Ci­èn­cia i ca­ri­tat sim­bo­lit­za l’ali­an­ça pi­cas­si­a­na de Bar­ce­lo­na i Pa­rís.

La Vanguardia (Català) - - SUMARI - ÓSCAR CABALLERO

His­tò­ria en du­es ciu­tats i tres se­gles que co­men­ça el 1897 a l’àtic de l’edi­fi­ci cons­tru­ït el 1846 per Francesc Daniel Mo­li­na –l’ar­qui­tec­te de la pla­ça Re­ial–, amb en­tra­da al car­rer de la Pla­ta nú­me­ro 4 de Bar­ce­lo­na, que com­par­tei­xen dos jo­ves alum­nes de la Llot­ja. La his­tò­ria can­via de se­gle l’oc­tu­bre del 1900. Un d’aquests jo­ves bai­xa del tren a la Ga­re d’Or­say de Pa­rís –inau­gu­ra­da tres me­sos abans–, per la ma­tei­xa Ex­po­si­ció Uni­ver­sal a què el jo­ve por­ta un qua­dre. Allà ma­teix hi nai­xe­ria, 86 anys més tard, el mu­seu ho­mò­nim, que el 2018 acull una gran ex­po­si­ció d’aquell jo­ve.

La his­tò­ria tor­na a en­lla­çar Bar­ce­lo­na i Pa­rís, i cul­mi­na –si és que pot cul­mi­nar res que es re­fe­rei­xi a Pa­blo Picasso, el jo­ve del con­te– di­lluns pas­sat, 3 de desem­bre. En un Pa­rís que es lle­pa les fe­ri­des de la vi­o­lèn­cia de dis­sab­te i en un Or­say no­més en­tre­o­bert el dia de des­cans set­ma­nal i que ex­po­sa els perí­o­des blau (1901-1904) i ro­sa (1904-1906) de Picasso, s’hi han ci­tat dos per­so­nat­ges de Bar­ce­lo­na.

Al duo l’uneix Ci­èn­cia i ca­ri­tat, obra aca­dè­mi­ca que Picasso va en­lles­tir al ta­ller que com­par­tia amb el seu con­dei­xe­ble i amic Ma­nu­el Pa­lla­rès en aquell por­tal del car­rer de la Pla­ta per on avui s’ac­ce­deix al res­tau­rant In­for­mal, si­tu­at a l’ho­tel The Ser­ras, que do­na al pas­seig Co­lom.

No gai­re lluny, el Mu­seu Picasso –obert el 9 de març del 1963– con­ser­va Ci­èn­cia i ca­ri­tat en­tre les més de 4.200 obres de jo­ven­tut de l’ar­tis­ta, la col·lec­ció mun­di­al més im­por­tant de l’èpo­ca. Al mu­seu, l’obra –que va com­plir 120 anys exac­tes el 2017– va ser sot­me­sa a una res­tau­ra­ció que va du­rar dos anys, i ai­xí va ar­ri­bar ben bo­ni­ca a l’al­tra gran ex­po­si­ció de Pa­rís: Picasso. Obres mes­tres, al Mu­seu Picasso de la ca­pi­tal del Se­na.

Aquests dos ho­mes són Jor­di Ser­ra, pro­pi­e­ta­ri de l’ho­tel The Ser­ras, de Bar­ce­lo­na, i Em­ma­nu­el Gui­gon, con­ser­va­dor d’art i as­sa­gis­ta, fran­cès, director del mu­seu bar­ce­lo­ní, agi­ta­dor cul­tu­ral per­què Bar­ce­lo­na i Pa­rís “avan­cin ple­gats com la re­fe­rèn­cia pi­cas­si­a­na més im­por­tant del món”.

En­tre tots dos s’hi ha co­lat La Van­guar­dia du­rant un dia in­tens que els du­rà d’Or­say, on Gui­gon as­se­nya­la amb or­gull de ca­ta­là vo­ca­ci­o­nal les di­ver­ses men­ci­ons als seus prés­tecs, en tres idi­o­mes, “for­mi­da­ble pro­mo­ció de Bar­ce­lo­na”, al Picasso de Pa­rís. I aques­ta mos­tra que, per a l’es­pe­ci­a­lis­ta Gui­gon, és un mo­del. Allà ma­teix as­sis­ti­ran al lliu­ra­ment del pre­mi Pi­er­re Daix (bi­ò­graf i amic de Picasso), do­tat pel col·lec­ci­o­nis­ta Fran­çois Pi­nault, ter­ce­ra for­tu­na de Fran­ça. Gui­gon for­ma part del ju­rat del pre­mi.

