Les en­ti­tats re­cla­men re­vi­sar els pla­ne­ja­ments

La Vanguardia (Català) - - VIURE -

Els eco­lo­gis­tes de­nun­ci­en la pos­si­ble cons­truc­ció de 10.000 nous ha­bi­tat­ges

Els mu­ni­ci­pis te­men ha­ver d’in­dem­nit­zar pro­mo­tors si can­vi­en els pro­jec­tes

el nom­bre d’ha­bi­tat­ges a 288. Però els eco­lo­gis­tes ho des­men­tei­xen. “Ur­ba­nis­me per­met man­te­nir els pa­rà­me­tres de den­si­tat i edi­fi­ca­bi­li­tat apli­cats a Ro­dors - Ro­ca Blan­ca amb 1.076 ha­bi­tat­ges i no re­du­eix ni eli­mi­na l’edi­fi­ca­bi­li­tat dels Jon­quers, a la plat­ja de Pals, on el pla d’or­de­na­ció ur­ba­nís­ti­ca mu­ni­ci­pal (POUM) pre­veu un ho­tel de 5.000 me­tres qua­drats, 1.000 més d’ús co­mer­ci­al i un pàr­quing de 2.500. Una au­tèn­ti­ca bar­ba­ri­tat”, in­di­ca Pau Bosch, por­ta­veu de Sal­vem la Plat­ja de Pals.

Ca­ro­li­na Mar­tí, doc­to­ra en Ge­o­gra­fia i di­rec­to­ra de l’Ins­ti­tut de Me­di Am­bi­ent de la Uni­ver­si­tat de Gi­ro­na (UdG), as­se­nya­la que “el mo­del ur­ba­nís­tic de la Cos­ta Bra­va con­ti­nua sent el ma­teix per­què les obres que ara es pre­te­nen exe­cu­tar res­po­nen a pro­jec­tes apro­vats ja fa molts anys, al­guns fins a 20 anys en­re­re”. “Els pro­jec­tes ur­ba­nís­tics són una de les po­ques vi­es d’in­grés que te­nen els mu­ni­ci­pis”, ad­ver­teix.

Però l’al­cal­de de Pa­la­fru­gell, Jo­sep Pi­fer­rer, re­cal­ca que “en cap mo­ment no es mi­ra l’as­pec­te eco­nò­mic”. “La pre­o­cu­pa­ció –diu– és adap­tar-nos a l’ur­ba­nis­me i ser res­pec­tu­o­sos amb el me­di am­bi­ent”. Pre­ci­sa­ment, a Pa­la­fru­gell, els eco­lo­gis­tes de­nun­ci­en, a més de la po­lè­mi­ca cons­truc­ció d’un xa­let a la ca­la del Gol­fet, la cons­truc­ció de 1.550 me­tres qua­drats de sos­tre i qua­tre nous vo­lums edi­fi­ca­bles en sòl no ur­ba­nit­za­ble de pro­tec­ció es­pe­ci­al, als Jar­dins de Cap Roig. El pro­jec­te –que afec­ta tam­bé el po­ble de Mont-ras– in­clou un au­di­to­ri sub­ter­ra­ni i un edi­fi­ci a prop del Cas­tell, ex­pli­quen.

El pai­sat­ge de la Cos­ta Bra­va, que as­pi­ra a ser re­ser­va de la bi­os­fe­ra el 2020, es po­dria veu­re per­ju­di­cat si els di­ver­sos plans s’aca­ben desen­vo­lu­pant. I no úni­ca­ment en l’àm­bit mediambiental. Se­gons Ly­dia Cha­par­ro, mem­bre de la Pla­ta­for­ma Sal­vem Ai­gua­fre­da i d’Eco­lo­gis­tes a Ac­ció ,“la­ma c ro ur­ba­nit­za­ció ala ca­la d’Ai­gua­fre­da su­po­sa­ria al­tres im­pac­tes com la gran ge­ne­ra­ció de re­si­dus o la ne­ces­si­tat de grans ca­bals d’ai­gua, inas­su­mi­bles en el con­text de can­vi cli­mà­tic”.

