Fran­ça fre­na les ‘ar­mi­lles gro­gues’ amb de­ten­ci­ons mas­si­ves

Una ope­ra­ció po­li­ci­al ge­gan­ti­na va con­te­nir les pro­tes­tes d’un dia que es pre­ve­ia ca­tas­trò­fic

La Vanguardia (Català) - - PORTADA -

Pa­rís, To­lo­sa de Llen­gua­doc, Lió, Bor­deus i Saint-Éti­en­ne van ser al­gu­nes de les ciu­tats on es van re­gis­trar més in­ci­dents, amb cre­ma de cot­xes, des­tros­sa de mo­bi­li­a­ri ur­bà i pi­llat­ge.

Ahir a la nit el Go­vern fran­cès va res­pi­rar amb un cert alleu­ja­ment. La no­va jor­na­da de pro­tes­ta de les

ar­mi­lles gro­gues va sac­se­jar el pa­ís i va dei­xar un ba­lanç de danys molt con­si­de­ra­ble, però no va ser la ca­tàs­tro­fe que es te­mia. Grà­ci­es a l’es­pec­ta­cu­lar des­ple­ga­ment po­li­ci­al i a les de­ten­ci­ons mas­si­ves, es va acon­se­guir fre­nar l’es­ca­la­da de vi­o­lèn­cia. Ara li to­ca al pre­si­dent Em­ma­nu­el Ma­cron con­duir el di­à­leg i fer con­ces­si­ons que cal­min els ànims i fre­nin el crei­xent males­tar so­ci­al.

En els xocs en­tre for­ces an­ti­a­va­lots i ma­ni­fes­tants, a Pa­rís i en al­tres ciu­tats hi va ha­ver al­menys 135 fe­rits –en­tre ells 17 agents de l’or­dre–. Tal com s’ha­via an­ti­ci­pat, es van prac­ti­car mol­tes de­ten­ci­ons, gai­re­bé 1.400 a úl­ti­ma ho­ra de la tar­da, una part de les quals pre­ven­ti­ves. Es van ar­res­tar di­fe­rents es­va­lo­ta­dors abans que po­gues­sin ac­tu­ar i se’ls van con­fis­car còc­tels mo­lo­tov i al­tres ob­jec­tes que por­ta­ven als ve­hi­cles o a les mot­xi­lles sus­cep­ti­bles de ser uti­lit­zats com a ar­mes. Mal­grat tot hi va ha­ver bar­ri­ca­des, cre­ma de ve­hi­cles, des­tros­ses de mo­bi­li­a­ri ur­bà i van­da­lis­me i pi­llat­ge con­tra co­mer­ços a Pa­rís, To­lo­sa de Llen­gua­doc, Bor­deus, Lió i Saint-Éti­en­ne.

A la ca­pi­tal, els Camps Eli­sis van re­cu­pe­rar la cal­ma cap a les 7 del ves­pre. Els ma­ni­fes­tants més vi­o­lents es van des­pla­çar a al­tres llocs, com la pla­ça de la Re­pú­bli­ca, on van des­a­fi­ar la po­li­cia i van tren­car apa­ra­dors amb in­ten­ció d’em­por­tar-se mer­ca­de­ri­es. Els an­ti­a­va­lots van ac­tu­ar amb con­tun­dèn­cia per con­te­nir aquests ir­re­duc­ti­bles. Els in­ci­dents al cen­tre de Bor­deus van ser es­pe­ci­al­ment greus, amb es­ce­nes de guer­ri­lla ur­ba­na mai vis­tes a la ciu­tat de la Ga­ro­na.

L’al­cal­de de Saint-Éti­en­ne, Gaël Per­dri­au, vi­si­ble­ment ir­ri­tat, va ins­tar Ma­cron a sor­tir de la se­va clau­su­ra a l’Eli­si i di­ri­gir-se d’una ve­ga­da per to­tes als fran­ce­sos, a en­fron­tar-se a la cri­si i aga­far el to­ro per les ba­nyes. Per­dri­au, del par­tit Els Re­pu­bli­cans (dre­ta), va con­si­de­rar que el Go­vern es­tà “a la de­ri­va” i és el pri­mer res­pon­sa­ble que la vi­o­lèn­cia s’ha­gi des­bor­dat.

El pre­si­dent de la Re­pú­bli­ca, en efec­te, no ha par­lat di­rec­ta­ment als fran­ce­sos des que ho va fer l’1 de desem­bre pas­sat, des de Bu­e­nos Ai­res, on par­ti­ci­pa­va en la ci­me­ra del G-20. Ha pre­fe­rit que fos el pri­mer ministre, Édo­uard Phi­lip­pe, qui do­nés la ca­ra da­vant el pa­ís i car­re­gués a la se­va es­que­na el des­gast de de­ci­si­ons can­vi­ants i del des­con­cert ofert per l’Exe­cu­tiu. Es creu que di­lluns, o com a mà­xim di­marts, Ma­cron re­cu­pe­ra­rà la ini­ci­a­ti­va.

No és sen­zill per al pre­si­dent do­nar ex­pli­ca­ci­ons. La su­pres­sió de l’eco­ta­xa va su­po­sar una mar­xa en­re­re im­por­tant, una co­sa que va pro­me­tre que no fa­ria. Ce­dir en al­tres me­su­res que exi­gei­xen les ar­mi­lles gro­gues, com ara l’aug­ment del sa­la­ri mí­nim o l’eli­mi­na­ció d’un im­post que gra­va els pen­si­o­nis­tes, sig­ni­fi­ca­ria de­bi­li­tar en­ca­ra més la se­va po­si­ció po­lí­ti­ca, re­nun­ci­ar al seu pro­gra­ma i fer gai­re­bé im­pos­si­ble, en els tres anys que li que­den a l’Eli­si, l’im­puls d’al­tres re­for­mes, com la de les pen­si­ons, de la fun­ció pú­bli­ca o la ins­ti­tu­ci­o­nal.

