­cep­te de l’exis­tèn­cia hu­ma­na. Tra­di­ci­o­nal­ment les se­ves edats es di­vi­di­en en: in­fan­te­sa, ado­les­cèn­cia, jo­ven­tut, ma­du­re­sa, ve­lle­sa. El pa­le­o­an­tro­pò­leg fran­cès Pas­qual Picq sug­ge­reix in­tro­duir un nou con­cep­te: la ma­du­res­cèn­cia. Se­ria l’eta­pa que se­gueix la ma­du­re­sa, però en què l’és­ser hu­mà, sem­pre que sà­pi­ga i pu­gui cui­dar la se­va sa­lut, con­ser­va l’op­ti­mis­me, l’ím­pe­tu i les ga­nes de fer co­ses de l’ado­les­cèn­cia.

Em di­ran que en aquest ar­ti­cle no­més trac­to la ca­ra més ama­ble de l’en­ve­lli­ment, i no ho ne­go, per­què és pot­ser la que més ra­di­cal­ment s’es­tà trans­for­mant. Les al­tres te­mo que re­sul­ten ja prou cone­gu­des.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.