La Pla­ta­for­ma SOS Cos­ta Bra­va ins­ta els con­sis­to­ris a re­vi­sar els seus pla­ne­ja­ments ur­ba­nís­tics, molts d’ells ob­so­lets, per a la des­clas­si­fi­ca­ció de sòls ur­ba­nit­za­bles que no s’han desen­vo­lu­pat. “Però no te­nim temps ma­te­ri­al ni per­so­nal per re­plan­te­jar una ur­ba­nit­za­ció d’aques­tes di­men­si­ons”, la­men­ta Jo­sep Llo­ret, al­cal­de de Ca­da­qués, en re­la­ció amb el pro­jec­te de sa Gu­ar­da.

Per a l’al­cal­de de Be­gur, Jo­an Ma­nel Lou­rei­ro, un al­tre dels in­con­ve­ni­ents és que “pa­rar la ur­ba­nit­za­ció im­pli­ca can­vi­ar de qua­li­fi­ca­ció el sòl i ai­xò su­po­sa­ria in­dem­nit­zar els pro­pi­e­ta­ris. Les in­dem­nit­za­ci­ons as­cen­dei­xen en el nos­tre cas en­tre 50 i 70 mi­li­ons d’eu­ros i és im­pos­si­ble reu­nir-los”, ad­ver­teix.

Edu­ard de Ri­bot, ad­vo­cat de l’en­ti­tat eco­lo­gis­ta Ia­e­den-Sal­vem l’Em­por­dà, subrat­lla que les in­dem­nit­za­ci­ons “són una ex­cep­ció i no exis­tei­xen en la ma­jo­ria dels ca­sos” i as­se­gu­ra que “la pa­tri­mo­ni­a­lit­za­ció del dret a edi­fi­car es gua­nya de ma­ne­ra gra­du­al”. “Les in­dem­nit­za­ci­ons –ex­pli­ca–no ar­ri­ben no­més amb l’apro­va­ció del pla­ne­ja­ment, si­nó que el pro­mo­tor ha d’ha­ver com­plert amb les càr­re­gues ur­ba­nís­ti­ques: que s’ha­gi apro­vat el pro­jec­te d’ur­ba­nit­za­ció, la re­par­cel·la­ció, que s’ha­gin exe­cu­tat les obres d’ur­ba­nit­za­ció o s’ha­gin im­plan­tat els ser­veis i s’ha­gin fet les ces­si­ons dins dels ter­mi­nis pre­vis­tos en el pla. En el cas d’Ai­gua­fre­da, el POUM del 2003 con­ti­nua sen­se ha­ver-se exe­cu­tat i des­prés de 15 anys no s’han fet les obres. De ma­ne­ra que no exis­teix de dret a la in­dem­nit­za­ció”.

La Ge­ne­ra­li­tat apos­ta per “re­con­si­de­rar” aques­ta ur­ba­nit­za­ció amb “ga­ran­ti­es ju­rí­di­ques” per evi­tar in­dem­nit­za­ci­ons. Per la se­va part, Ca­ta­lu­nya en Co­mú, re­cri­mi­na al Go­vern que les obres s’es­ta­ri­en du­ent a ter­me en una zo­na que se su­per­po­sa al PEIN Mun­ta­nyes de Be­gur.

Tos­sa de Mar tam­bé ha re­près un an­tic pla dels anys no­ran­ta, pen­dent d’exe­cu­tar, amb gai­re­bé 80 par­cel·les edi­fi­ca­bles amb ha­bi­tat­ges uni­fa­mi­li­ars a la mas­sa bos­co­sa de ca­la Mo­ris­ca. Fa més de 20 anys que aquest sec­tor es vol ur­ba­nit­zar i els pro­mo­tors es­tan en con­flic­te amb en­ti­tats i ve­ïns que de­ma­nen de pre­ser­var-lo.

