Mat­teo Sal­vi­ni

MINISTRE DE L’INTERIOR ITALIÀ

La Vanguardia (Català) - - SUMARI -

El ministre Sal­vi­ni (45) no con­si­de­ra que els sis morts i el cen­te­nar de fe­rits per una es­tam­pi­da que va te­nir lloc ahir en una dis­co­te­ca del cen­tre d’Ità­lia fos prou mo­tiu per anul·lar la ma­ni­fes­ta­ció per en­al­tir el seu Go­vern.

Els ma­ni­fes­tants ana­ven ar­ri­bant a poc a poc per inun­dar la Pi­az­za del Po­po­lo de Ro­ma. Fe­ia set­ma­nes que el ministre de l’Interior, Mat­teo Sal­vi­ni, anun­ci­a­va la gran mar­xa per de­mos­trar que els ita­li­ans, o al­menys un bo­na part, do­nen su­port a la se­va ac­ció en els pri­mers sis me­sos en el Go­vern. Li van fer cas. “Ell no hi se­rà”, re­pe­tia un mis­sat­ge que pu­bli­ca­va di­à­ri­a­ment a les se­ves xar­xes so­ci­als amb una fo­to­gra­fia dels seus ad­ver­sa­ris. En­tre ells, Je­an-Clau­de Juncker, pre­si­dent de la Co­mis­sió Eu­ro­pea; l’ac­triu Asia Ar­gen­to; l’al­cal­de de Ri­a­ce, Mim­mo Lu­ca­no, o l’ex-pri­mer ministre Pa­o­lo Gen­ti­lo­ni.

Els qui sí que hi eren van ser 80.000 lli­guis­tes, se­gons l’or­ga­nit­za­ció, que es van con­cen­trar al ma­tí al cor de Ro­ma per es­col­tar les pro­cla­mes ul­tra­dre­ta­nes. Sal­vi­ni no ve­nia a mou­re guer­ra. No va ata­car sen­se pi­e­tat, com fa nor­mal­ment, els seus con­trin­cants. L’ob­jec­tiu era pro­var que la se­va ar­ri­ba­da al po­der és la no­va nor­ma­li­tat a Ità­lia i que si nin­gú no es po­sa les pi­les, con­ti­nu­a­rà sent ai­xí molt de temps. “No dei­xa­ré el Go­vern per una en­ques­ta. Si el bon Déu vol, aquest Go­vern du­ra­rà cinc anys!”, va pro­me­tre.

En­co­rat­jat pels son­de­jos que li au­gu­ren més del 30% de su­port en­tre els ita­li­ans, Sal­vi­ni vo­lia pre­su­mir. Va ar­ri­bar de­ma­nant un mi­nut de si­len­ci per les víc­ti­mes d’An­co­na “com a pa­re”, ves­tit amb una des­su­a­do­ra ver­me­lla de la po­li­cia ita­li­a­na. Des­prés va so­nar l’All I want for Ch­rist­mas is

you de Ma­ri­ah Ca­rey. Van co­men­çar els par­la­ments i van pu­jar a la llot­ja els seus mi­nis­tres es­tre­lla, en­tre ells el de Fa­mí­lia, Lo­ren­zo Fon­ta­na, que va dir que els pes­se­bres han de tor­nar a les es­co­les ita­li­a­nes. Fins i tot van pre­sen­tar al Ca­pi­ta­no, anun­ci­at amb les no­tes fi­nals del Nes­sun dor­ma de Gi­ac­co­mo Puc­ci­ni. Ell ja s’ha­via tret la des­su­a­do­ra i mi­ra­va al cel amb la mà al cor.

“De­ma­no el man­dat de ne­go­ci­ar amb la UE no com a ministre, si­nó en nom de 60 mi­li­ons d’ita­li­ans que vo­len dei­xar als seus fills i nets una Ità­lia mi­llor. Amb el vos­tre man­dat no te­nim por de res ni de nin­gú”, de­cla­ra­va Sal­vi­ni. “Si Eu­ro­pa és la que s’atu­ra per la pri­ma de risc, per les fi­nan­ces, per un 0,1%, és una Eu­ro­pa des­ti­na­da al fra­càs. Ens cal una Eu­ro­pa que tor­ni a tre­ba­llar per la dig­ni­tat dels ciu­ta­dans”, afe­gia.

