El pas­seig de Grà­cia plan­ta ca­ra a la de­lin­qüèn­cia

Els pro­fes­si­o­nals es co­or­di­nen per WhatsApp per iden­ti­fi­car els lla­dres i de­nun­ci­ar-los als Mos­sos

La Vanguardia (Català) - - PORTADA - LUIS BENVENUTY ANA JI­MÉ­NEZ (FO­TOS)

El grup de WhatsApp de res­tau­ra­dors, co­mer­ci­ants i ho­te­lers del pas­seig de Grà­cia bull d’ale­gria. “Al­gú va ro­bar una cli­en­ta d’una sa­ba­te­ria de lu­xe, li va fi­car la mà a la bos­sa –ex­pli­ca l’ad­mi­nis­tra­do­ra d’aquest grup for­mat per 123 re­cep­ci­o­nis­tes, en­car­re­gats de bo­ti­gues, guàr­di­es de se­gu­re­tat...–. Els res­pon­sa­bles de l’es­ta­bli­ment van re­vi­sar les cà­me­res de se­gu­re­tat i van iden­ti­fi­car una do­na que un mes en­re­re ha­via co­mès un al­tre ro­ba­to­ri allà ma­teix. Rà­pi­da­ment van fer cir­cu­lar la se­va fo­to­gra­fia pel grup. Es trac­ta d’una do­na d’uns 40 anys, molt ben ves­ti­da, com qual­se­vol al­tre cli­ent...”. El vi­gi­lant de se­gu­re­tat d’un al­tre cone­gut es­pro­ven ta­bli­ment la va re­co­nèi­xer i la va re­te­nir fins que van ar­ri­bar els Mos­sos d’Es­qua­dra i la van de­te­nir. “La gent del grup ho va viu­re com una vic­tò­ria de tots”, afe­geix l’ad­mi­nis­tra­do­ra. Els co­mer­ci­ants del pas­seig de Grà­cia es­tan de­ci­dits a fer front als lla­dres mul­ti­rein­ci­dents que s’apro­fi­ten dels fo­rats del sis­te­ma le­gal per acar­nis­sar-se amb els seus ne­go­cis i els seus cli­ents. 45 em­ple­ats van re­bre una clas­se es­pe­ci­al so­bre se­gu­re­tat dels Mos­sos. L’as­so­ci­a­ció Amics del Pas­seig de Grà­cia aca­ba d’en­car­re­gar a un bu­fet d’ad­vo­cats que ela­bo­ri una no­va es­tra­tè­gia le­gal, que es­tu­diï com els ne­go­cis po­den per­so­nar-se com a acu­sa­ció po­pu­lar con­tra tots els de­lin­qüents que ac­tu­en en aquest eix. A més, els co­mer­ci­ants tam­bé es­tan re­cor­rent a l’en­giny. Molts es­ta­bli­ments de lu­xe, so­bre­tot jo­ie­ri­es, ja no lliu­ren als seus cli­ents bos­ses amb els seus lo­gos, si­nó bos­ses lli­ses que no do­nen cap pis­ta del con­tin­gut. D’aques­ta ma­ne­ra els cli­ents no cri­den tant l’aten­ció. Les bos­ses de les jo­ie­ri­es són un ob­jec­tiu co­be­jat dels lla­dres.

“Ens en­fron­tem a uns de­lin­qüents ca­da ve­ga­da més es­pe­ci­a­lit­zats i pro­fes­si­o­nals –pros­se­gueix l’ad­mi­nis­tra­do­ra del grup de WhatsApp–. Van a les bo­ti­gues ves­tits amb al­gu­nes de les pe­ces que ro­ben, por­ten com­ple­ments de grans mar­ques, com si fos­sin tu­ris­tes molt adi­ne­rats. L’al­tre dia, men­tre uns des­pis­ta­ven els de­pen­dents mos­trant-se molt in­teres­sats en unes bos­ses de mà, uns al­tres s’em­por­ta­ven les que eren a l’apa­ra­dor. I com que ja sa­ben que sa­bem qui són es dis­fres­sen amb per­ru­ques, bar­bes postis­ses, al­guns fins i tot fan ser­vir ca­di­res de ro­des per fer­se pas­sar per gent gran im­pe­di­da! I, a més, tam­bé pa­tim els lla­dres de re­llot­ges, els de guant blanc que et tre­uen el re­llot­ge sen­se que te n’ado­nis i tam­bé els vi­o­lents que d’imi­tar-los, que te l’ar­ra­bas­sen a cops”.

