Les entitats reclamen revisar els planejaments
Els ecologistes denuncien la possible construcció de 10.000 nous habitatges
Els municipis temen haver d’indemnitzar promotors si canvien els projectes
el nombre d’habitatges a 288. Però els ecologistes ho desmenteixen. “Urbanisme permet mantenir els paràmetres de densitat i edificabilitat aplicats a Rodors - Roca Blanca amb 1.076 habitatges i no redueix ni elimina l’edificabilitat dels Jonquers, a la platja de Pals, on el pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) preveu un hotel de 5.000 metres quadrats, 1.000 més d’ús comercial i un pàrquing de 2.500. Una autèntica barbaritat”, indica Pau Bosch, portaveu de Salvem la Platja de Pals.
Carolina Martí, doctora en Geografia i directora de l’Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona (UdG), assenyala que “el model urbanístic de la Costa Brava continua sent el mateix perquè les obres que ara es pretenen executar responen a projectes aprovats ja fa molts anys, alguns fins a 20 anys enrere”. “Els projectes urbanístics són una de les poques vies d’ingrés que tenen els municipis”, adverteix.
Però l’alcalde de Palafrugell, Josep Piferrer, recalca que “en cap moment no es mira l’aspecte econòmic”. “La preocupació –diu– és adaptar-nos a l’urbanisme i ser respectuosos amb el medi ambient”. Precisament, a Palafrugell, els ecologistes denuncien, a més de la polèmica construcció d’un xalet a la cala del Golfet, la construcció de 1.550 metres quadrats de sostre i quatre nous volums edificables en sòl no urbanitzable de protecció especial, als Jardins de Cap Roig. El projecte –que afecta també el poble de Mont-ras– inclou un auditori subterrani i un edifici a prop del Castell, expliquen.
El paisatge de la Costa Brava, que aspira a ser reserva de la biosfera el 2020, es podria veure perjudicat si els diversos plans s’acaben desenvolupant. I no únicament en l’àmbit mediambiental. Segons Lydia Chaparro, membre de la Plataforma Salvem Aiguafreda i d’Ecologistes a Acció ,“lama c ro urbanització ala cala d’Aiguafreda suposaria altres impactes com la gran generació de residus o la necessitat de grans cabals d’aigua, inassumibles en el context de canvi climàtic”.
La Plataforma SOS Costa Brava insta els consistoris a revisar els seus planejaments urbanístics, molts d’ells obsolets, per a la desclassificació de sòls urbanitzables que no s’han desenvolupat. “Però no tenim temps material ni personal per replantejar una urbanització d’aquestes dimensions”, lamenta Josep Lloret, alcalde de Cadaqués, en relació amb el projecte de sa Guarda.
Per a l’alcalde de Begur, Joan Manel Loureiro, un altre dels inconvenients és que “parar la urbanització implica canviar de qualificació el sòl i això suposaria indemnitzar els propietaris. Les indemnitzacions ascendeixen en el nostre cas entre 50 i 70 milions d’euros i és impossible reunir-los”, adverteix.
Eduard de Ribot, advocat de l’entitat ecologista Iaeden-Salvem l’Empordà, subratlla que les indemnitzacions “són una excepció i no existeixen en la majoria dels casos” i assegura que “la patrimonialització del dret a edificar es guanya de manera gradual”. “Les indemnitzacions –explica–no arriben només amb l’aprovació del planejament, sinó que el promotor ha d’haver complert amb les càrregues urbanístiques: que s’hagi aprovat el projecte d’urbanització, la reparcel·lació, que s’hagin executat les obres d’urbanització o s’hagin implantat els serveis i s’hagin fet les cessions dins dels terminis previstos en el pla. En el cas d’Aiguafreda, el POUM del 2003 continua sense haver-se executat i després de 15 anys no s’han fet les obres. De manera que no existeix de dret a la indemnització”.
La Generalitat aposta per “reconsiderar” aquesta urbanització amb “garanties jurídiques” per evitar indemnitzacions. Per la seva part, Catalunya en Comú, recrimina al Govern que les obres s’estarien duent a terme en una zona que se superposa al PEIN Muntanyes de Begur.
Tossa de Mar també ha reprès un antic pla dels anys noranta, pendent d’executar, amb gairebé 80 parcel·les edificables amb habitatges unifamiliars a la massa boscosa de cala Morisca. Fa més de 20 anys que aquest sector es vol urbanitzar i els promotors estan en conflicte amb entitats i veïns que demanen de preservar-lo.
Igualment, a Llançà, amb la previsió de construir 40 habitatges entre el parc natural del Cap de Creus i primera línia de mar, Marta Ballllosera, una de les portaveus de l’entitat Iaeden, denuncia que “l’Ajuntament proposa aquesta urbanització al·legant un fals sòl urbà. Així evita el compliment de la legislació vigent, que fa inviable el projecte per la protecció de l’espai marítim terrestre i els elevats pendents”.
A Palamós es preveuen 72 apartaments de luxe a primera línia de mar, que ocupin bona part de la pineda d’en Gori. La plataforma treballa per presentar una denúncia i un recurs contenciós contra la llicència d’obres perquè els edificis superen l’altura de la pineda i ocasionen un “gran impacte visual”. I a Lloret, un dels projectes conflictius és la construcció de 270 habitatges vinculats al nou camp de golf de l’Àngel, a més de la prolongació de la C-32. “Si aquesta obra d’infraestructura tira endavant, es construirà en moltes zones pròximes que són sòl urbà”, alerta Jordi Palaudelmàs, portaveu d’Aturem la C-32.
Ajuntaments com els de Pals i Sant Feliu de Guíxols han aprovat mocions per reclamar la Generalitat que modifiqui el pla director del sistema costaner per canviar la qualificació de sòls on encara es pot construir. La Generalitat afirma que ha reduït en 100 hectàrees els sòls destinats a creixement urbanístic al litoral gironí en els últims vuit anys, i això equival a 2.500 habitatges menys. De 1.428 urbanitzacions que hi ha a Catalunya, un 23% és a les comarques de Girona. “És un model que no s’ha de reproduir en cap lloc de Catalunya”, admet Agustí Serra, secretari d’Hàbitat Urbà i Territori de la Generalitat.
“Que es construeixin 10.000 habitatges més a la Costa Brava no és desproporcionat, si tenim en compte que hi resideixen permanentment més de 247.000 persones”, opina el professor de dret administratiu de la UdG, Josep Maria Aguirre. “El que ha de preocupar l’Administració és on s’ubiquen aquests habitatges. S’ha d’evitar l’impacte ambiental o paisatgístic que puguin tenir a les zones més pròximes a la costa i, en la mesura possible, garantir que no serveixin per ampliar el parc de segones residències”, conclou.