L’am­bi­ent, sen­se cap in­ci­dent, era fes­tiu per als qui ha­vi­en ar­ri­bat en més de 200 au­to­bu­sos de tot Ità­lia per ce­le­brar els sis me- sos en el Go­vern. Va ve­nir fins i tot gent de Ca­là­bria, una co­sa ini­ma­gi­na­ble fa no­més cinc anys, quan la Lli­ga en­ca­ra era un par­tit que de­ma­na­va la in­de­pen­dèn­cia de la Pa­dà­nia. Sal­vi­ni va con­fir­mar ahir la trans­for­ma­ció en un par­tit na­ci­o­nal. “No és que es­ti­guem en con­tra dels im­mi­grants, però com diu Sal­vi­ni, cal dis­ci­pli­nar-ne el flux; els il·le­gals, cal en­vi­ar-los a ca­sa”, co­men­ta­ven els ju­bi­lats ca­la­bre­sos Elio Gi­a­net­ti i Lu­cio Ro­meo, plens de ban­de­res.

“Pri­mer els ita­li­ans, Ità­lia ai­xe­ca el cap” o “No a la in­va­sió” són al­gu­nes de les pan­car­tes que més èxit van te­nir. Sal­vi­ni, a la se­va sal­sa, va aca­bar la ma­ni­fes­ta­ció fo­nent-se amb els seus a la pla­ça. Va ar­ri­bar a ci­tar Mar­tin Lut­her King i Jo­an Pau II per des­mar­car-se dels que l’as­se­nya­len com un in­di­vi­du pe­ri­llós. És un ho­me nor­mal, per­què el ministre men­ja i dorm. Fins i tot va ata­car les “por­que­ri­es” de plats que ar­ri­ben de fo­ra quan “el mi­llor men­jar del món és a Ità­lia”, per pre­su­mir da­vant un grup de cui­ners. Tam­bé va apro­fi­tar per par­lar dels ar­mi­lles gro­gues fran­ce­sos. Va con­dem­nar la vi­o­lèn­cia, però va llan­çar un al­tre dard al pre­si­dent Ma­cron: “Qui sem­bra po­bre­sa re­cull pro­tes­ta”.

En­tre els ma­ni­fes­tants hi ha­via de tot. Des dels tra­di­ci­o­nals de la Lli­ga fins a an­tics vo­tants d’es­quer­ra. La ma­jo­ria por­ta­ven ban­de­res ita­li­a­nes, menys un ho­me de Tren­ti­no, Car­lo Eng­hel­ma­ier, que ex­hi­bia l’es­te­la­da al cos­tat de l’es­co­ce­sa. “Sal­vi­ni hau­ria de par­lar a fa­vor de Ca­ta­lu­nya per fer una Eu­ro­pa dels po­bles i no dels bancs –va ex­pli­car–. Do­no su­port a la in­de­pen­dèn­cia de Ca­ta­lu­nya i por­to sem­pre aques­ta ban­de­ra a to­tes les ma­ni­fes­ta­ci­ons”.

En una Ità­lia amb els seus tra­di­ci­o­nals par­tits frag­men­tats i un Mo­vi­ment 5 Es­tre­lles amb llui­tes in­ter­nes, la ul­tra­dre­ta és l’úni­ca que acon­se­gueix man­te­nir-se uni­da. Nin­gú en­tre els seus no con­tes­ta el li­de­rat­ge de Mat­teo Sal­vi­ni. Ara, la se­güent es­ta­ció del di­ri­gent és pre­pa­rar l’as­salt a Eu­ro­pa.

“Qui sem­bra po­bre­sa re­cull pro­tes­ta”, et­zi­ba Sal­vi­ni a Ma­cron per la re­vol­ta de les ‘ar­mi­lles gro­gues’

GIUSEPPE LAMI / EFE

Sal­vi­ni, amb una de les des­su­a­do­res de la po­li­cia ita­li­a­na, guar­da un mi­nut de si­len­ci per les víc­ti­mes d’An­co­na a l’ac­te de Ro­ma

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.