Qui ma­na de de­bò a Es­pa­nya

La Vanguardia (Català) - - POLÍTICA - Fer­nan­do Óne­ga

Ai, si jo fos ca­ta­là i na­ci­o­na­lis­ta! Si jo fos ca­ta­là i na­ci­o­na­lis­ta, es­criu­ria una co­sa sem­blant a ai­xò: se­nyors ma­gis­trats de la Sa­la Con­ten­ci­o­sa del Tri­bu­nal Su­prem, els fe­li­ci­to per la se­va ra­pi­de­sa, ja que no­més han tri­gat 24 ho­res a re­plan­te­jar la se­va de­ci­sió que els im­pos­tos de les hi­po­te­ques els pa­guin els bancs en comp­tes dels seus cli­ents. Lloo la se­va sen­si­bi­li­tat da­vant l’“enor­me re­per­cus­sió eco­nò­mi­ca i so­ci­al” que va pro­vo­car la se­va pri­me­ra de­ci­sió. És se­nyal que vos­tès no vi­uen aï­llats i te­nen pre­sents les cir­cums­tàn­ci­es ex­ter­nes o am­bi­en­tals. Però, com a na­ci­o­na­lis­ta ca­ta­là, em sen­to in­cò­mo­de. ¿És més im­por­tant per a vos­tès la re­per­cus­sió eco­nò­mi­ca d’una me­su­ra que la re­per­cus­sió po­lí­ti­ca d’una al­tra? ¿Vos­tès po­den sot­me­tre a re­vi­sió el que ja s’ha de­ci­dit en una qües­tió d’im­pos­tos, però és in­to­ca­ble el que un al­tre ma­gis­trat del ma­teix tri­bu­nal va de­ci­dir so­bre lí­ders po­lí­tics em­pre­so­nats, amb el que ai­xò va su­po­sar per a la con­vi­vèn­cia? ¿Els im­por­ta més la re­ac­ció de la bor­sa per la gar­ro­ta­da a la ban­ca que els sen­ti­ments de mi­lers i mi­lers de ciu­ta­dans que es ma­ni­fes­ten i om­plen el pa­ís de lla­ços grocs?

Ai­xò es­criu­ria si jo fos ca­ta­là i na­ci­o­na­lis­ta. I sen­se ser-ho, tam­bé ho es­cric. Fins ahir jo te­nia di­ver­ses cre­en­ces. Cre­ia que els jut­ges ma­nen molt, per­què són capa­ços de cla­var-li un cop a la po­de­ro­sís­si­ma ban­ca. Cre­ia que la jus­tí­cia és l’úni­ca que pot cor­re­gir la mala pra­xi de les en­ti­tats fi­nan­ce­res, tal com es va de­mos­trar en les pre­fe­rents o les clàu­su­les ter­ra. Cre­ia que exis­teix un efec­tiu go­vern de jut­ges i no em mo­les­ta­va per­què ai­xò és una de les es­sèn­ci­es de l’Es­tat de dret. I cre­ia que, per de­ci­si­ons com les de l’im­post d’hi­po­te­ques, els tri­bu­nals són grans ins­tru­ments de jus­tí­cia so­ci­al. Cap go­vern, ni so­ci­a­lis­ta ni con­ser­va­dor, no va fer tant pel re­par­ti­ment de la ri­que­sa i la cor­rec­ció d’ar­bi­tra­ri­e­tats i abu­sos dels menys afa­vo­rits.

Ara can­vio aques­tes con­vic­ci­ons per una pre­gun­ta: qui ma­na a l’Es­tat de dret, la jus­tí­cia o els mer­cats? Si la sa­la del Su­prem és tan in­se­gu­ra que vol sot­me­tre el que va dic­ta­mi­nar al ple de la sa­la, és que va veu­re les co­tit­za­ci­ons dels bancs, es va es­pan­tar da­vant els mi­lers de mi­li­ons per­duts en un dia i es va alar­mar da­vant la no­va cri­si ban­cà­ria que po­dia pro­vo­car. Aques­ta és l’“enor­me re­per­cus­sió eco­nò­mi­ca i so­ci­al”. Com que l’in­di­ci de rec­ti­fi­ca­ció és tan in­sò­lit, cal sos­pi­tar que hi va ha­ver, a més, in­flu­èn­ci­es i pres­si­ons d’al­tres po­ders pú­blics, més o menys amb aquest ar­gu­ment: el Tri­bu­nal Su­prem no pot pro­vo­car una ca­tàs­tro­fe fi­nan­ce­ra, que l’úl­ti­ma cri­si mun­di­al va co­men­çar per la fa­lli­da d’una so­la en­ti­tat, Leh­man Brot­hers.

Qui­na tre­men­da lli­çó! El po­der re­al es­tà molt re­par­tit. La in­de­pen­dèn­cia de la jus­tí­cia exis­teix, però ar­ri­ba on co­men­cen al­tres in­teres­sos. El que és una mag­ní­fi­ca no­tí­cia per a per­so­nes par­ti­cu­lars pot ser una he­ca­tom­be per al con­junt del pa­ís. I els se­nyors ma­gis­trats han de sa­ber que po­den fer tot el que fi­gu­ra en la llei, però no po­den obli­dar l’en­torn ni les con­se­qüèn­ci­es d’una de­ci­sió. I ai­xò tam­bé ho di­ria si fos na­ci­o­na­lis­ta ca­ta­là.

DANI DUCH

Pa­blo Lla­re­na, ins­truc­tor de l’1-O

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.