“Es­tem en per­ma­nent ten­sió –diu Glò­ria Ál­va­rez, de la per­fu­me­ria Re­gia–. Ara a Bar­ce­lo­na els ciu­ta­dans ens sen­tim in­se­gurs i els de­lin­qüents, se­gurs. La ciu­tat s’es­tà fent mal­bé... La ve­ri­tat és que ens ro­ben mol­tes co­ses de les pres­tat­ge­ri­es. L’al­tre dia vam te­nir aquí du­rant tres ho­res una do­na que pensem que és una lla­dre, que ja l’hem vist al­tres ve­ga­des... Tres ho­res la vam te­nir em­pro­vant-se per­fums! Ve so­vint, el que pas­sa és que no po­dem de­mos­trar que és una lla­dre. N’es­tem con­ven­çuts, però... De ma­ne­ra que vam te­nir un em­ple­at ob­ser­vant-la du­rant aque­lles tres ho­res. Al fi­nal es va can­sar i va mar­xar”.

Les jo­ie­ri­es do­nen bos­ses sen­se lo­gos per­què els cli­ents no cri­din l’aten­ció

“Fa po­ques set­ma­nes ens vam tro­bar a ter­ra el dis­po­si­tiu an­ti­ro­ba­to­ri d’un ves­tit –in­ter­vé Luis Sans, de la bo­ti­ga de mo­da San­ta Eu­là­lia i pre­si­dent d’Amics del pas­seig de Grà­cia–. Una do­na ens va ro­bar un ves­tit de Va­len­ti­no i una bos­sa de mà. La ve­ri­tat és que no sem­bla­va una de­lin­qüent. Te­nia un as­pec­te molt so­fis­ti­cat, es va com­por­tar amb desim­bol­tu­ra, es va em­pro­var uns quants ves­tits... Els Mos­sos la van iden­ti­fi­car a tra­vés de les nos­tres cà­me­res de se­gu­re­tat. Ja ha­via co­mès al­tres de­lic­tes a la zo­na. L’en­de­mà tam­bé va ro­bar en du­es fir­mes de lu­xe més. Mal­grat tot, el ju­di­ci no se se­rà fins al 10 de se­tem­bre. Men­tres­tant po­drà con­ti­nu­ar ro­bant. I des­prés el més pro­ba­ble és que no­més li po­sin una mul­ta”.

Bo­na part del pro­ble­ma, de­nun­ci­en els co­mer­ci­ants, és que des del juny del 2017 la rein­ci­dèn­cia de furts va dei­xar de cas­ti­gar-se. El Tri­bu­nal Su­prem va dic­tar una con­tro­ver­ti­da sen­tèn­cia que po­sa­va fi a la fór­mu­la que con­ver­tia en un de­lic­te l’acu­mu­la­ció de tres fal­tes. D’aques­ta ma­ne­ra els rein­ci­dents no aca­ben a la pre­só. La jus­tí­cia els cas­ti­ga amb mul­tes de 50 a 150 eu­ros que no te­nen cap pro­ble­ma a pa­gar. Aques­tes san­ci­ons re­pre­sen­ten una part in­sig­ni­fi­cant del seu bo­tí.

“Els Mos­sos i la Gu­àr­dia Ur­ba­na de­di­quen tots els efec­tius que po­den –re­prèn Sans–. El nos­tre con­tac­te és molt fluid. Les res­pos­tes so­len ser im­me­di­a­tes. Però les de­ten­ci­ons que fan no po­den fre­nar uns de­lin­qüents que sa­ben molt bé com ac­tu­ar per sor­tir im­pu­nes. I tot ai­xò atreu al­tres de­lin­qüents més pe­ri­llo­sos. El tu­ris­ta és una víc­ti­ma molt vul­ne­ra­ble. Ra­ra­ment va als ju­di­cis. Fa un mes sis me­nors ma­gri­bins van llen­çar-se al da­munt d’un tu­ris­ta rus per ro­bar-li un re­llot­ge de 100.000 eu­ros. La set­ma­na pas­sa­da li vam de­ma­nar al Fis­cal General de Ca­ta­lu­nya que sol·li­ci­ti pe­nes d’allu­nya­ment dels es­ta­bli­ments. Ens va dir que es­tu­di­a­ria la pos­si­bi­li­tat. A més, vam en­car­re­gar al bu­fet Ze­grí + de Oli­var que es­tu­diï com po­drí­em per­so­nar-nos com a acu­sa­ció po­pu­lar con­tra els de­lin­qüents que ac­tu­en a la zo­na a fi de po­der de­ma­nar me­su­res cau­te­lars i pe­nes molt més du­res. De to­ta ma­ne­ra qual­se­vol so­lu­ció de­ma­na una re­for­ma del Co­di Pe­nal”.

