Una gran plataforma reivindica el poder transformador de les ciutats
La Fundació Catalunya Europa explora les solucions als grans reptes urbans
La Fundació Catalunya Europa està promovent una gran plataforma de debat i propostes d’acció que reuneix el món acadèmic, el sector empresarial i els polítics locals. La missió no és intranscendent: buscar solucions que donin a les ciutats instruments per fer front als grans reptes globals. La desigualtat social, el canvi climàtic, la interculturalitat i la innovació tecnològica són els quatre àmbits que defineixen el projecte. La finalitat última és reivindicar la capacitat de les urbs per gestionar l’allau de problemes globals que estan causant estralls locals.
La Fundació Catalunya Europa ha posat en marxa una iniciativa (Re-City) destinada a “repensar” el paper de les ciutats, “replantejar” les solucions que poden oferir i “reaccionar” per actuar en conseqüència. És molt més que un cicle de conferències; es posa en marxa una estratègia per reunir experts internacionals, radiografiar la situació en cada àmbit analitzat i posar en marxa les idees més innovadores en col·laboració amb els càrrecs electes locals.
Conferències públiques obertes, seminaris d’experts per intercanviar coneixements i trobades amb empresaris són part del mètode de treball. “Les solucions que es plantegen requereixen que el sector empresarial assumeixi els canvis”, va sentenciar Gemma Sendra, presidenta de la Fundació Catalunya Europa.
En la seva presentació Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, va explicar que ara els ajuntaments estan abocats a resoldre problemes urgents rutinaris (gestionar, quadrar pressupostos, falta de personal...) mentre que augmenten conflictes (menors que arriben, desigualtat...), cosa que els obliga a fer un exercici continu d’imaginació per garantir la convivència i generar riquesa per contribuir a la redistribució en una ciutat on un 25% de la població és de fora de la UE. “Cal un nou pla estratègic per adaptar-nos a les noves realitats del canvi climàtic, la desigualtat, l’explotació sexual en les seves múltiples formes...”, va declarar Parlon. També la regidora de Relacions Internacionals de l’Ajuntament de Barcelona, Laura Pérez, va ressaltar la necessitat
Desigualtat, canvi climàtic, innovació i interculturalitat seran analitzats per consensuar accions
d’enfocar els problemes amb “una mirada metropolitana” perquè aquests nous conflictes “no entenen de fronteres”, i des del món local s’han de resoldre les conseqüències d’una “agenda global”.
En un moment en què les ciutats semblen desbordades, s’escampa el pessimisme i no hi ha receptes salvadores amb la mirada nostàlgica cap a l’època de Maragall, la plataforma Re-City aspira a ser un punt de trobada fèrtil que permeti intercanviar experiències i enriquir les solucions a les grans urbs, per això comptarà amb la xarxa Metropolis (140 ciutats de tot el món interconnectades des de Barcelona). La creació d’un observatori dels avenços socials i un pla per formar alcaldes, regidors i tècnics són algunes de les eines per a l’acció.
El conseller d’Acció Exterior, Ernest Maragall, va dir que les ciutats han de deixar de ser actors passius (“recipients, contenidors on passen coses”) i transformarse en “subjectes de govern”, protagonistes d’“un poder democràtic transformador”. En oposició als moviments xenòfobs i identitaris i atacant els que “sota la bandera democràtica fan abús de la democràcia” va alertar del risc de crear una “democràcia del consum”. Aquí només “podràs triar begudes amb o sense cafeïna i poca cosa més”: un model de consum en què participen les ciutats que es posen a l’aparador (com Tòquio). El procés deliberatiu sobre les desigualtats està a punt d’acabar, amb una pròxima presentació de conclusions. I dilluns s’inicia el cicle de conferències sobre canvi climàtic a la Fundació Tàpies, que durarà fins al desembre.