Els ana­lis­tes po­lí­tics i els so­ciò- legs en­ca­ra bus­quen ex­pli­ca­ci­ons al fe­no­men de les ar­mi­lles gro­gues. No hi ha una so­la cau­sa. Els orí­gens del males­tar són com­ple­xos. No s’ha de con­fon­dre el des­con­ten­ta­ment amb els ex­ces­sos vi­o­lents, pro­ta­go­nit­zats per una ín­fi­ma mi­no­ria de les ar­mi­lles gro­gues i dels alum­nes d’en­se­nya­ment mit­jà que s’han afe­git als en­re­nous per efec­te con­ta­gi.

So­bre la vi­o­lèn­cia, l’edi­to­ri­al d’ahir del di­a­ri Le Fi­ga­ro la­men­ta­va que a Fran­ça hi ha­gi una cri­si d’au­to­ri­tat en l’àm­bit de la fa­mí­lia, de l’es­co­la i de la jus­tí­cia. En una

La vi­o­lèn­cia sac­se­ja Pa­rís, Bor­deus, Lió, To­lo­sa de Llen­gua­doc i Saint-Éti­en­ne

Al pre­si­dent ara li to­ca tren­car el si­len­ci, di­a­lo­gar i as­se­re­nar els ànims

so­ci­e­tat sen­se je­rar­qui­es clares i en què s’exi­gei­xen drets sen­se res­pec­tar deu­res, l’úl­tim dic de con­ten­ció és la po­li­cia, que es veu obli­ga­da a exer­cir una fun­ció que no li cor­res­pon.

Al­tres pre­si­dents an­te­ri­ors van viu­re es­de­ve­ni­ments trau­mà­tics que van mar­car els seus man­dats. Jac­ques Chi­rac es va en­fron­tar a llar­gues va­gues el 1995 i als greus al­da­rulls de les ban­li­e­ues (subur­bis) el 2005. Ni­co­las Sarkozy va llui­tar con­tra la cri­si fi­nan­ce­ra internacional del 2008. Fran­çois Ho­llan­de va ser pre­si­dent du­rant l’ona­da d’atemp­tats gi­ha­dis­tes.

Les cir­cums­tàn­ci­es de Ma­cron són di­fe­rents –i pot­ser més pe­ri­llo­ses–, per­què la ira es di­ri­geix molt per­so­nal­ment cap a ell. El van ele­gir amb du­es ter­ce­res parts dels vots, a la se­go­na vol­ta, però aquest su­port tan mas­siu es va deu­re al vot dei­xat d’un elec­to­rat d’es­quer­res que vo­lia bar­rar el pas a la ul­tra­dre­ta­na Ma­ri­ne Le Pen. Són aquests vo­tants els que es­tan més de­ce­buts. Pen­sen que Ma­cron no els ha tin­gut en comp­te en res, que ha fet una po­lí­ti­ca de dre­tes, sim­bo­lit­za­da en l’eli­mi­na­ció de l’im­post so­bre la for­tu­na i que, a so­bre, fa ser­vir un to alli­ço­na­dor, ar­ro­gant, poc res­pec­tu­ós.

Les ar­mi­lles gro­gues so­len fer ser­vir un llen­guat­ge molt agres­siu cap a Ma­cron. És l’en­car­na­ció del que odi­en. Li di­uen “mo­nar­ca” i “rei sol”, i sem­pre re­cor­den la se­va con­di­ció d’ex­ban­quer a Rothsc­hild. La con­sig­na “Ma­cron, di­mis­sió!” es­tà pre­sent en to­tes les ma­ni­fes­ta­ci­ons. “Ens ha menys­pre­at”, de­ia ahir en Pi­er­re, un con­duc­tor d’au­to­bús ju­bi­lat que va ve­nir des de Ro­uen a la con­cen­tra­ció pa­ri­sen­ca. Un al­tre pen­si­o­nis­ta, en Jac­ques, re­tre­ia a Ma­cron que no­més

Al­tres pre­si­dents van viu­re mo­ments trau­mà­tics, però sen­se tan­ta càr­re­ga per­so­nal

és un ser­vi­dor de les al­tes fi­nan­ces i de la ma­ço­ne­ria. Al seu cos­tat, dos jo­ves plan­te­ja­ven ar­gu­ments molt prò­xims a l’ex­tre­ma dre­ta, un símp­to­ma de les ar­rels múl­ti­ples de la re­vol­ta. “A Fran­ça hi ha gent que dorm al car­rer men­tre pa­guem ho­tels als im­mi­grants”, de­ia un d’ells.

Per en Jac­ques, la cul­pa de l’au­ge dels ex­tre­mis­mes po­lí­tics la te­nen els go­verns dels úl­tims 40 anys. “Fi­xeu-vos que, el 1980, Je­an Ma­rie Le Pen te­nia un 1% dels vots –va subrat­llar el ju­bi­lat–. La se­va fi­lla Ma­ri­ne ara té un 30%. Si no vo­li­en en­for­tir l’ex­tre­ma dre­ta, els go­verns hau­ri­en d’ha­ver do­nat un su­port fi­nan­cer i mo­ral a la po­bla­ció”.

ÉTI­EN­NE LAURENT / EFE

Agents an­ti­a­va­lots i po­li­ci­es a ca­vall car­re­guen con­tra els ma­ni­fes­tants a prop de la pla­ça de la Re­pú­bli­ca, a Pa­rís

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.