Pas­cal Bi­llard, director general de l’ho­tel Ma­jes­tic, des­criu la si­tu­a­ció amb pa­rau­les com “pla­ga” i “bru­tal”. Bi­llard la­men­ta que els ro­ba­to­ris als seus cli­ents a la via pú­bli­ca s’ha­gin mul­ti­pli­cat du­rant aquest any. “Abans pot­ser una ve­ga­da al mes ar­ri­ba­va un cli­ent di­ent que l’ha­vi­en ro­bat al car­rer. Ara pas­sa ca­da set­ma­na. Aques­ta in­se­gu­re­tat pot te­nir con­se­qüèn­ci­es molt im­por­tants per a la ciu­tat. Es­tem par­lant de per­so­nes molt in­flu­ents, d’em­pre­sa­ris molt im­por­tants i de mem­bres de fa­mí­li­es re­ials que sem­pre han es­tat au­tèn­tics am­bai­xa­dors de la ciu­tat i que ara mar­xen sen­se gai­res ga­nes de tor­nar, molt de­ce­buts amb Bar­ce­lo­na. I amb ells tam­bé mar­xen els seus pro­jec­tes, les se­ves in­ver­si­ons, les se­ves ini­ci­a­ti­ves... Aquí re­co­ma­nem als nos­tres cli­ents que no por­tin pel car­rer re­llot­ges gai­re cars. És un te­ma molt de­li­cat. No vo­lem fer creu­re que Bar­ce­lo­na és una ciu­tat in­se­gu­ra”.

“No­sal­tres es­tem ex­tre­mant les nos­tres me­su­res de se­gu­re­tat”, diu el res­pon­sa­ble d’una jo­ie­ria de la zo­na que va ser atra­ca­da fa un pa­rell de me­sos, un ne­go­ci que pre­fe­reix man­te­nir l’ano­ni­mat. Sí, aquell se­nyor que sem­bla­va un ho­me gran im­pe­dit de sob­te es va ai­xe­car de la se­va ca­di­ra de ro­des, va treu­re una pis­to­la i... “Van ser els guies tu­rís­tics es­pe­ci­a­lit­zats en vi­si­tants xi­ne­sos amb un gran po­der ad­qui­si­tiu que ens van re­co­ma­nar do­nar bos­ses sen­se cap lo­go­tip –con­ti­nua el jo­ier–. Els lla­dres se­guei­xen aquests ti­pus de cli­ents, els es­pe­ren als apar­ca­ments... Aquest cli­ma d’in­se­gu­re­tat co­men­ça a afec­tar el ne­go­ci. La ven­da de pe­ces im­por­tants a es­tran­gers, de pe­ces de 20.000 o 30.000 eu­ros, s’es­tà re­duint. Úl­ti­ma­ment no ve­nen tants xi­ne­sos com abans”.

LES CON­SE­QÜÈN­CI­ES

Quan un em­pre­sa­ri diu que no tor­na­rà a la ciu­tat, les se­ves in­ver­si­ons es per­den

El co­merç es vol per­so­nar en els ju­di­cis de tots els lla­dres que ac­tu­en al seu eix

L’ES­TRA­TÈ­GIA

ANA JI­MÉ­NEZ

Col·la­bo­ra­ció ciu­ta­da­na. Els co­mer­ci­ants te­nen un con­tac­te molt fluid amb els Mos­sos, i els agents acos­tu­men a aten­dre els seus re­que­ri­ments de se­gui­da

ANA JI­MÉ­NEZ

Co­mer­ci­ants, res­tau­ra­dors i ho­te­lers vo­len que els jut­ges no per­me­tin als lla­dres mul­ti­rein­ci­dents acos­tar-se als seus ne­go­cis

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.