Doc­tor en his­tò­ria con­tem­po­rà­nia per la Sor­bo­na, Gui­gon, nas­cut a Gre­no­ble (Fran­ça) el 1959, tam­bé té la na­ci­o­na­li­tat su­ïs­sa. Es­pe­ci­a­lis­ta en avant­guar­des his­tò­ri­ques, sur­re­a­lis­me, art es­pa­nyol mo­dern i con­tem­po­ra­ni i art eu­ro­peu de post­guer­ra, car­re­gat de dis­tin­ci­ons, en­tre les més de deu ex­po­si­ci­ons mo­no­grà­fi­ques que ha mun­tat des­ta­ca la de­di­ca­da al seu amic An­to­nio Sau­ra. Però al seu pal­ma­rès cal afe­gir-hi més de 15 ex­po­si­ci­ons te­mà­ti­ques i una dese­na de pu­bli­ca­ci­ons.

El juny del 2016 aquest es­tu­di­ós de Picasso, que ac­tu­al­ment en tra­du­eix els tex­tos –re­par­tits en fran­cès a set lli­bres però mal cone­guts a Es­pa­nya–, va ser no­me­nat director

TRE­BALL ACADÈMIC Picasso va en­lles­tir ‘Ci­èn­cia i ca­ri­tat’ al ta­ller que com­par­tia al car­rer de la Pla­ta

JOR­DI SER­RA

El pro­pi­e­ta­ri de l’ho­tel on hi va ha­ver el ta­ller del pin­tor s’ha con­ver­tit en me­ce­nes

DE TOR­NA­DA A PA­RÍS

El Mu­seu Picasso ha ce­dit l’obra a la mos­tra de Pa­rís des­prés de dos anys res­tau­rant-lo

del mu­seu bar­ce­lo­ní. Si Picasso va néi­xer a Mà­la­ga i va créi­xer a Ga­lí­cia, Gui­gon afir­ma que Bar­ce­lo­na és la ciu­tat que més va in­fluir en el seu afany de tro­bar un ca­mí pro­pi. “Bar­ce­lo­na –re­ma­ta– va im­preg­nar to­ta la se­va vi­da: per amis­tats, per llocs, pel seu pro­pò­sit de lle­gar un mu­seu a la ca­pi­tal ca­ta­la­na”.

No de­ba­des, un pa­rell de di­es abans del seu vi­at­ge a Pa­rís, Gui­gon va re­bre al seu mu­seu 28 po­nents de pres­ti­gi mun­di­al per a una jor­na­da: “En­torn de Picasso, apro­xi­ma­ció a la re­la­ció en­tre ma­te­ri­als i me­ca­nis­mes de de­gra­da­ció”. Allà Reyes Ji­mé­nez Gar­ni­ca, cap de res­tau­ra­ció i con­ser­va­ció pre­ven­ti­va del mu­seu, pro­ta­go­nis­ta de la res­tau­ra­ció de Ci­èn­cia i ca­ri­tat, va anun­ci­ar que el seu de­par­ta­ment tre­ba­lla “en l’ús de me­to­do­lo­gi­es ci­en­ti­fi­co­tèc­ni­ques per po­der ela­bo­rar una me­mò­ria ri­go­ro­sa de les obres de la col·lec­ció del mu­seu que per­me­ti dis­se­nyar no­ves fór­mu­les per con­ser­var en un fu­tur aques­tes jo­ies pic­tò­ri­ques”.