Igual­ment, a Llan­çà, amb la pre­vi­sió de cons­truir 40 ha­bi­tat­ges en­tre el parc na­tu­ral del Cap de Creus i pri­me­ra lí­nia de mar, Mar­ta Ball­llo­se­ra, una de les por­ta­veus de l’en­ti­tat Ia­e­den, de­nun­cia que “l’Ajun­ta­ment pro­po­sa aques­ta ur­ba­nit­za­ció al·le­gant un fals sòl ur­bà. Ai­xí evi­ta el com­pli­ment de la le­gis­la­ció vi­gent, que fa in­vi­a­ble el pro­jec­te per la pro­tec­ció de l’es­pai ma­rí­tim ter­res­tre i els ele­vats pen­dents”.

A Pa­la­mós es pre­ve­uen 72 apar­ta­ments de lu­xe a pri­me­ra lí­nia de mar, que ocu­pin bo­na part de la pi­ne­da d’en Go­ri. La pla­ta­for­ma tre­ba­lla per pre­sen­tar una de­nún­cia i un re­curs con­ten­ci­ós con­tra la lli­cèn­cia d’obres per­què els edi­fi­cis su­peren l’al­tu­ra de la pi­ne­da i oca­si­o­nen un “gran im­pac­te vi­su­al”. I a Llo­ret, un dels pro­jec­tes con­flic­tius és la cons­truc­ció de 270 ha­bi­tat­ges vin­cu­lats al nou camp de golf de l’Àn­gel, a més de la pro­lon­ga­ció de la C-32. “Si aques­ta obra d’in­fra­es­truc­tu­ra ti­ra en­da­vant, es cons­trui­rà en mol­tes zo­nes prò­xi­mes que són sòl ur­bà”, aler­ta Jor­di Pa­lau­del­màs, por­ta­veu d’Atu­rem la C-32.

Ajun­ta­ments com els de Pals i Sant Fe­liu de Gu­í­xols han apro­vat mo­ci­ons per re­cla­mar la Ge­ne­ra­li­tat que mo­di­fi­qui el pla director del sis­te­ma cos­ta­ner per can­vi­ar la qua­li­fi­ca­ció de sòls on en­ca­ra es pot cons­truir. La Ge­ne­ra­li­tat afir­ma que ha re­du­ït en 100 hec­tà­re­es els sòls des­ti­nats a crei­xe­ment ur­ba­nís­tic al li­to­ral gi­ro­ní en els úl­tims vuit anys, i ai­xò equi­val a 2.500 ha­bi­tat­ges menys. De 1.428 ur­ba­nit­za­ci­ons que hi ha a Ca­ta­lu­nya, un 23% és a les co­mar­ques de Gi­ro­na. “És un mo­del que no s’ha de re­pro­duir en cap lloc de Ca­ta­lu­nya”, ad­met Agus­tí Ser­ra, se­cre­ta­ri d’Hà­bi­tat Ur­bà i Ter­ri­to­ri de la Ge­ne­ra­li­tat.

“Que es cons­tru­ei­xin 10.000 ha­bi­tat­ges més a la Cos­ta Bra­va no és des­pro­por­ci­o­nat, si te­nim en comp­te que hi re­si­dei­xen per­ma­nent­ment més de 247.000 per­so­nes”, opi­na el pro­fes­sor de dret ad­mi­nis­tra­tiu de la UdG, Jo­sep Ma­ria Aguir­re. “El que ha de pre­o­cu­par l’Ad­mi­nis­tra­ció és on s’ubi­quen aquests ha­bi­tat­ges. S’ha d’evi­tar l’im­pac­te am­bi­en­tal o pai­sat­gís­tic que pu­guin te­nir a les zo­nes més prò­xi­mes a la cos­ta i, en la me­su­ra pos­si­ble, ga­ran­tir que no ser­vei­xin per am­pli­ar el parc de se­go­nes re­si­dèn­ci­es”, con­clou.

PE­RE DURAN / NORD MEDIA

A Pa­la­mós, a la pi­ne­da d’en Go­ri, es pre­ve­uen 72 apar­ta­ments

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.