Ve­nè­cia en­du­ri­rà les mul­tes con­tra els vi­si­tants des­con­si­de­rats.

L’Ajun­ta­ment pre­pa­ra un nou re­gla­ment per en­du­rir les mul­tes con­tra els com­por­ta­ments in­a­de­quats

La Vanguardia (Català) - - SUMARI - ANNA BUJ Ve­nè­cia. Cor­res­pon­sal

És el mes de no­vem­bre a la pla­ça de Sant Marc. Al­guns tu­ris­tes des­a­fi­en el fred, però es no­ta la di­fe­rèn­cia amb la tem­po­ra­da al­ta. En una ciu­tat on ca­da any ar­ri­ben uns 30 mi­li­ons de vi­si­tants, les èpo­ques més tran­quil·les són un des­cans per a la re­sis­tèn­cia ve­ne­ci­a­na.

Un grup d’aus­tra­li­ans, tot i ai­xò, es po­sa a dis­cu­tir amb el cam­brer d’un lo­cal. Són quin­ze nois, en­tre 20 i 25 anys, que vi­at­gen per Eu­ro­pa. “Ens ha­ví­em as­se­gut a ter­ra per­què es­tà­vem can­sats, però de sob­te ha vin­gut aquest ho­me a fer­nos fo­ra. No fè­iem res”, ex­pli­ca el jo­ve Way­ne.

“Jo quan veig la gent que s’as­seu amb una piz­za da­vant del Pa­laz­zo Du­ca­le em po­so malal­ta”, diu Sil­via Ros­si, ve­ne­ci­a­na de to­ta la vi­da. “Em fan mal els ge­nolls d’ha­ver d’es­qui­var els tu­ris­tes que ca­mi­nen per la ban­da equi­vo­ca­da del car­rer quan vaig a bus­car el meu fill a l’es­co­la”.

Ve­nè­cia és una ciu­tat frà­gil i té les se­ves prò­pi­es nor­mes. No pa­rar-se als ponts, ca­mi­nar per la dre­ta, no dei­xar es­com­bra­ri­es als ca­nals. Ni cot­xes ni bi­ci­cle­tes, no­més el va­po­ret­to, llan­xes i gòn­do­les. Però tam­bé hi ha unes mí­ni­mes nor­mes de con­vi­vèn­cia i sen­tit co­mú com en qual­se­vol ciu­tat del món. “Te­nim una iden­ti­tat mil·le­nà­ria que no ha es­tat en­va­ï­da mai, fins ara”, la­men­ta Ros­si.

Els ví­de­os dels he­rois que es cap­bus­sen als ca­nals o de les no­ies que pre­nen el sol als jar­dins Pa­pa­do­po­li ja són cone­guts. Tam­bé el cas exa­ge­rat de la mul­ta de 68 eu­ros al nen de qua­tre anys que ana­va en mo­no­pa­tí, de fa unes set­ma­nes. Els ve­ne­ci­ans, farts del com­por­ta­ment d’al­guns tu­ris­tes mal edu­cats, es­tan en­du­rint les se­ves nor­mes mu­ni­ci­pals per cas­ti­gar-los. Ja hi ha­via un re­gla­ment mu­ni­ci­pal per ai­xò, però l’Ajun­ta­ment de l’al­cal­de Lui­gi Brug­na­ro, de cen­tre­dre­ta, ha aug­men­tat les mul­tes du­rant aquest man­dat i ara pre­pa­ra un nou re­gla­ment que s’hau­rà d’apro­vat al ge­ner, ex­pli­ca l’as­ses­so­ra per al Turisme, Pa­o­la Mar.

L’ar­tí­fex d’aques­tes no­ves san­ci­ons més ele­va­des lle­geix els càs­tigs pre­vis­tos. Ti­rar-se al canal, 450 eu­ros. Dei­xar es­com­bra­ri­es pels car­rers, de 100 a 200. Pin­tar els edi­fi­cis amb bo­lí­grafs o fer gra­fi­tis, 400. Col·lo­car ca­de­nats en mo­nu­ments, 100 més. Men­jar al ter­ra, 200 eu­ros, igual que anar sen­se sa­mar­re­ta.

Ni els nois aus­tra­li­ans ni nin­gú de la dese­na de tu­ris­tes pre­gun­tats per aquest di­a­ri no co­neix les nor­mes ve­ne­ci­a­nes. “Jo no en sa­bia res, però he après que s’ha de ca­mi­nar per la dre­ta a cò­pia d’em­pen­tes”, co­men­ta Aca­cio Do­mín­guez, un ju­bi­lat que ha vi­at­jat des de Cor­ne­llà amb la se­va do­na. Per ai­xò, un dels ob­jec­tius de l’as­ses­so­ra Mar és ex­pli­car als tu­ris­tes que Ve­nè­cia s’ha de res­pec­tar. Ha dut a ter­me una cam­pa­nya ano­me­na­da #En­joyRes­pectVe­ne­zia per­què els vi­si­tants ve­gin el que es pot fer i el que no. Han col·lo­cat al­guns car­tells per l’àrea més tu­rís­ti­ca i han ar­ri­bat a un acord amb Ex­pe­dia pel qual tot­hom que re­ser­vi a tra­vés d’aques­ta agèn­cia re­brà la llis­ta de nor­mes, i la Mar as­se­gu­ra que ara es­tà man­te­nint con­ver­ses amb Bo­oking i al­tres por­tals per­què fa­cin el ma­teix. Uns 20 guàr­di­es, que els úl­tims me­sos han fet 8.000 ho­res, vi­gi­len que es com­plei­xi.