Al­gun al­go­rit­me s’hi deu ha­ver bar­re­jat per tre­nar la re­la­ció en­tre Ser­ra, Ci­èn­cia i ca­ri­tat, i Gui­gon. Na­diu de Ca­laf, ex­tra­ver­tit, d’una vi­ta­li­tat subrat­lla­da per abun­dants

‘Ci­èn­cia i ca­ri­tat’ exem­pli­fi­ca el desig que Bar­ce­lo­na i Pa­rís avan­cin ple­gats com la gran re­fe­rèn­cia

pi­cas­si­a­na

i so­no­res ri­a­lles, Jor­di Ser­ra és un exin­dus­tri­al per a qui l’elec­trò­ni­ca, els pro­gra­mes d’in­ter­net i les em­pre­ses del món que les fa ser­vir i a què pro­ve­ïa la se­va em­pre­sa era el pa de ca­da dia. De fet, el dia abans de la tro­ba­da a Pa­rís amb Gui­gon, Ser­ra va pas­sar un pa­rell d’ho­res al Pa­lais de Tokyo, ab­sort en l’obra de l’ar­gen­tí Tomás Sa­ra­ce­no, un col·lec­ci­o­nis­ta de te­ra­nyi­nes que tra­du­eix en lí­ni­es d’ai­re (ins­tal·la­ci­ons?, es­cul­tu­res?) en l’es­pai ar­tís­tic. Una rup­tu­ra com la del cu­bis­me pi­cas­sià que in­tri­ga Ser­ra.

Però el de la in­for­mà­ti­ca va ser un al­tre Jor­di Ser­ra, el que des­prés de ven­dre l’em­pre­sa va can­vi­ar de vi­da i d’en­torn i es va ins­tal·lar a No­va York. Pot­ser no hau­ria tor­nat si un dels seus fills, que con­ti­nu­a­va a l’em­pre­sa ve­nu­da, no li ha­gués ex­pli­cat els trà­fecs amb els nous pro­pi­e­ta­ris. “Ves-te’n de­mà ma­teix i bus­ca un edi­fi­ci a Bar­ce­lo­na”, li va in­di­car per te­lè­fon el seu pa­re. Quan va sa­ber que l’ha­via tro­bat al pas­seig Co­lom, un punt de la ciu­tat dels pro­di­gis que li atre­ia des de sem­pre, Jor­di Ser­ra va pen­sar en un se­nyal del des­tí. I com que li agra­da la gent, i men­jar, i vi­at­jar i viu­re, va sa­ber que aquell edi­fi­ci es trans­for­ma­ria –amb la su­ma de 13 mi­li­ons d’eu­ros– en un ho­tel de lu­xe i un res­tau­rant.

A co­men­ça­ments de l’any 2015 va néi­xer The Ser­ras. Però va ser du­rant les tas­ques de des­truc­ció i cons­truc­ció quan Jor­di Ser­ra va conèi­xer la his­tò­ria del ta­ller de Picasso i es va in­teres­sar per l’obra que hi va pin­tar. Per ai­xò, quan va sa­ber que Ci­èn­cia i ca­ri­tat ne­ces­si­ta­va un marc, en re­a­li­tat una me­na de cai­xa pro­tec­to­ra, va de­ci­dir ser­ne el me­ce­nes. Per ai­xò va pas­sar bo­na part del 3 de desem­bre amb Gui­gon, ho­me que, d’al­tra ban­da, tam­poc no menys­prea els ali­ments ter­res­tres (l’úl­ti­ma gran ex­po­si­ció del seu mu­seu va ser La cui­na de Picasso).

Jo­sé Ruiz Blas­co, me­di­o­cre pin­tor i pro­fes­sor a la Llot­ja, i el seu fill Pa­blo Ruiz, es van as­so­ci­ar, amb el for­ma­lis­me de Ci­èn­cia i ca­ri­tat, en la pre­ten­sió d’ob­te­nir un pre­mi en un d’aquells sa­lons d’art de mo­da a l’Eu­ro­pa del XIX, ins­pi­rats en el pri­mer Sa­ló de Pa­rís del 1725.

Isa­bel II va fir­mar el 1853 el de­cret que ins­tau­ra­va les ex­po­si­ci­ons na­ci­o­nals de Be­lles Arts –les se­ves me­da­lles do­na­ven cà­te­dres i se­gu­re­tat eco­nò­mi­ca. És a dir, el que Ruiz Blas­co no ha­via acon­se­guit, però que es­pe­ra­va acon­se­guir amb aquell fill que des de les se­ves obres pri­me­ren­ques, amb vuit anyets, li va mos­trar el seu ta­lent.

Amb més ci­èn­cia que ca­ri­tat, Pa­blo Ruiz “va re­sol­dre les fi­gu­res amb una tèc­ni­ca so­bra­da”, es­criu Reyes Ji­mé­nez a ‘Ci­èn­cia i ca­ri­tat’

al des­co­bert (2010). Però as­se­nya­la “una cer­ta malap­te­sa d’exe­cu­ció, par­ti­cu­lar­ment en la pers­pec­ti­va”. I que els per­so­nat­ges “no aca­ben de si­tu­ar-se cò­mo­da­ment en l’es­pai... Pot­ser per la re­du­ï­da mi­da del ta­ller on va pin­tar l’obra”. A més, “el for­mat de la te­la era des­me­su­rat per a la se­va edat, l’es­ta­tu­ra pe­ti­ta i la po­ca cor­pu­lèn­cia”.

Pre­his­tò­ria d’un ar­tis­ta, ger­men d’un pin­tor clàs­sic que no exis­ti­rà mai. Per­què Pa­rís trans­for­ma­rà la se­va sig­na­tu­ra (de Pa­blo Ruiz Picasso a Picasso) i la per­so­na­li­tat de qui pas­sa­rà la res­ta de la se­va vi­da tren­cant es­que­mes.

Pri­mer tall dràs­tic a co­men­ça­ments del 1901. Pa­blo és a Bar­ce­lo­na quan, en una ta­ver­na pa­ri­sen­ca del 128 bu­le­vard de Clichy, el seu amic Car­los Ca­sa­ge­ma fa­lla el tret amb què vol ma­tar Ger­mai­ne, ba­lla­ri­na del Mou­lin Rou­ge, però no pas amb el que es dis­pa­ra al cap. El 17 de fe­brer del 1901, el dia que mor, neix Picasso blau. De tor­na­da a Pa­rís vol bas­tir un pont en­tre la se­va vi­da i el mort, i el co­lor blau im­preg­na de gra­ve­tat tot el que pin­ta.

De la tris­te­sa a la malen­co­nia, del blau al ro­sa, fins que el 1907 des­cons­tru­eix avant la let­tre aque­lles De­moi­se­lles d’Avig­non (del car­rer d’Avi­nyó), qua­dre que fon la mo­der­ni­tat per bé que tri­ga­rà quin­ze anys a ser ex­po­sat.

Però al­gu­na co­sa deu te­nir Ci­èn­cia i ca­ri­tat per­què fos pre­mi­a­da el 1897 i Pa­rís l’ex­po­si el 2018. Per ai­xò Gui­gon li pro­met fes­ta i lli­bre quan tor­ni a ca­sa, el 2019, al mu­seu del car­rer Mont­ca­da.

FO­TO­GRA­FI­ES: RAQUEL REVUELTA

TRO­BA­DA A PA­RÍS El 3 de desem­bre van xer­rar da­vant de Ci­èn­cia i ca­ri­tat, a l’ex­po­si­ció de Picasso, el me­ce­nes Jor­di Ser­ra i el director del mu­seu bar­ce­lo­ní, Em­ma­nu­el Gui­gon

Fei­na mi­nu­ci­o­sa El qua­dre Ci­èn­cia i ca­ri­tat, obra aca­dè­mi­ca de Picasso sug­ge­ri­da pel seu pa­re, que era pro­fes­sor a la Llot­ja, ha es­tat sot­mès a una res­tau­ra­ció de pes du­rant dos anys a Bar­ce­lo­na, on s’ex­hi­beix d’en­çà que el pin­tor el va in­clou­re en el seu lle­gat ar­tís­tic a la ca­pi­tal ca­ta­la­na. Ara es mos­tra tem­po­ral­ment a Pa­rís a l’ex­po­si­ció Picasso. Obres mes­tres

OBRA DESTACADAEl 12 de març del 1970 La Van­guar­dia in­for­ma­va del lle­gat de Picasso a Bar­ce­lo­na i des­ta­ca­vaCi­èn­cia i ca­ri­tat a la por­ta­da

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.