“El pro­ble­ma és que Ve­nè­cia és un apa­ra­dor mun­di­al. Fas l’im­bè­cil, surts a YouTu­be i es con­ver­teix en vi­ral”, ex­pli­ca l’as­ses­so­ra. “La nos­tra fi­na­li­tat no és re­cap­tar, si­nó ex­pli­car al tu­ris­ta que anar a Ve­nè­cia pot ser me­ra­ve­llós si tot­hom com­pleix les nor­mes”. “Jo he vist de tot”, as­sen­teix Mat­teo, que des de fa cinc anys tre­ba­lla en una bo­ti­ga de sou­ve­nirs a Sant Marc. “Fins i tot gent des­pu­lla­da com si anés a la plat­ja. A No­va York o a Pa­rís nin­gú fa­ria ai­xò, però com que és Ve­nè­cia pen­sen que no pas­sa res”, de­nun­cia el ve­ne­dor.

El nou re­gla­ment que pre­pa­ra l’Ajun­ta­ment en­ca­ra se­rà més dur. Un es­bor­rany a què ha tin­gut ac­cés aquest di­a­ri pre­veu mul­tes per a qual­se­vol que s’as­se­gui en al­gu­nes zo­nes de la ciu­tat si no és en un banc. Tam­bé es plan­te­gen l’ex­pul­sió de 48 ho­res com a càs­tig dràs­tic a les he­ro­ï­ci­tats com ti­rar-se a un canal.

En­ca­ra s’ha de dis­cu­tir i va­li­dar tot, i pro­ba­ble­ment els punts més po­lè­mics no s’apro­va­ran. Però hi ha una in­ten­ció de po­sar or­dre. De la vin­te­na de pà­gi­nes que te­nia el vell re­gla­ment, l’es­bor­rany del nou ar­ri­ba a més de se­tan­ta.

Hi ha al­guns crí­tics, tot i ai­xò. El por­ta­veu de l’as­so­ci­a­ció cí­vi­ca Grup­po 25 Apri­le, Mar­co Gas­pa­ri­net­ti, pen­sa que hi ha mol­tes nor­mes “ab­sur­des” que no es po­dran con­tro­lar. Per exem­ple, se­rà molt di­fí­cil mul­tar la gent que s’as­se­gui deu se­gons en una vo­re­ra. “El que cal­dria fer és po­sar més fonts per­què la gent no com­prés tan­tes am­po­lles de plàs­tic, que aca­ben al riu”. A més, creu que és molt di­fí­cil que els tu­ris­tes aca­bin pa­gant aques­tes mul­tes una ve­ga­da se’n van als seus pa­ï­sos, de ma­ne­ra que fi­nal­ment el pes cau­rà so­bre els ve­ne­ci­ans.

En can­vi, el fun­da­dor de Ve­nes­sia.com, Mat­teo Secc­hi, es­tà d’acord amb el fet de ser més es­tric­tes. La se­va pla­ta­for­ma va néi­xer per de­fen­sar els úl­tims ve­ne­ci­ans. Hi que­den poc més de 53.000 per­so­nes. El 1951 n’hi ha­via 175.000. Surt molt més a comp­te llo­gar un apar­ta­ment his­tò­ric i anar-se’n a viu­re a la ter­ra fer­ma, on els preus són menys abu­sius. “Aquí gua­nya la llei dels grans nú­me­ros. Com més tu­ris­tes, més pro­ba­bi­li­tats que vin­guin im­bè­cils. Si cal cas­ti­gar-ne exem­plar­ment deu per­què la res­ta es com­por­tin, em sem­bla bé”, diu Secc­hi des d’una trat­to­ria his­tò­ri­ca de la ciu­tat.

Secc­hi pen­sa que la fu­gi­da té mol­ta re­la­ció amb les ac­ti­tuds mal edu­ca­des dels tu­ris­tes. Re­cor­da que el 1989 hi va ha­ver un gran con­cert de Pink Floyd que va om­plir la ciu­tat amb 300.000 per­so­nes. “Va ser un mo­ment una mi­ca dur. La gent se’n va anar al bar­ri po­pu­lar de San­ta Mar­ta a dor­mir al car­rer, però els seus ha­bi­tants els van fer fo­ra. Ara San­ta Mar­ta es­tà des­po­bla­da, i no hi hau­ria nin­gú per po­sar or­dre. El res­pec­te de les ciu­tats surt dels seus ve­ïns”, la­men­ta. Ve­nè­cia ha avi­sat.

ZEFART / GETTY

Tu­ris­tes as­se­guts a les es­ca­les de l’es­glé­sia de Sant Si­me­o­ne Pic­co­lo de Ve­nè­cia; la no­va nor­ma­ti­va pre­veu mul­tes per als que s’as­se­guin en llocs in­a­pro­pi­ats

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.